logo-capesic-3

L’expansió discontínua de l’Estat Islàmic al continent Africà: els casos del Sàhara Occidental i Somàlia

Home Entrades L’expansió discontínua de l’Estat Islàmic al continent Africà: els casos del Sàhara Occidental i Somàlia
L’expansió discontínua de l’Estat Islàmic al continent Africà: els casos del Sàhara Occidental i Somàlia

L’expansió discontínua de l’Estat Islàmic al continent Africà: els casos del Sàhara Occidental i Somàlia

Xavier Servitja Roca Àfrica, Jihadisme i Islam polític, Violència política, terrorisme i insurgències 20/11/2016 Comments

INTRODUCCIÓ

El passat 30 d’octubre del 2016 i a través d’un comunicat i un vídeo posterior publicat per l’agència de notícies lligada a l’Estat Islàmic, Amaq News Agency, un grup de jihadistes liderats per Adnan Abu Walid as-Sahrawi que operen a la zona de la triple frontera entre Burkina Faso, Mali i el Níger juraven fidelitat al Califa Abu Bakr al-Baghdadi. Aquesta oficialització de la unió d’as-Sahrawi a l’Estat Islàmic, permet a la insurgència salafista jihadista seguir el seu procés d’expansió discontínua en el continent africà.

En aquesta direcció, la importància d’Àfrica dins del projecte d’expansió del Califat declarat per l’Estat Islàmic al juny de l’any 2014 es torna a evidenciar en l’àudio de l’últim discurs d’Abu Bakr al-Baghdadi, “Això és el què Déu i el seu profeta ens van prometre“ (Alcorà 33:22), publicat per Al Furqan Media el passat 2 de novembre del 2016.

En el mateix, al-Baghdadi davant les dificultats cada cop més creixents per accedir al centre de gravetat de la insurgència salafista jihadista a Síria i l’Iraq, fa una crida a tots els seus simpatitzants a unir-se a l’Estat Islàmic realitzant la migració jihadista (hègira) cap a les províncies (wilayat) externes reconegudes com a part administrativa i militar del Califat, així com a aquells territoris amb presència de grups que li han jurat fidelitat. Durant el discurs i en el cas de l’Àfrica, l’autoproclamat Califa menciona a Algèria (Wilayat al-Jaza’ir), Egipte (Wilayat Sayna), Líbia (Wilayat al-Barqah, Wilayat Fizzan i Wilayat Tarabulus), Nigèria (Wilayat Gharb Afriqiyya), Somàlia i Tunísia.


L’AMPLIACIÓ DEL CALIFAT A L’ÀFRICA SENSE RECONÈIXER NOVES PROVÍNCIES

En relació a les províncies reconegudes per l’Estat Islàmic en el continent africà, la major part de les mateixes van ésser declarades al novembre de l’any 2014 després de l’acceptació de la jura de fidelitat feta per grups jihadistes locals al seu Califa al-Baghdadi. Aquest és el cas de les tres províncies de Líbia, la província del Sinaí a Egipte i la província d’Algèria. Més endavant, al març del 2015 l’Estat Islàmic expandeix la seva esfera d’influència a l’Àfrica negra musulmana quan el Grup de la Sunna per la Predicació i la Jihad (GSPJ) o Jama’at Ahl as-Sunnah lid Da’wah wa’l Jihad, actiu a Nigèria, el Txad i el Camerun, s’incorpora a les seves files amb el nom de Wilayat Gharb Afriqiyya o província de l’Àfrica Occidental.

Es dóna el cas que les províncies de Tarabulus i Barqah de l’Estat Islàmic a Líbia, abans de perdre el control de les ciutats de Sirte, a mans de les forces d’al-Bunya al-Marsoos (formada per les milícies de Misrata amb suport de la força aèria dels Estats Units), i Derna, enfront de la coalició jihadista rival del Consell de la Shura dels Mujahidins de Derna, respectivament, i la província del Sinaí a la seva zona d’activitat situada al quadrant format per al-Arish, Rafah i la zona de Sheikh Zuweid, han estat les rèpliques més aproximades d’organització administrativa i projecció d’Estat que ha tingut el Califat fora de Síria i l’Iraq.

També si podria afegir la província de l’Àfrica Occidental que controla parts de la regió de Borno, al nord-est de Nigèria, i dels voltants del llac Txad. Això, malgrat la destitució per “extremista” dAbubakr Shekau (líder històric del GSPJ) al capdavant de la mateixa i el nomenament d’Abu Musab al-Barnawi com a nou emir del wilayat, fet que ha provocat la sortida de Shekau i els seus fidels que tornen a actuar com a GSPJ.

En sentit oposat i també a l’Àfrica, podem trobar províncies declarades que mai han exercit un control sobre el territori, ni han pogut implementar l’organització administrativa de l’Estat Islàmic, ni tan sols han assolit l’estatus d’insurgència com és el cas de la província d’al-Jaza’ir (Algèria). La seva activitat recent se centra a la zona de Skikda, al nord del país, on el 8 d’octubre del 2016 van detonar un explosiu improvisat (IED) contra una patrulla de l’exèrcit algerià a Tamalus, i a la regió de Constantine, on membres de l’Estat Islàmic van assassinar a un oficial de policia el passat 28 d’octubre a la seva capital que té el mateix nom. De fet, l’últim grup jihadista que s’uneix a l’Estat Islàmic a Algèria el juliol del 2015 és d’aquesta última zona. Però no passen de ser petites cèl·lules terroristes.

Així, el fet que l’Estat Islàmic reconegués com a províncies alguns territoris on els seus membres no tenien control sobre cap àrea i sense possibilitats reals de projectar-se com un actor amb capacitat per governar, feia perdre més que guanyar credibilitat al seu projecte de Califat global. Aquesta podria ser una de les possibles raons per les quals l’Estat Islàmic hauria realitzat un canvi tàctic que consistiria a reconèixer només com a províncies a aquells grups que disposin de control territorial i capacitat d’implementar la seva organització administrativa. Això explicaria l’evidència que des del mes de juny del 2015 amb la proclamació de la província del Caucas (Wilayat Kavkaz) en territori rus, l’Estat Islàmic no hagi reconegut cap més província fins al dia d’avui.

Tanmateix, això no vol dir que l’Estat Islàmic hagi deixat d’expandir-se de forma discontínua i a escala global, ans al contrari, com demostren els exemples de les Filipines i Bangla Desh a Àsia o, en l’anàlisi que ens ocupa, del Sàhara Occidental i Somàlia a l’Àfrica. Tot i no ser reconegudes com a províncies, l’Estat Islàmic ha acceptat el jurament de fidelitat fet per grups que actuen en aquests estats i territoris. Així, l’actor salafista jihadista segueix ampliant la seva esfera d’influència en el continent africà amb l’acceptació de la bay’ah d’as-Sahrawi i el seu grup, conegut com l’Estat Islàmic al Sàhara Occidental, i del grup “Jund al-Khilafah” (els Soldats del Califat) liderat per l’històric xeic Abd al-Qadir Mu’min a Somàlia.


L’ESTAT ISLÀMIC AL SÀHARA OCCIDENTAL

La primera aproximació entre Adnan Abu Walid as-Sahrawi i l’Estat Islàmic es produeix el 13 de maig del 2015 quan el primer jura fidelitat al Califa al-Baghdadi en un àudio enviat al mitjà de comunicació maurità Alakhbar. En aquell moment, as-Sahrawi ho va fer en nom de la Katiba al-Mourabitoun a la qual pertanyia i que tenia el seu radi d’activitat en el teatre d’operacions de Mali, el sud d’Algèria, Mauritània i el Níger. Però l’altre líder del grup insurgent jihadista, l’històric Mokhtar Belmokhtar, ho va desmentir i es va oposar a l’esmentada unió de tot el conjunt d’al-Mourabitoun a l’Estat Islàmic provocant la seva divisió. És més, Belmokhtar va agafar el camí oposat i s’uniria oficialment de nou a Al Qaeda al Magreb Islàmic (AQMI) al desembre del 2015.

foto_2_estat_islamic

Això va provocar que el grup d’as-Sahrawi quedés aïllat temporalment pel fet que la seva bay’ah no obtingués una resposta immediata per part de l’Estat Islàmic. Finalment, aquesta acceptació es produeix de forma oficial el passat 30 d’octubre del 2016 quan la unió d’as-Sahrawi i una quarantena més de jihadistes al projecte del Califat es publicita no només a través del vídeo de l’agència Amaq, sinó també en el número 53 de la revista setmanal en àrab de l’Estat Islàmic. Al Naba.

Així, l’Estat Islàmic segueix amb la seva expansió discontínua en el continent africà ampliant el seu camp d’acció i activitat a Burkina Faso, Mali i el Níger amb una figura consolidada dins del moviment jihadista a l’Àfrica Occidental com és as-Sahrawi, antic portaveu de la Jama at Tawhid wal Jihad fi Gharb Afriqqiya (o MUJAO en les seves sigles en francès) i exdirigent d’al-Mourabitoun. A més a més, el grup d’as-Sahrawi pot facilitar als simpatitzants d’Estat Islàmic de la zona la migració jihadista i la possibilitat d’unir-se a la insurgència salafista jihadista sense la necessitat de desplaçar-se a Líbia, com fins ara havia fet, per exemple, el nombrós contingent de combatents estrangers, dones i famílies del Senegal o Mauritània.

A això cal afegir que la incorporació d’as-Sahrawi és la porta d’entrada de l’Estat Islàmic a una àrea d’influència tradicional d’AQMI. És a dir, li serveix per intentar contrarestar la presència d’Al Qaeda a la zona dins del conflicte intrajihad que mantenen ambdós actors pel lideratge de la jihad global.

Tanmateix i malgrat aquestes aportacions, l’Estat Islàmic de moment no reconeix al grup d’as-Sahrawi com a província. Segurament pels motius argumentats en l’apartat anterior, encara que ja se’ls conegui popularment amb el nom de l’Estat Islàmic al Sàhara Occidental. En aquesta direcció, alguns atacs protagonitzats pels seus membres són reivindicats en nom de l’Estat Islàmic a través del mitjà de comunicació maurità Alakhbar, fins i tot abans de l’acceptació del jurament de fidelitat. Els mateixos s’han dut a terme a l’àrea de la triple frontera entre Burkina Faso, Mali i el Níger.

Així, la primera acció reivindicada pels membres de l’Estat Islàmic al Sàhara Occidental és un atac contra un control fronterer entre Burkina Faso i el Níger que provoca dos morts i tres ferits l’1 de setembre del 2016. A continuació, un segon atac contra una posició de l’exèrcit de Burkina Faso a Intangom, al nord del país i a uns 5 km de la frontera amb Mali, finalitza amb la mort de quatre soldats el 12 d’octubre. Cinc dies després, protagonitzen un assalt fallit contra la presó de Koutoukalé, al sud-oest del Níger, amb l’objectiu d’alliberar un grup de presoners jihadistes. Així, l’Estat Islàmic a través del grup d’as-Sahrawi ja ha posat la primera pedra per intentar declarar una província al Sàhara Occidental, tot i que encara li resta un llarg recorregut per consolidar-se com a insurgència a la zona.


L’ESTAT ISLÀMIC A SOMÀLIA

Des de l’autoproclamació del Califat per part de l’Estat Islàmic, un dels seus principals objectius ha consistit a intentar expandir-lo fora de Síria i l’Iraq seguint el seu lema “baqiyya wa tatamaddad” (romandre i expandir-se). Una de les vies per assolir-ho s’ha basat a atraure els membres de les franquícies d’Al Qaeda perquè es passessin al seu bàndol. Així, l’Estat Islàmic vol treure profit d’insurgències jihadistes estables ja creades en zones del seu interès i, al mateix temps, es busca debilitar a Al Qaeda, el seu oponent en la lluita intrajihad.

Amb aquesta finalitat, una de les prioritats sempre present de l’Estat Islàmic ha estat aconseguir la seva implantació a Somàlia per la posició geoestratègica del país, i pel gran nombre de simpatitzants del corrent salafista jihadista existent a l’àrea de la banya d’Àfrica. Inicialment, l’Estat Islàmic, utilitzant al seu departament de comunicació, intenta convèncer als dirigents d’Harakat al-Shabaab al-Mujahidden (en endavant al-Shabab), filial d’Al Qaeda a la regió des de l’any 2012, perquè s’uneixin al projecte del Califat.

Aquest fet provoca un debat intern dins d’al-Shabab al llarg de l’any 2015 entre els partidaris de seguir com a franquícia de l’organització liderada per Ayman al-Zawahiri, enfront d’altres veus que demanen una aproximació cap a l’Estat Islàmic. Finalment, l’emir d’al-Shabab, Ahmed Omar Abu Ubaidah, i la majoria de xeics decideixen romandre lleials a Al Qaeda. A més a més i com a conseqüència directa del debat, la cúpula d’al-Shabab comença a arrestar i perseguir als partidaris de l’Estat Islàmic per evitar dissensions internes.

No obstant això, l’Estat Islàmic contraataca amb una campanya propagandística iniciada a principis d’octubre del 2015 en la qual, a través d’una sèrie de vídeos produïts pels departaments de comunicació de les províncies d’al-Kahyr (Síria), d’Homs (Síria), de Nínive (Iraq), de Raqqa (Síria), del Sinaí (Egipte) o de l’Àfrica Occidental (Nigèria), entre altres, membres de l’Estat Islàmic, alguns d’ells combatents estrangers somalis que havien fet la migració jihadista, demanen a al-Shabab i inciten als seus membres de manera individual a desfer la bay’ah amb Al Qaeda i jurar fidelitat al Califa al-Baghdadi.

Després d’aquesta campanya, un dels líders d’al-Shabab, l’històric predicador i emir de la regió del Puntland (nord-est de Somàlia) el xeic Abd al-Qadir Mu’min, publica un àudio en el qual jura fidelitat al Califa al-Baghdadi el 22 d’octubre del 2015. Així, al-Qadir Mu’min es converteix en la primera gran personalitat dins del moviment jihadista de la banya d’Àfrica que abandona al-Shabab (i Al Qaeda) i s’incorpora a l’Estat Islàmic. A principis del mes de desembre, un petit nombre de jihadistes de la regió del Jubaland s’uneixen al xeic i tots junts formen el grup “Jund al-Khilafah” (els Soldats del Califat), el primer grup actiu i reconegut de membres de l’Estat Islàmic a Somàlia.

foto_3_estat_islamic

Aquest seguit de moviments desferma una resposta agressiva i contundent de la direcció d’al-Shabab que ordena eliminar a tots aquells jihadistes que s’uneixin a l’Estat Islàmic a la regió. Així, Abu Nu’man al-Yantari (biografia a la pàgina 12 del número 28 de la revista Al Naba), un dels primers simpatitzants de l’Estat Islàmic a Somàlia que abandona públicament al-Shabab i jura fidelitat a al-Baghdadi a l’octubre del 2015, és localitzat i assassinat per membres de la franquícia d’Al Qaeda en una data inexacta, però abans del 8 de desembre del 2015 i en un context de màxima rivalitat entre els dos actors salafistes jihadistes.

Precisament, el primer camp d’entrenament conegut dels Soldats del Califat de l’Estat Islàmic a Somàlia porta el nom “d’Abu Nu’man” en el seu honor. Aquest camp es publicita en un vídeo distribuït el 15 d’abril del 2016 per al-Furat Media, productora no oficial lligada a l’Estat Islàmic i dirigida per alguns dels seus membres russòfons. En el mateix, es mostra l’ensinistrament militar i l’adoctrinament d’una quinzena de reclutes per part de dos instructors i del xeic al-Qadir Mu’min. En una altra producció d’al-Furat Media datada del 15 de setembre del 2016, el xeic apareix amb una seixantena de membres dels Soldats del Califat, entre ells alguns possibles combatents estrangers, celebrant la festa del sacrifici (Id al-Adha) en un punt indeterminat del nord-est de Somàlia.

Entremig d’aquests dos vídeos propagandístics, els membres de l’Estat Islàmic a Somàlia realitzen i reivindiquen a través de l’agència Amaq el seu primer atac quan detonen un explosiu improvisat contra un vehicle militar pertanyen a les forces de la Unió Africana als afores de Mogadiscio, la capital somali, el 25 d’abril del 2016. Aquest tipus d’atacs s’han anat repetint cada cop amb més freqüència com evidencia el nivell d’activitat dels Soldats del Califat en el mes d’octubre i novembre. Així i en els dies 27 i 28 d’octubre, membres de l’Estat Islàmic destrueixen un vehicle militar de la Unió Africana i ataquen una oficina del govern als afores de Mogadiscio i dues casernes de la policia somali a la ciutat de Bosaso, al nord-est de Somàlia. Pel que fa al mes de novembre, entre els dies 6 i 9 els Soldats del Califat protagonitzen atacs contra una oficina del govern a la regió de Bay, al sud-oest de Somàlia, i dos més contra casernes de policia al barri de Tawfiq de Mogadiscio. Tots ells reivindicats via Amaq News Agency.

Però sense cap mena de dubte, el fet més destacat és el control assolit per Jund al-Khilafah del poble portuari de Gandala, situat al nord-est de Somàlia i molt a prop de la ciutat de Bosaso, el passat 26 d’octubre. Aquesta conquesta es consolida quan el dia 9 de novembre una fragata d’un estat no identificat i quatre embarcacions d’assalt de l’exèrcit somali intenten recuperar el control del poble via marítima sense èxit, ja que l’atac és repel·lit pels Soldats del Califat.

Aquesta acció obre un nou escenari pel grup liderat pel xeic al-Qadir Mu’min, ja que podria demostrar que els jihadistes disposen de certa capacitat per controlar petites àrees territorials i començar a implementar-hi l’organització administrativa del Califat, primer pas per assolir el reconeixement com a província per part de l’Estat Islàmic. A més a més, la posició geoestratègica de la zona amb el Golf d’Aden com a sortida marítima i a prop de Djibouti, Eritrea i Etiòpia, podrien convertir-la en punt d’arribada de la migració jihadista. Aquest fet facilitaria el reclutament de combatents estrangers per part dels Soldats del Califat i faria incrementar els seus recursos i capacitats.

Tanmateix, la realitat també demostra que en aquests moments Jund al-Khilafah només és operatiu com a insurgència salafista jihadista i en una fase molt inicial al nord-est de Somàlia, així com a la ciutat de Mogadiscio i voltants i a la regió de Bay adoptant la forma de cèl·lules terroristes actives. Malgrat haver evidenciat que ja pot arribar a controlar petites poblacions, aquest escenari queda molt allunyat de les capacitats i recursos d’al-Shabab, la franquícia d’Al Qaeda que sí que és un actor consolidat dins del teatre d’operacions local i regional. En aquest sentit, Jund al-Khilafah i el seu xeic al-Qadir Mu’min tenen encara molts obstacles per reforçar el seu projecte a la banya d’Àfrica, el primer dels quals és intentar que l’Estat Islàmic a Somàlia sigui un grup amb més capacitat d’atracció i captació entre la població local que la seva contrapart.

Així doncs i malgrat les pèrdues territorials sofertes per l’Estat Islàmic al seu centre de gravetat de Síria i l’Iraq i de no haver reconegut cap més província exterior des del juny de l’any 2015, l’autoproclamat Califat de l’Estat Islàmic se segueix ampliant de manera discontínua a escala global. Bona prova d’això és la seva progressiva expansió al continent africà on s’ha acceptat el jurament de fidelitat d’as-Sahrawi i el seu grup, de la mateixa manera que al-Qadir Mu’min i els seus Soldats del Califat estan transformant-se en una insurgència salafista jihadista cada cop més activa a Somàlia. Aquest fet, permet a l’Estat Islàmic augmentar la seva esfera d’influència i camp d’activitat en el continent africà des del Sàhara Occidental fins a la banya d’Àfrica.

Xavier Servitja Roca

boton_donativo_cat


Foto 1: Membre de Jund al-Khilafah a Gandala (Somàlia). Imatge extreta del vídeo d’Amaq News Agency del 26/10/2016.

Foto 2: Adnan Abu Walid as-Sahrawi. Imatge extreta del vídeo d’Amaq News Agency del 31/10/2016.

Foto 3: Abd al-Qadir Mu’min (barba pell-roja) amb altres membres de Jund al-Khilafah. Imatge extreta del vídeo produït per al-Furat Media del 15/09/2016.