logo-capesic-3

Els camps d’entrenament de l’Exèrcit del Califat de l’Estat Islàmic

Home Entrades Els camps d’entrenament de l’Exèrcit del Califat de l’Estat Islàmic
Els camps d’entrenament de l’Exèrcit del Califat de l’Estat Islàmic

Els camps d’entrenament de l’Exèrcit del Califat (Jaish al-Khilafah) de l’Estat Islàmic són una peça clau dins de l’engranatge que conforma l’estructura de l’autoproclamat Califat, no tan sols en la seva dimensió militar, sinó també en la seva organització administrativa. En aquests camps, s’adoctrina ideològicament i s’ensinistra militarment a nous reclutes, tant locals com estrangers, que un cop acabada la instrucció programada passaran a formar part de l’Exèrcit del Califat o del cos de funcionaris que gestiona el dia a dia dels territoris sota el seu control. A més a més, en aquests camps d’entrenament també es dóna formació continuada als soldats que ja es troben integrats en el seu exèrcit, així com als anomenats Cadells del Califat dins de les escoles militars creades per formar als més joves.

ELS CAMPS D’ENTRENAMENT DINS DE L’ORGANIGRAMA DEL CALIFAT

Dins de l’estructura del Califat definida i implementada per l’Estat Islàmic, el Califa és el Comandant en Cap de l’Exèrcit del Califat i conjuntament amb el consell de la Shura tenen el poder de decisió i l’última paraula en els afers més importants relacionats amb defensa i seguretat. Aquestes decisions són transmeses a un comitè delegat, l’òrgan situat just per sota, que s’encarrega de supervisar el conjunt de províncies reconegudes com a parts integrants del Califat. Cada wilayat o província de l’Estat Islàmic disposa d’un departament de Tropes Militars i un exèrcit provincial integrat en el mateix que està dirigit pel governador de la província (wali) i el comandant de guerra (emir). Ambdós reben les ordres i decisions preses pel Califa i el consell de la Shura a través del comitè delegat.

Aquest departament de Tropes Militars té quatre grans funcions: en primer lloc, gestionar l’exèrcit provincial estructurat en tres escales. Al nivell inferior hi ha el Batalló (Katiba). Quatre batallons formen una Brigada (Liwa) dirigida per un comandant i dos oficials adjunts. I finalment, en l’escala superior si troba la Divisió (Farqa) formada per un nombre no concretat de brigades.

La segona funció és la de defensar el territori i les fronteres de la província, mentre que la tercera té a veure amb la planificació i execució d’ofensives militars. Per acabar, el departament de Tropes Militars ha de crear els camps d’entrenament per ensinistrar a aquells reclutes que volen unir-se a la insurgència salafista jihadista en l’ús de les armes i les tàctiques militars, així com adoctrinar-los ideològicament per crear noves promocions de soldats del Califat. A més a més, ha de proporcionar formació contínua als mateixos membres de l’exèrcit provincial. Addicionalment, s’encarrega de la creació de les escoles militars a les quals assisteixen els Cadells del Califat.

Tant els camps d’entrenament com les escoles militars estan sota la responsabilitat del governador i el comandant de guerra. Aquests nomenen a un administrador provincial que les gestiona i s’encarrega de crear els continguts dels cursos en llei islàmica, en coordinació amb el comitè de Recerca i Emissió de Fàtues del consell de la Xaria; de preparar els continguts acadèmics per l’aprenentatge de l’idioma àrab i de recitació de l’Alcorà en aquells casos que així es requereixi; d’elaborar els continguts en estudis estratègics i d’ús d’armament amb la supervisió del comandant de guerra provincial; de seleccionar i supervisar els instructors dels camps d’entrenament; d’avaluar la gestió dels camps després de cada graduació per millorar el seu ús; de gestionar i controlar el pressupost dels camps que ha de ser enviat al governador provincial perquè i doni el vistiplau, entre altres.

ELS QUATRE TIPUS DE CAMPS D’ENTRENAMENT

Existeixen quatre tipus diferents de camps d’entrenament dins de l’Exèrcit del Califat: els camps d’entrenament de formació militar contínua, els camps d’entrenament per formar a nous reclutes, els camps d’entrenament relacionats amb l’oficina de Penedits i, finalment, aquells integrats dins de les escoles militars dels Cadells del Califat. Precisament, en aquestes escoles, situades principalment a Siraq (Síria i l’Iraq) és on s’està formant a la que serà la cinquena generació de jihadistes des de l’inici de la jihad global datada en els anys 80 a l’Afganistan.

1. Els camps d’entrenament de formació militar contínua.

Primerament, en els camps d’entrenament de formació militar contínua hi assisteixen oficials i soldats del Califat que en el transcurs de 15 dies i anualment se’ls instrueix en l’ús de nou armament adquirit per l’Estat Islàmic, en noves tecnologies per a ús militar i en la millora de les tàctiques militars a través de l’estudi de l’armament i la maniobra militar de l’enemic en el teatre d’operacions. A més a més, es realitza entrenament físic i militar, així com maniobres conjuntes per posar en pràctica les idees sorgides per fer front als actors rivals. Cal aclarir que l’operativitat d’aquest tipus de camp va quedant limitada com a conseqüència directa de la pèrdua de control territorial i de la intervenció militar de les dues coalicions internacionals que lluiten contra l’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq.

2. Els camps d’entrenament per formar a nous reclutes.

En segon lloc, els camps d’entrenament militar per formar a nous reclutes segueixen unes pautes comunes en contingut i entrenament a totes les províncies. Però com demostra la documentació obtinguda tant per Wissam Abdallah, en el cas dels camps d’entrenament situats a la província de Raqqa (Síria), com per l’analista Aymenn Jawad al-Tamimi, respecte als camps d’entrenament localitzats a la província de Nínive (abans de l’inici de la batalla de Mossul al nord de l’Iraq), i de les escoles militars existents a Raqqa, l’ordre dels factors i el temps de durada de l’entrenament del recluta pot ser variable i no uniforme. Així i d’acord als documents aportats per ambdues fonts i del buidatge d’informació del material editat sobre la temàtica pel mateix Estat Islàmic que realitza l’autor, es poden descriure dos tipus de camps d’entrenament per formar a nous reclutes.

2.1. Primer tipus de camps d’entrenament per formar a nous reclutes.

En el primer tipus de camps d’entrenament de la província de Raqqa que agafa la informació aportada per Abdallah, tant els combatents estrangers com els locals (ansar) que volen unir-se a l’Estat Islàmic són enviats, en primer lloc, a uns campaments d’aprenentatge de llei islàmica durant dues setmanes, aproximadament. En el mateix, es realitzen sessions d’estudis islàmics, sempre segons la interpretació de l’Islam de l’Estat Islàmic, que inclouen lectures de l’Alcorà i els hadits, l’aprenentatge de la doctrina que segueix el grup (aqida) i l’aplicació de la mateixa segons el mètode profètic (manhaj), classes de jurisprudència islàmica (fiqh), història de l’Islam i del seu pensament polític i religiós d’acord a les lectures d’autors com Ibn Taymiyyah o Muhammad ibn Abdel Wahhab, entre altres, i lectures d’estratègia política i militar incloent dins de la bibliografia a autors jihadistes com Abu Bakr Naji.

Un cop finalitzat aquest primer cicle centrat en l’adoctrinament ideològic, els reclutes són enviats a la capital de província on es reuneixen amb oficials de l’exèrcit provincial i membres del departament de seguretat pública (intel·ligència) amb els quals realitzen entrevistes personals i omplen els formularis sobre la seva experiència militar i professional. Aquestes entrevistes també tenen la finalitat de descobrir possibles espies enviats per actors que lluiten contra l’Estat Islàmic, una de les grans obsessions de tots els grups jihadistes. Segons les dades aportades als formularis, els reclutes són enviats als camps d’entrenament militar assignats per un determinat període de temps.

En aquesta segona fase, els reclutes aprenen els principis bàsics de defensa personal, l’ús d’armament (generalment centrat en armes lleugeres com la pistola Glock, el fusell AK-47, la metralladora lleugera PKM, diferents models de llançacoets i llançagranades o RPG’s i, fins i tot, l’ús de morters i metralladores pesades tant fixes com muntades en vehicles tècnics), lectura de plànols, tècniques de camuflatge, moviments individuals o en formació d’atac i assalt, tàctiques militars (tant aquelles pròpies de grups terroristes i de guerra de guerrilles, com les emprades per un exèrcit convencional), entre altres. A més a més, es porten a terme classes teòriques sobre fabricació i ús d’explosius, de IED’s (Improvised Explosive Device) i de coets del tipus Katyusha. Aquest entrenament es realitza en unitats no superiors als 50-60 reclutes.

foto_camps_1

Passat aquest segon període d’instrucció, els nous graduats juren fidelitat (bay’ah) al Califa al-Baghdadi i tornen a reunir-se amb els oficials de l’exèrcit provincial perquè els hi assignin la destinació final d’acord amb les habilitats demostrades i l’experiència militar i professional prèvia declarada. D’entre les possibles destinacions, hi ha la incorporació immediata a les unitats dels fronts militars oberts, posicions a les unitats de la rereguarda i de logística, passar a formar part de les forces especials o d’algun dels diferents cossos policials existents (la policia religiosa o hisbah i la policia de trànsit) o, fins i tot, integrar-se dins del departament de seguretat pública o servei d’intel·ligència de l’Estat Islàmic. Tanmateix, cada destinació pot requerir un aprenentatge i entrenament addicional propi de la unitat en la qual s’integra el nou graduat. En aquest primer exemple, no hi ha constància de quan els professionals qualificats que estan als camps d’entrenament passen a formar part del cos de funcionaris de l’organització administrativa.

2.2. Segon tipus de camp d’entrenament per formar a nous reclutes.

En relació al segon tipus de camps d’entrenament per formar nous reclutes emplaçats a la província de Nínive i documentats per al-Tamimi, aquests presenten algunes diferències respecte a la descripció anterior: la primera té a veure amb la duració del període d’entrenament que varia segons si un recluta és local de l’Iraq o el Sham (la Gran Síria), o si es tracta d’un migrant (Muhajir). Així i per motius d’aclimatació al temps i a la geografia, la instrucció pels combatents estrangers sol durar una mitjana de 90 dies, depenent de la seva experiència prèvia, mentre que per un local és d’entre 30 a 50 dies.

Així mateix, es pot parlar de dos tipus de camps d’entrenament en relació a l’edat: un primer camp d’entrenament per a reclutes majors de 15 anys, i un altre lligat a les escoles militars dels Cadells del Califat per una franja d’edat que va dels 5 als 14 anys. Un altre document apuntaria que l’edat mínima podria ésser de 10 anys i que es requeriria un alt coneixement d’escriptura i lectura, en principi d’àrab. Sense oblidar que hi ha escoles per angloparlants, francòfons, i fins i tot per a nens del sud-est asiàtic o provinents d’Àsia central. Tanmateix, fent una revisió dels materials publicats per l’Estat Islàmic, es poden veure clarament nens de menys de deu anys en aquest tipus d’institucions i realitzant entrenament militar.

En relació als camps per majors de 15 anys, en el centre de reclutament tant els combatents estrangers com els locals han de respondre a una sèrie de qüestionaris en els quals s’ha d’especificar la informació personal, el nivell educatiu, l’experiència militar i professional, si coneix a algun membre de l’Estat Islàmic que pugui avalar-lo i aportar referències sobre ell (tazkiya), així com contestar a tests de coneixement de l’Alcorà, llei islàmica i pensament polític, entre altres. A més a més, se’ls hi demana la seva disponibilitat per realitzar operacions de martiri i convertir-se en un istishhadi (aspirant a màrtir), o en un inghimasi (aquell que ataca darrere les posicions enemigues) o en un iqthihami (membre de les tropes d’assalt).

Cal incidir en el fet que els combatents estrangers han de passar més qüestionaris que els locals, ja que un cop realitzada la migració jihadista i arribats a territori controlat o amb presència de l’Estat Islàmic, el comitè de la Migració, organisme encarregat de gestionar la seva benvinguda, els sotmet a un interrogatori previ conjuntament amb el servei d’intel·ligència (un estudi més detallat sobre els formularis als quals són sotmesos els combatents estrangers es pot trobar a l’estudi del CTC “The Caliphate’s Global Workforce”).

A més a més, la mateixa agència de seguretat de l’Estat Islàmic aprofita l’interrogatori per captar operatius que, un cop realitzat l’entrenament apropiat, puguin ser retornats als seus països d’origen per executar atacs terroristes. Aquests és el cas de la cèl·lula que va dur a terme els atacs de París del 13 de novembre del 2015 i els de Brussel·les el 22 de març del 2016.

Un cop revisada la informació facilitada a través dels formularis i dels tests, els reclutes són enviats als camps d’entrenament on l’activitat diària comença amb l’oració del matí seguida de classes de memorització de l’Alcorà; a continuació, venen les classes sobre llei islàmica que duren fins a les 7 del matí; posteriorment, entrenament físic, esmorzar i la segona oració del dia que precedeix les classes de defensa personal i entrenament amb màquines o pesos; un cop feta la tercera oració del dia i el dinar, els reclutes disposen de temps lliure fins a l’inici d’una nova lliçó de llei islàmica; ja arribada la tarda, es realitzen classes teoricopràctiques sobre tipus d’armament i usos; després de la quarta oració del dia, ve el temps de les pràctiques de tir i moviments tàctics militars; finalment, els reclutes assisteixen a més classes sobre llei islàmica abans de fer la cinquena i última oració com marca un dels cinc pilars bàsics de l’Islam.

En relació als continguts de les classes sobre llei islàmica, aquests es basen en la memorització de l’Alcorà i en l’estudi de quatre manuals: “Condicions de la jurisprudència islàmica”, “El comportament del combatent”, “La jurisprudència islàmica de la jihad” i, finalment, el manual elaborat pel comitè de Recerca i Emissió de Fàtues, titulat “Condicions del monoteisme” (amb el subtítol: “Per a camps d’entrenament”), escrit presumptament per un dels pocs membres coneguts del consell de la Xaria de l’Estat Islàmic, Turki al Binali.

Passada una setmana d’entrenament, emissaris de diversos departaments de l’organització administrativa i de l’Exèrcit del Califat realitzen una primera visita als camps per fer seguiments i seleccionar directament a reclutes que els poden interessar un cop graduats. En el cas dels departaments de l’organització administrativa del Califat, si hi ha reclutes amb estudis o especialitzats en determinades professions en sectors d’alta demanda com la sanitat, educació, gestió i administració d’empreses, enginyeries o d’altres, i que hagin mostrat la seva voluntat per treballar en els mateixos en els formularis previs, es poden incorporar al cos de funcionaris de forma immediata. Fins i tot hi ha casos d’individus que han realitzat la migració jihadista com a professionals qualificats que han estat destinats directament a l’organització administrativa sense fer cap mena d’entrenament militar. Tot podria dependre de les necessitats del moment.

Respecte a l’Exèrcit del Califat, els oficials d’algunes unitats com els cossos de forces especials, els grups de tiradors de precisió i la unitat de defensa antiaèria seleccionen a reclutes amb certes qualitats i habilitats que els facin candidats òptims per a aquestes. Un cop finalitzat el període d’instrucció, es realitza un examen de coneixements i aquells que el superin celebren una cerimònia de graduació que té com a punt culminant el jurament de fidelitat al Califa. Posteriorment, s’incorporen al destí assignat que coincideix amb les opcions descrites als camps d’entrenament de la província de Raqqa.

foto_camps_2

Caldria esmentar també que a la província de Raqqa es va reportar l’existència d’un camp d’entrenament per a dones. En aquesta direcció, algunes d’elles, tant ansar com mujahirat (dones migrants), realitzen una petició en la qual demanen autorització per prendre part en operacions de combat. Però el xeic Abu Abdullah al-Mansur a l’agost del 2015 respon negativament a la seva demanda reafirmant que només poden fer ús de les armes i de cinturons i armilles explosives (SVEST) en els següents supòsits: en casos d’autodefensa a dins de l’habitatge i sense autorització prèvia, així com en aquelles situacions que siguin atacades en espais públics o en un hospital.

Tanmateix, si reben el permís corresponent de l’emir, les dones poden formar part d’unitats de tiradores de precisió sempre i quan l’activitat es realitzi sense barrejar-se amb personal masculí (de fet, no poden anar al front militar ni participar en operacions conjuntament amb homes). Igualment i amb el vistiplau del comandant de guerra, les dones poden portar a terme operacions de martiri. En aquest punt, cal recordar que l’ús de dones en aquest tipus d’operacions era un segell propi d’Al Qaeda a Mesopotàmia (Tanzim Qaidat al-Jihad fi Bilad al-Rafidayn) en el període que va del 2004 al 2006 sota el lideratge del seu líder històric i progenitor de l’Estat Islàmic, Abu Musab al-Zarqawi. Malgrat aquest fet, de moment a les dones no se les permet participar en accions militars, ni formar part de cap unitat de l’Exèrcit del Califat en territoris controlats per l’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq.

3. Els camps d’entrenament de les escoles militars dels Cadells del Califat.

Pel que fa als camps d’entrenament dels Cadells del Califat (nens d’entre 5 i 14 anys), aquests s’integren dins de les escoles militars en les quals la nova generació de jihadistes, la cinquena, rep l’adoctrinament ideològic i el mateix tipus d’entrenament militar que en els camps destinats als adults. Així, els continguts de les classes teoricopràctiques se centren en tres grans àrees: l’aprenentatge de l’Alcorà i la llei islàmica, els estudis estratègics i militars, i l’art de la lluita que inclou tant defensa personal com l’ús d’armament. Sense oblidar les assignatures pròpies del sistema educatiu per primària i secundària implantat pel departament d’ensenyament de l’organització administrativa del Califat.

Per matricular-se i formar part de l’escola militar és necessari el permís patern o del tutor a càrrec, cas dels nens orfes la tutela dels quals en la majoria de casos correspon al mateix Estat Islàmic. Cal destacar la presència de nens i adolescents procedents d’Àsia central, Europa, Rússia i el sud-est asiàtic en aquestes escoles militars. Això també obliga a adaptar les classes per qüestions idiomàtiques. Aquest fet és conseqüència directa de l’elevat nombre de casos en els quals els combatents estrangers originaris d’aquestes regions viatgen amb les seves famílies (migració jihadista de tipus familiar).

foto_camps_3

A més a més, els Cadells del Califat són protagonistes freqüents del màrqueting jihadista dels departaments de comunicació provincials. Així, alguns d’ells ja han aparegut en materials audiovisuals i reportatges fotogràfics, fins i tot executant a presumptes espies o membres pertanyents a grups o exèrcits rivals de l’Estat Islàmic. Aquesta és la forma que té el salafisme jihadista de presentar a la seva cinquena generació que, segons l’Estat Islàmic, serà la responsable de consolidar el projecte polític del Califat.

4. Els camps d’entrenament relacionats amb l’oficina de Penedits.

L’últim tipus de camp d’entrenament militar està relacionat amb l’oficina de Penedits. Aquesta oficina, present a cada província, es crea per gestionar el procés d’integració a l’Estat Islàmic d’aquells individus que hagin treballat dins de l’organització administrativa de les autoritats anteriors, alguns dels quals ingressen després en el cos de funcionaris, o hagin lluitat contra l’Estat Islàmic i demanin el penediment (istitabah) per aquest fet. Un cop acceptat el penediment, aquells que volen unir-se a l’Exèrcit del Califat són destinats als camps d’entrenament gestionats per l’oficina de Penedits i tutelats per l’administrador provincial. Aquests camps tenen el mateix format que els altres tipus, però el procés de selecció previ disposa d’etapes diferents adaptades a les característiques de l’oficina.

Així, una de les vies per integrar-se dins del pla de formació de l’oficina de Penedits és a través de la iniciativa personal i directa, malgrat que el penedit necessita l’ajuda d’un avalador. Els penedits solen ser individus que es rendeixen abans de l’inici d’una batalla o enfrontament contra l’Estat Islàmic, o que deserten de les files dels diversos actors que lluiten contra el mateix i es desplacen a territori controlat per la insurgència salafista jihadista. L’altre procediment conegut es fa a través de la mateixa oficina que emet anuncis públics de penediment instant a unir-se a l’Estat Islàmic a aquells grups o individus que el combaten. En el document de penediment s’especifica qui es pot acollir a la mesura (normalment inclou a les famílies dels penedits i n’exclou alguns líders de grups rivals) i els requisits que s’han de complir.

Entre els requisits bàsics s’hi troba l’entrega d’armes i el reconeixement del penediment; passar un control i un interrogatori per saber els seus antecedents i posició quan estava integrat dins dels actors oposats a l’Estat Islàmic; i facilitar tota la informació que li sigui requerida sobre la seva etapa anterior, entre altres. Un cop acabada aquesta primera fase i si l’oficina i el departament de seguretat pública (intel·ligència) donen el vistiplau, comença el període de formació del penedit en els camps d’entrenament de l’oficina. Aquest procés dura uns 60 dies i consta tant d’un curs d’aprenentatge de l’Alcorà i llei islàmica obligatori, com de classes teoricopràctiques en l’ús d’armament i tàctiques militars seguint el mateix patró que en els altres tipus de camps. Durant el període d’instrucció, el nou recluta se sotmet a exàmens setmanals, mensuals i un de final que en cas de ser aprovat, li permet graduar-se, jurar fidelitat al Califa i rebre el certificat i la targeta de penedit.

Aquest document identificatiu li permet viure i treballar en els territoris controlats per l’Estat Islàmic. Tot i això, en cas que el penedit incompleixi algun dels compromisos adquirits o participi en un alçament d’armes contra l’Estat Islàmic, les corts islàmiques el poden condemnar a mort i la seva casa i la de l’avalador han de ser enderrocades.

LA LOCALITZACIÓ DELS CAMPS D’ENTRENAMENT

En els darrers mesos, la producció de propaganda dels departaments de comunicació de l’Estat Islàmic relacionada amb els camps d’entrenament de l’Exèrcit del Califat ha minvat considerablement. Tres dels possibles factors explicatius podrien ser la pèrdua de control territorial experimentada per l’Estat Islàmic en el seu centre de gravetat a Síria i l’Iraq que n’hauria fet reduir el seu nombre; la neutralització d’una part d’aquests camps com a conseqüència de la intervenció militar de les dues coalicions internacionals liderades pels Estats Units i Rússia; així com evitar donar pistes o facilitar dades de determinats camps a través del material publicat pel mateix Estat Islàmic que poguessin conduir a la seva geolocalització per part dels actors rivals, entre altres motius.

Malgrat això, l’Estat Islàmic reté la capacitat de crear i mantenir operatius camps d’entrenament en algunes de les províncies declarades com a tals per la insurgència salafista jihadista. Aquest és el cas de la província de Damasc (Síria) que en un fotoreportatge del seu departament de comunicació del mes d’octubre del 2016 mostra un reduït grup de reclutes realitzat exercicis militars en un camp d’entrenament d’aquesta demarcació territorial, i també de la província d’al-Bayda al Iemen que publica el 4 de desembre del 2016 un reportatge de la nova promoció de graduats entrenats al camp “xeic Abu Muhammad al-Adnani”, anomenat així en honor a aquest històric membre de l’Estat Islàmic mort en un atac aeri dels Estats Units el 30 d’agost passat al nord d’Alep (Síria). Així mateix i segons les evidències obtingudes recentment, altres camps d’entrenament actius es trobarien localitzats a les províncies de Hama (com a mínim dos) i al sud d’Hasakah (al-Barakah) a Síria, a la província d’al-Furat (que aglutina territori de Síria i l’Iraq) amb el camp de “Saif al-Bahr” i al nord-est de Somàlia on opera Jund al-Khilafah, grup liderat pel xeic Abd al-Qadir Mu’min que ha jurat fidelitat al Califa Abu Bakr al-Baghdadi.

Precisament, la majoria de camps d’entrenament de l’Exèrcit del Califat localitzats darrerament a Síria i l’Iraq estan ubicats en territoris que coincideixen amb aquells que formarien part del pla de contingència de l’Estat Islàmic en cas de perdre el control de les ciutats de Mossul i Raqqa, així com de la part de ciutat de Deir Ezzor (al-Khayr) que domina. En aquest sentit, l’actor salafista jihadista retornaria a l’estratègia de retirada temporal al desert o “inhiyaz” com ja va fer l’any 2007 quan operava amb el nom de l’Estat Islàmic a l’Iraq. En aquestes àrees desèrtiques hi establiria les seves bases des de les quals organitzaria i executaria una insurgència clàssica de guerra de guerrilles i d’activació de cèl·lules operatives a les principals ciutats.

Però la gran diferència entre l’escenari del 2007 i l’actual és que l’Estat Islàmic disposaria de més territori per efectuar el seu pla de contingència. Així, entre els anys 2007 i 2011 el grup jihadista només exerceix el control parcial de zones desèrtiques iraquianes de les províncies d’al-Anbar i Nínive, per sobre de la ciutat d’Ar-Rutbah i per sota de Tal Afar, tenint al poble d’al-Qa’im en el seu centre. En el pla de contingència present, a aquestes mateixes àrees que estan dominades per l’Estat Islàmic s’hi haurien de sumar dues franges desèrtiques ubicades a Síria i que també estan sota el seu control. La primera d’elles agrupa zones de les províncies d’Homs i Hama situades per sobre de la ciutat de Tadmur i per sota de Raqqa, mentre que la segona passa per sota de Tadmur i enllaça la província de Deir Ezzor amb la zona de l’est de Qalamoun i de la província de Damasc, disposant com a punt d’unió amb l’Iraq de la ciutat d’Al Bukamal.

Així doncs i en un possible escenari d’aplicació del pla de contingència de l’Estat Islàmic en el teatre d’operacions de Síria i l’Iraq, els camps d’entrenament de l’Exèrcit del Califat podrien seguir operatius en aquestes zones desèrtiques. A més a més, l’expansió discontínua de l’Estat Islàmic i la seva presència global, una altra diferència en relació a l’escenari del 2007, li permet tenir la capacitat de gestionar camps d’entrenament des de les Filipines fins al Sinaí (Egipte), passant per l’Afganistan, el Iemen o Somàlia, entre altres.

Xavier Servitja Roca

boton_donativo_cat


Fonts:

La informació per realitzar l’article està extreta dels arxius sobre documents de l’Estat Islàmic de l’analista Aymenn Jawad al-Tamimi disponibles a la seva web http://www.aymennjawad.org/2015/01/archive-of-islamic-state-administrative-documents; dels fons audiovisuals i documentals que l’analista Aaron Y. Zelin publica a la seva web acadèmica http://jihadology.net/; i dels mateixos canals de disseminació i publicació d’informació i propaganda de l’Estat Islàmic. L’autor ha compilat i verificat els materials per fer-ne el buidatge posterior dels continguts i seleccionar aquella informació d’acord amb el criteri de la intel·ligència aportada per l’anàlisi.


Foto 1: Camp d’entrenament “xeic Abu Muhammad al-Adnani” de la província d’al-Bayda (Iemen) de l’Estat Islàmic, 04/12/2016.

Foto 2: Camp d’entrenament de la província de Damasc (Síria) de l’Estat Islàmic, 03/10/2016.

Foto 3: Tiradors de precisió entrenant en un camp de tir. Imatge extreta del vídeo “L’impacte de les bales” de la província de Nínive de l’Estat Islàmic, 28/11/2016.

Foto 4: Camp d’entrenament d’una escola militar de l’Estat Islàmic per a nens procedents del sud-est asiàtic. Imatge extreta del vídeo “La generació de les batalles èpiques” de la província d’Hasakah, 15/05/2016.