logo-capesic-3

Egipte sota el govern de Sisi: Entre l’espasa i la paret

Home Entrades Egipte sota el govern de Sisi: Entre l’espasa i la paret
Egipte sota el govern de Sisi: Entre l’espasa i la paret

Egipte sota el govern de Sisi: Entre l’espasa i la paret

Ana Soage Àfrica, Orient Mitjà 02/01/2017 Comments

2016 no ha estat un bon any per Egipte. El terrorisme continua suposant una seriosa amenaça com demostra l’atac suïcida que té com a objectiu als feligresos reunits a la principal catedral Copte del país el 12 de desembre passat, provocant la mort d’un mínim de 25 persones i ferides a una dotzena més. L’Estat Islàmic es va responsabilitzar de l’autoria de l’atemptat, a qui va jurar fidelitat a finals de l’any 2014 el grup armat més actiu de beduïns del Sinaí enfrontada com a insurgència amb les autoritats. Però l’Estat Islàmic no és l’única organització islamista armada que opera a Egipte. Grups sospitosos de tenir lligams amb els ara prohibits Germans Musulmans, com la Liwa’ al-Thawra i el moviment Hasam, efectuen atacs regulars contra les forces de seguretat. Centenars, potser milers, de soldats i policies han estat morts des de l’any 2011, la majoria d’ells al nord de la província del Sinaí.

Els atacs al centre del Caire a plena llum del dia evidencien que l’actual aproximació per combatre el terrorisme és inadequada i, bàsicament, contraproduent. Precisament, la lluita contra l’extremisme islamista és la principal justificació del cop militar del juliol del 2013 liderat pel llavors General Abdel Fattah al-Sisi per deposar al President Mohammed Morsi dels Germans Musulmans. A més a més, el despotisme i la incompetència de Morsi durant l’any que està al capdavant del país provoca la desafecció d’una part de la població i manifestacions massives demanant la seva dimissió. L’exèrcit intervé, presumptament, per satisfer la voluntat del poble, i en les eleccions presidencials de l’any següent es legitima el govern de Sisi quan obté gairebé el 97% dels vots, malgrat la baixa participació amb més de la meitat de l’electorat sense anar a les urnes. Tanmateix, una part dels egipcis temen que el país pugui prendre la mateixa direcció que Síria o Líbia i creuen que un govern amb mà dura és necessari perquè Egipte no caigui en l’abisme.

Aclamat per l’aduladora premsa egípcia, inclosos molts dels mitjans privats controlats per homes de negocis pròxims a l’Estat, Sisi tracta als Germans Musulmans i als seus seguidors sense miraments assenyalant-los com a terroristes i enemics d’Egipte. En aquest sentit, s’aproven lleis com la rigorosa llei anti protesta que és utilitzada contra tota l’oposició, tant la islamista com la de moviments d’esquerres. Desenes de milers de persones són detingudes i les organitzacions de Drets Humans denuncien la generalització de l’ús de la tortura i les desaparicions forçades.

El govern de Sisi també restringeix la llibertat d’expressió: segons el Comitè de Protecció dels Periodistes, Egipte és un dels estats que empresona més periodistes durant l’any 2015, només darrere de la Xina, mentre que en el 2016 ambdós són eclipsats per Turquia i les seves dràstiques mesures després de l’intent de cop militar. A això cal afegir que el passat mes de novembre el govern egipci aprova una llei sobre ONG’s extremadament restrictiva, la qual amenaça d’acabar amb el que encara queda de societat civil independent a Egipte.

A més a més de la inestable situació en termes de seguretat, els egipcis pateixen una profunda crisi econòmica amb una alta taxa d’atur (especialment entre els més joves), una elevada inflació, retallades en els subsidis estatals, escassetat en productes alimentaris subvencionats de forma regular…i la fugida d’inversors estrangers i turistes espantats per la revolució del 2011 i posterior inestabilitat que no han retornat. Dues altres fonts d’ingressos, el Canal de Suez i les remeses des dels estats del Golf, es veuen afectades per la desacceleració econòmica global i el baix preu del barril de petroli. En aquest sentit, Sisi espera que el crèdit a baix interès de 12 bilions de dòlars concedit pel Fons Monetari Internacional ajudi a la recuperació econòmica. Però aquesta ajuda va acompanyada d’algunes contrapartides conegudes: la fluctuació de la lliura egípcia, la introducció de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), la reducció de determinats subsidis… és a dir, més patiment per la població egípcia de base, una quarta part de la qual, aproximadament, viu per sota del llindar de pobresa i no tenen les seves necessitats bàsiques cobertes.

Tanmateix, no hi ha dubte que algunes d’aquestes mesures venen amb retard: la lliura egípcia estava extremadament sobrevalorada i en el mercat negre era canviada per gairebé la meitat del seu valor oficial. El sistema de subsidis és ineficient i ple de corrupció i els recursos haurien d’haver anat destinats a la gent que realment els necessitava. La reforma fiscal és urgent en un país on la recaptació via impostos suposa un insignificant 12% del total dels ingressos, tot i que es pot posar en dubte si la millor opció d’augmentar-los és a través d’un impost regressiu com l’IVA. Però és poc probable que Sisi abordi el problema central de l’economia egípcia, l’anomenat capitalisme d’amics, encara que mostrés la seva predisposició a fer-ho. En aquesta direcció, ell no es pot permetre un distanciament amb l’exèrcit (que controla entre un 15% i un 40% de l’economia, depenent de les fonts) i els grans magnats que donen suport al seu govern. Per altra banda, Sisi és més entusiasta dels projectes ostentosos de dubtós mèrit, però que proporcionen noves oportunitats per realitzar tripijocs (corrupció) com l’ampliació del Canal de Suez i la construcció d’una nova i pomposa capital administrativa.

En política exterior, Sisi ha de fer front a una presa de decisions d’equilibri complicat. Per una banda, Sisi depèn del suport financer de les monarquies del Golf, particularment de l’Aràbia Saudita, la qual aporta uns 25 bilions de dòlars a l’economia egípcia des del cop militar del 2013. A canvi, el President retorna a l’Aràbia Saudita dues illes del Mar Roig inhabitades, però estratègicament molt importants, Turan i Sanafir, cedides a Egipte l’any 1950 per protegir-se de l’agressió d’Israel. Aquest acord provoca moltes crítiques a Sisi amb milers de persones manifestant-se a Alexandria i el Caire contra el mateix i desafiant, al mateix temps, la nova llei anti protesta. Entre les consignes utilitzades pels manifestants s’inclou la preferida durant la revolució, “El poble vol derrocar al règim”. Com a conseqüència d’aquestes mobilitzacions, centenars de manifestants són condemnats a penes d’entre dos i cinc anys de presó i multes econòmiques considerables. No obstant això i com ja passa en anteriors processos judicials, desenes de sentències són revocades pels tribunals d’apel·lació. L’acord entre Egipte i l’Aràbia Saudita sobre les illes també és rebatut a les corts de justícia. El govern fa un recurs d’apel·lació contra la sentència judicial que declara la nul·litat de l’acord. La decisió final s’espera a mitjans del mes de gener.

egypt_sisi4

Per altra banda, Sisi simpatitza amb el President sirià Bashar al-Assad en la seva lluita contra la revolta dominada pels islamistes a Síria i que rep el suport de l’Aràbia Saudita i d’altres monarquies del Golf. A més a més, les crítiques d’Occident al cop militar del 2013 i a la situació dels Drets Humans a Egipte el porta a estrènyer la relació amb Rússia que després de la seva intervenció militar a Síria canvia la direcció de la guerra. Ambdues parts negocien l’establiment d’una zona industrial russa a Egipte i l’empresa russa Rosatom signa un acord per construir la primera central nuclear al país. L’increment de la cooperació també s’amplia en l’àmbit militar que inclou un acord de compra d’armament de 3 bilions de dòlars i l’organització d’exercicis militars conjunts duts a terme el passat mes d’octubre. En el mateix mes, Egipte vota a favor d’una resolució impulsada per Rússia que demana la fi de les hostilitats a la ciutat d’Alep, però que no fa cap referència als atacs aeris. Un moviment que no agrada als representants d’Aràbia Saudita a les Nacions Unides que el descriuen com a “dolorós”. Com a resultat d’això, l’empresa saudita Aramco interromp l’exportació de petroli a baix preu cap a Egipte. Aquesta mesura no dissuadeix Sisi que envia helicòpters i pilots a Síria per prendre part en la lluita.

egypt_sisi

Donats tots aquests factors, la posició de Sisi és segura? El passat octubre, l’empresa egípcia Baseera dedicada a realitzar estudis d’opinió pública dóna a conèixer una enquesta en la qual el nivell d’aprovació cap a Sisi és del 68% – sorprenent per als estàndards normals, però amb un descens significatiu del 91% que tenia tres mesos abans. Entre els descontents amb Sisi, gairebé tres quartes parts dels enquestats assenyalen com a principal queixa l’increment de preus. Com en anteriors estudis, els menors de trenta anys són els més crítics amb la gestió del President; només el 41% declara que votaria per Sisi si se celebressin eleccions l’endemà, mentre que en la franja d’edat de cinquanta anys o més el percentatge puja al 77%.

Aquesta davallada en la seva popularitat pot ser difícil de digerir per un líder conegut per la seva susceptibilitat i que projecta la imatge de pare benevolent de la nació. Tanmateix, Sisi pot trobar consol en el fet de saber que els egipcis tenen poques ganes de més revolució i que no hi ha alternatives a l’horitzó. A més a més, Sisi té un nou aliat en el President electe dels Estats Units, Donald Trump, qui expressa el seu suport a la “Guerra contra el terrorisme” d’Egipte i és poc probable que posi sobre la taula temes incòmodes per a ell com la democratització i els Drets Humans.

Ana Soage

boton_donativo_cat


Foto 1: Abdel Fattah al-Sisi a Ismailia, 06/08/2016.

Foto 2: Protesta contra Sisi al Caire, 15/04/2016 (Foto d’Amr Nabil/AP Photo).

Foto 3: El rei saudita Salman bin Abdulaziz (E) i Sisi (D) a Egipte, 08/04/2016.

Foto 4: Sisi (E) i el president rus Vladimir Putin (D) al port marítim de Sochi, 12/08/2015 (foto d’Alexei Druzhinin/AFP).