logo-capesic-3

L’amenaça terrorista jihadista i la política contra terrorista alemanya

Home Entrades L’amenaça terrorista jihadista i la política contra terrorista alemanya
L’amenaça terrorista jihadista i la política contra terrorista alemanya

L’amenaça terrorista jihadista i la política contra terrorista alemanya

capesic Europa, Jihadisme i Islam polític, Violència política, terrorisme i insurgències 25/05/2017 Comments

El passat 19 de desembre de l’any 2016, Anis Amri mata a un conductor polonès i li roba el seu camió el qual dirigeix contra una multitud al mercat nadalenc de Breitscheidplatz a Berlín. L’atac provoca la mort de 12 persones i 56 més de ferides. Anis Amri mor quatre dies després al ser abatut per dos policies italians a Milà (Italia). El seu atac esdevé la culminació de tot un seguit d’atemptats terroristes i diversos intents que tenen com a objectiu a Alemanya durant l’any 2016.

NO ESTEM DAVANT D’UNA NOVA AMENAÇA

La societat alemanya ja fa temps que confronta l’amenaça terrorista. Entre les dècades dels seixanta i dels noranta pateix segrestos i atacs amb explosius per part de grups de l’extrema esquerra. Al mateix temps, també existeix un cert nivell d’activitat de nuclis dins l’extrema dreta que executen atacs amb bombes incendiàries contra centres de refugiats i, encara més greu, protagonitzen una onada d’assassinats al llarg d’una dècada (inicialment sense identificar). L’emergència global del salafisme jihadista des de l’any 1979 també afecta Alemanya. Abans del començament de la guerra civil a Síria, el país ja observa el fenomen de la mobilització de combatents marxant cap a zones de conflicte i, fins i tot, pateix atacs terroristes en el mateix territori alemany. No obstant això, des de l’any 2011 aquesta amenaça assoleix una nova dimensió com passa a molts altres estats. Alemanya es troba amenaçada constantment per antics residents del país que actualment viuen en zones de conflicte i que realitzen crides regulars a gent amb la mateixa afinitat ideològica a executar atacs en territori alemany.

Malgrat que els serveis de seguretat avorten tots els intents previs per perpetrar un atac terrorista a Alemanya, el 2 de març del 2011 el jove Arid Uka assassina a dos soldats dels Estats Units a l’aeroport de Frankfurt en el que constitueix el primer atac terrorista exitós inspirat per l’islamisme en territori alemany. Arid, aparentment, es va autoradicalitzar i no tenia lligams coneguts amb cap xarxa més amplia. Tanmateix, es reporta que el seu atac hauria estat inspirat pels vídeos i anashid produïdes per un home anomenat Denis Cuspert.

EL JIHAD A SÍRIA (2011 – 2017)

Denis Cuspert apareix com a propagandista dins l’escena jihadista alemanya a finals de l’any 2010. En els seus inicis, l’antic raper publica anashid que criden al jihad i en els quals també dóna suport a Usama Bin Laden. Durant mesos, viatja per tota Alemanya animant als joves musulmans a abandonar la cultura hip-hop i adoptar la visió del món salafista, ofereix xerrades per Paltalk (servei de xat en grup per vídeo) i organitza actes en suport dels presos islamistes (1). A l’octubre del 2011, Cuspert i un altre islamista, Mohammad Mahmoud, funden l’organització Millatu Ibrahim (adopten el nom d’una de les principals obres de l’ideòleg salafista Abu Muhammad al-Maqdisi). Mahmoud, nascut a Àustria, havia sortit de la presó recentment després de complir una condemna per difusió de propaganda jihadista. A més a més, Millatu Ibrahim pertanyia a una xarxa europea d’organitzacions jihadistes que incloïa predicadors com Anjem Choudary del Regne Unit (2).

Així, el seu missatge adquireix una forta càrrega d’activisme polític cosa que provoca la prohibició de Millatu Ibrahim al maig del 2012 després de realitzar una protesta violenta contra dos actes que organitza el partit d’extrema dreta Pro-NRW. En aquests es mostren caricatures del profeta Muhammad. Un cop proscrita l’organització, molts dels seus antics membres se’n van d’Alemanya i acaben tenint com a destí final Síria. En aquesta direcció, les primeres imatges de Cuspert a Síria apareixen a l’agost del 2013 (3). Molt aviat esdevé la principal figura dels jihadistes alemanys al Llevant unint-se públicament a l’ISIS a l’abril del 2014.

terror_alemania1

A més a més, els jihadistes alemanys a Síria fan crides freqüents a realitzar la migració cap a territori sirià per unir-se a les seves files, posant molt d’èmfasi en la idoneïtat d’anar-hi amb les famílies. Aquesta propaganda és molt exitosa, ja que des de mitjans del 2012 el nombre de migrants (nacionals alemanys o residents) que deixen Alemanya per anar a Síria creix massivament. El punt àlgid d’aquesta migració es produeix l’any 2014, després del qual el nombre disminueix considerablement no tan sols a Alemanya, sinó també a altres estats europeus (per una anàlisi més detallada sobre els combatents estrangers alemanys a Iraq i Síria es pot consultar Heinke/Raudszus 2015 i Heinke 2017). Segons fonts del govern, fins a l’abril del 2017 uns 900 alemanys o residents s’han desplaçat a Iraq i Síria.

Tanmateix, Cuspert amenaça a Alemanya en un vídeo just abans de marxar-ne. Aquest fet es repeteix en els següents anys quan Cuspert i altres membres de l’Estat Islàmic amenacen explícitament a Alemanya en solitari o conjuntament amb altres estats europeus. Per exemple, en el número 4 de la revista de propaganda en idioma anglès de l’Estat Islàmic, Dabiq, els redactors fan una crida a atacar cada un dels estats que formen la coalició que els combat. Així, l’article en qüestió assenyala com a objectius a Alemanya, Austràlia, els Estats Units, França i el Regne Unit. En aquesta direcció, a l’abril del 2015 “al-Hayat Media Centre“ publica un vídeo titulat “An Euch Feinde Allahs“ (A vosaltres enemics d’Al·là) que combina un nashid de Denis Cuspert, en el qual fa una crida als musulmans d’Occident a executar atacs, amb imatges de decapitacions i actors simulant atemptats suïcides.

Així també, pocs mesos després Muhammad Mahmoud apareix en un altre vídeo en el qual ell i un altre combatent estranger de parla alemanya animen als musulmans a fer la migració cap a Síria i a realitzar atacs terroristes a Alemanya. Al final de la producció, executen a dos presoners davant de la càmera. Prèviament, Mahmoud utilitza twitter per difondre els mateixos missatges. Així, a principis del 2016 apareix una considerable quantitat de propaganda de l’Estat Islàmic en idioma alemany. El primer material distribuït en línia està relacionat amb l’atac terrorista de Brussel·les, però amb imatges d’aeroports en flames i llocs emblemàtics d’Alemanya incitant a executar el mateix tipus d’atac. Més endavant i ja en el número 14 de Dabiq es publiquen noves amenaces a Occident que s’amplien a predicadors que ells consideren “apòstates“ com ara el conegut predicador salafista alemany Pierre Vogel (4). Poc després, apareix un altre vídeo en el qual s’amenaça directament a Vogel i es tornen a fer proclames per atacar a Alemanya tot sonant un nashid de Cuspert (5). Precisament al cap de pocs dies es llançava un nou nashid de Cuspert en línia que incitava a la presa d’ostatges, a terroritzar Occident i a matar als membres de les seves forces i cossos de seguretat (6).

Per això, no resulta sorprenent que tota aquesta producció i distribució de propaganda no acabés afectant Alemanya. De fet, al febrer del 2016 es produeix una operació policial que acaba amb la detenció d’alguns presumptes simpatitzants de l’Estat Islàmic que suposadament planificaven un atac terrorista a Berlín. Seguidament, es desfermen una cadena d’atacs menors. Així i en el mateix mes de febrer, una salafista de 15 anys apunyala a un oficial de policia a la ciutat de Hannover; a l’abril dos salafistes detonen un explosiu contra un temple de la comunitat Sikh a Essen; el 18 de juliol un jove refugiat ataca amb un ganivet i una destral a un grup de passatgers en un tren a prop de Würzburg, causant ferides a cinc persones (l’atacant va ser abatut per un equip dels SWAT); i un atac suïcida a la ciutat d’Ansbach fereix a 15 persones el 24 de juliol (7). És per aquest motiu que l’atemptat terrorista a Berlín en el mes de desembre és el punt culminant de tot aquest seguit d’atacs.

En aquesta direcció, l’escena salafista jihadista formada per diverses organitzacions i combatents estrangers poden confiar en xarxes logístiques i de reclutament. L’última confirmació d’aquest fet es troba en el grup encapçalat pel predicador salafista Abu Walaa que no només està involucrat en el reclutament de combatents, sinó també en l’atac a Berlín com demostra recentment i amb detall el periodista Georg Heil. Clarament, Alemanya constitueix més que mai un objectiu pel terrorisme jihadista. Amb l’apogeu del salafisme jihadista a escala global i l’emergència de l’Estat Islàmic, l’amenaça continua creixent i amb l’atac a Berlín assoleix una nova dimensió. Per aquest motiu, Alemanya ha hagut de reaccionar.

terror_alemania2

LA LLUITA CONTRA EL TERRORISME: LA VIA ALEMANYA

Alemanya ja fa temps que afronta l’amenaça terrorista representada per grups d’extrema dreta i esquerra. No obstant això i sense ser una sorpresa, des de l’atac terrorista de l’11-S la prioritat està centrada en el terrorisme jihadista (8). Així, els legisladors realitzen esforços importants per intentar millorar l’arquitectura de seguretat alemanya des de fa anys, malgrat tractar amb un sistema complicat. Això inclou una forta estructura de seguretat descentralitzada (cada Estat dirigeix el seu propi cos de policia i la seva agència d’intel·ligència interior, a més de les agències federals) i uns estats federals alemanys amb importants poders de vet que tenen un gran interès a defensar la seva autoritat davant la intromissió federal. A més a més, els governs han de cooperar amb un Parlament poderós i una Cort Constitucional forta que de manera freqüent valora més la protecció de la privacitat que no els interessos en seguretat en les seves resolucions (per exemple, rebutgen una controvertida Llei de Retenció de Dades). En aquesta direcció, la Cort estableix disposicions limitant l’extensió de les mesures de seguretat, especialment en relació a la vigilància (9).

Però l’11-S esdevé un shock pel govern alemany. Les lleis contra el terrorisme existents són inefectives contra Al Qaeda i els seus aliats. La resposta al terrorisme a les dècades precedents es basen en la creació de la unitat contra terrorista GSG9 i l’enfortiment de les agències de seguretat federals amb la missió d’obtenir dades; s’introdueix el dragnet per fer servir la recollida de dades i la seva anàlisi per identificar terroristes; es limita el contacte entre els advocats i els seus defensats; noves lleis prohibeixen la formació d’organitzacions terroristes i la mostra de suport a crims violents, així com el segrest de persones o avions i la presa d’ostatges (10). Evidentment, això no és suficient.

Per això, el Bundestag de manera urgent aprova una llei que permet la dissolució d’associacions religioses. Amb anterioritat, un “privilegi religiós“ donava a aquestes organitzacions immunitat per ser investigades i vigilades (11). A això cal afegir el nou article 129b del Codi Penal alemany que il·legalitza donar suport a organitzacions terroristes estrangeres (12). Aquest article esdevé fonamental per realitzar les acusacions als combatents estrangers i, en els darrers anys, als seguidors de l’Estat Islàmic i del Front al-Nusra a Síria. També es contempla com a delicte la preparació de crims seriosos contra l’Estat (Art. 89a del Codi Penal) i rebre entrenament militar en armes i explosius a l’exterior.

Inicialment, la seguretat pública està a càrrec de la policia local i estatal que tenen entre les seves competències les operacions contra terroristes. Tanmateix, en relació a temes d’extremisme i terrorisme són els serveis d’intel·ligència interns dels estats els que s’encarreguen de recollir i analitzar la informació. No obstant això, en la dimensió terrorista les autoritats federals obtenen la primacia en un llarg i complicat procés, tot i que en moltes ocasions encara necessiten la cooperació de les forces de seguretat dels estats. Al llarg dels anys, les agències federals reben més poders per obtenir dades addicionals i aquesta tasca esdevé cada cop més independent de les autoritats dels estats. Per la seva banda, les agències dels estats incrementen el seu accés a les bases de dades d’individus sospitosos per terrorisme o per associació amb activitats terroristes.

Dins d’aquest sistema, la intel·ligència és un element clau en totes les formes de monitoratge. Però en contra terrorisme encara esdevé molt més rellevant. Això és deu a la naturalesa clandestina de l’amenaça i de la composició nacional/transnacional dels individus implicats. Per crear una anàlisi i avaluació àmplia en intel·ligència, és necessari disposar d’accés a totes les possibles fonts d’informació (legalment accessibles). Com en altres estats federals (en particular, els Estats Units), l’arquitectura de seguretat descentralitzada requereix l’intercanvi d’informació entre els actors rellevants per prevenir falles d’intel·ligència. A Alemanya, la solució a aquest problema es troba en la creació d’un centre contra terrorista d’intercanvi d’intel·ligència: el Centre Contra Terrorista Conjunt (Gemeinsames Terrorabwehrzentrum – GTAZ) creat després dels atacs terroristes de Madrid l’any 2004.

Així, totes les agències d’intel·ligència alemanyes, tant la federal com la dels estats, a més a més d’altres actors (inclou un total de 40 agències), intercanvien informació sobre el terrorisme jihadista a la GTAZ, coordinant accions operatives i participant en grups de treball en temes conceptuals. Cal afegir que també en formen part oficials d’enllaç de diversos estats estrangers. Tanmateix, un factor a remarcar és que la GTAZ no disposa de funcions executives. En aquesta direcció, necessita altres actors per actuar partint de la seva intel·ligència. A part de la GTAZ, alguns estats federals fusionen alguns centres per crear-ne un d’unificat que compleix una funció similar.

terror_alemania3

La GTAZ també serveix de model per fusionar altres centres federals com el Centre Conjunt contra l’Extremisme i el Terrorisme (Gemeinsames Extremismus und Terrorismusabwehrzentrum – GETZ) que es focalitza en militants de l’extrema esquerra i dreta, extremistes estrangers, espionatge i proliferació. Un altre pas per evitar buits en l’estructura federal és la creació d’un sistema de base de dades en intel·ligència per les agències federals i estatals que recull informació d’individus involucrats en activitats terroristes, els seus cercles d’associats i les relacions amb organitzacions. Totes les agències tenen accés a les dades bàsiques del sistema, mentre que altra informació més detallada només es dóna a través d’un requeriment a l’actor propietari d’aquesta (13).

Aquesta estratègia contra l’amenaça terrorista és llargament exitosa. No obstant això, l’atac terrorista de Berlín de l’any passat mostra que el sistema no és perfecte i requereix millores addicionals. A més a més, l’atac terrorista de París de l’any 2015, seguint el model de l’atac a Mumbai del 2008, també obliga a les forces de seguretat a adaptar-se a escala tàctica. Així, els estats estan millorant l’equipament dels membres dels cossos de seguretat que estan en primera línia d’actuació amb armes, armilles, vehicles i entrenament. Un altre efecte dels atacs és que posen al descobert la necessitat de realitzar desplegaments massius de forces de seguretat amb equipament pesat en el menor temps possible. En aquest sentit, el govern federal comença a equipar unitats especialitzades de la policia federal amb fusells d’assalt i a entrenar-les en combat urbà. D’acord a aquesta planificació, les unitats seran distribuïdes per tota Alemanya i estacionades en cinc localitats diferents. La unitat especialitzada està prevista que sigui formada per uns 250 agents. Addicionalment, s’inicia una política de contractació per part dels serveis d’intel·ligència i de les policies federal i estatal.

BEN ADAPTATS, PERÒ AMB LA NECESSITAT DE MÉS ESTRATÈGIA

Alemanya realitza un gran esforç per adaptar la seva arquitectura de seguretat per fer front a l’amenaça terrorista tenint en compte el seu particular sistema federal constitucional. La creació de centres fusionats com els citats redueix la separació de la intel·ligència entre l’ampli nombre d’agències de seguretat. El sistema judicial i les disposicions legals faciliten adreçar el tema dels combatents estrangers en bona mesura. Tanmateix, després de l’atac al mercat nadalenc apareixen noves demandes de reestructuració que inclouen establir una versió alemanya del Federal Bureau of Investigation (FBI). Així, el debat recupera temes que ja resulten familiars: descentralització vs. centralització.

Independentment de com evolucioni aquest debat, ja fa temps que queda clar que Alemanya hauria de beneficiar-se d’una promoció pública més efectiva de la seva estratègia nacional contra el terrorisme. Algunes parts d’aquesta es poden trobar a la pàgina d’inici del Ministeri Federal de l’Interior. No obstant això, la resta no està disponible públicament. Tot sembla indicar que el seu model s’apropa bastant a l’estratègia britànica del CONTEST (Counter-terrorism Strategy basada en el Pursue, perseguir als terroristes abans que puguin atacar, Prevent, prevenir la radicalització que esdevé la base pel terrorisme, Protect, protegir les infraestructures crítiques i espais públics dels atacs, i Prepare, preparar-se pel després d’un atac). A més a més, l’estratègia alemanya remarca la importància de la cooperació internacional, així com la necessitat de tallar les fonts de finançament de les organitzacions terroristes. No obstant això, falta saber molts detalls d’aquesta. En sentit oposat, l’última versió del CONTEST consta de 125 pàgines i el Ministeri de l’Interior britànic publica reportatges anuals de la seva implementació.

Així, incrementar la reflexió i el debat en relació a una estratègia més completa a llarg termini ajudaria a l’estat descentralitzat a anar en la mateixa direcció quan es tracta de temes de seguretat. Això aportaria a les institucions federals i dels estats un coneixement compartit de com Alemanya vol combatre el terrorisme i quins instruments legals i processals haurien d’aplicar-se (per exemple, la llei de policies és una llei estatal a Alemanya. Així el que es permet fer a un oficial de policia per intentar prevenir un delicte difereix d’un estat a un altre). D’aquesta manera, es podria millorar tant la coordinació de les agències com també, conseqüentment, els seus esforços per protegir als ciutadans.

Jan Raudszus

Jan Raudszus és doctorant en extremisme i terrorisme a King’s College London. Treballa com a investigador a l’Agència Federal d’Investigació (Landeskriminalamt) a Bremen (Alemanya). Jan obté un Màster en Terrorisme, Seguretat i Societat a King’s College London (2012) amb Distinció i un Grau en Ciències Polítiques a la Universitat de Zuric (2010). Twitter: @janraudszus

Foto 1: Operació contra terrorista relacionada amb la prohibició de l’associació de la mesquita “Fussilet33“ a Berlín el 28/02/2017.

Foto 2: Abu Talhah al-Almani (Denis Cuspert) jura fidelitat a l’ISIS a Síria en el vídeo “My Oath to the Islamic State“ publicat per al-Tibiyyan Media l’11/04/2014 (imatge extreta del vídeo de la web Jihadology http://jihadology.net/2014/04/11/al-tibiyyan-media-presents-a-new-video-message-from-abu-tal%E1%B8%A5ah-al-almani-deso-dogg-my-oath-to-the-islamic-state/).

Foto 3: El camió conduït per Anis Amri en l’atac terrorista contra els vianants del mercat nadalenc de Breitscheidplatz a Berlín el 19/12/2016 (dpa).

Foto 4: Reunió del Gemeinsames Terrorabwehrzentrum (GTAZ) a Berlín el desembre de l’any 2016 (Bild).

1 SCHMIDT, Wolf (2012): Jung, deutsch, Taliban. Berlin: Christoph Links Verlag (123-131).

2 SAID, Behnam T. (2014): Islamischer Staat. IS-Miliz, al-Qaida und die deutschen Brigaden. München: C.H. Beck: 118-125.

3 SAID (2014): 129-132.

4 Dabiq 14 (2016): “Kill the Imams of Kufr in the West”, Dabiq 14: 8-17.

5 FURAT (2016a): Die Wahrheit über Pierre Vogel [Vídeo – arxiu de l’autor].

6 FURAT (2016b): Auf zum Schlachten! [Audiofile – arxiu de l’autor]

7 Malgrat que en els dos darrers casos els atacants molt probablement no estiguin influenciats per la propaganda en idioma alemany.

8 És necessari remarcar que entre els anys 2000 i 2011 una cèl·lula terrorista d’extrema dreta no identificada pels serveis de seguretat va assassinar un mínim de 10 persones estrangeres o descendents i a un oficial.

9 HELLMUTH, Dorle (2016): Counterterrorism and the State: Western Reponses to 9/11. Pennsylvania: University of Pennsylvania Press: 78-86.

10 HELLMUTH (2016): 87-88.

11 HELLMUTH (2016): 89-90.

12 MAUER, Victor (2007): “Germany’s Counterterrorism Policy”, a: ZIMMERMANN, Doron/WENGER, Andres (Eds.): How States Fight Terrorism. Policy Dynamics in the West. London: Lynne Rienner: 64-65.

13 HELLMUTH (2016): 105-106.