logo-capesic-3

Les relacions Argentina-Europa en la presidència de Macri

Home Entrades Les relacions Argentina-Europa en la presidència de Macri
Les relacions Argentina-Europa en la presidència de Macri

Les relacions Argentina-Europa en la presidència de Macri

capesic Amèrica Llatina i el Carib, Europa 07/06/2017 Comments

Quan Mauricio Macri assumeix la Presidència de la República de l’Argentina el 10 de desembre del 2015, proclama que les seves fites seran “pobresa zero, derrotar al narcotràfic i unir els argentins”. Amb aquests objectius en ment, defineix una política exterior sota el lema de “tornar al món”. Des de l’inici, les relacions de l’Argentina amb l’exterior es veuen marcades per un clar èmfasi en la dimensió econòmica i, en concret, en atraure inversió estrangera. Transcorregut un any i mig des de la posada en marxa d’aquesta política exterior es poden identificar certes constants que travessen l’ampli espectre dels afers exteriors argentins. La cerca d’inversions a través de la recuperació de la confiança internacional i la diversificació dels lligams econòmics que estan revitalitzant relacions prèviament congelades són, potser, els dos principals objectius de Macri. En aquest context, la renovació de l’aproximació amb Europa juga un paper vital per aconseguir la recuperació econòmica promesa durant la campanya electoral. No obstant això, els resultats fins al moment han estat, com a molt, escassos.

Per entendre l’estat actual de la relació Argentina-Unió Europea s’ha de tenir en compte un factor clau: aquest no és el món per al qual Macri es va preparar. En el transcurs dels 12 anys de govern dels Kirchner i del “Front per la Victòria”, aquest opta per una inserció internacional que no privilegiava a Europa o l’Amèrica del Nord, sinó que se centrava a establir aliances econòmiques amb els mercats emergents. Aquesta posició es va anar consolidant lentament en un context en el qual l’Amèrica Llatina girava cap a l’esquerra i, en major mesura, després de la crisi del 2008 que sumeix als estats desenvolupats en la Gran Recessió. Tanmateix, des de l’any 2015 les economies centrals tornen a créixer i malgrat que ho fan en una taxa menor que en el passat, sembla que el pitjor d’aquella ha quedat enrere. Al mateix temps, els mercats emergents comencen a topar-se amb inconvenients macroeconòmics, com és el cas de la desacceleració econòmica de la Xina i la crisi política i econòmica del Brasil que sacseja la regió. Aquest fet fa més atractiu un apropament a les potències industrials tradicionals.

En aquesta direcció i durant la campanya electoral, Macri promou l’aproximació cap a Europa i els Estats Units, mostra el seu compromís amb la democràcia liberal i la seva creença en els beneficis del lliure comerç i la Globalització. Les visites de Barack Obama, François Hollande i Matteo Renzi a l’Argentina a principis del 2016 convaliden aquesta visió, de manera provisional. Desafortunadament per a Macri, el segon semestre del 2016 ve acompanyat per un seguit de sorpreses materialitzades pel descontentament preponderant en els estats desenvolupats i que portaren a un gir en l’escena política internacional: el triomf del Brexit al Regne Unit, la victòria de Donald Trump als Estats Units i el creixement de la popularitat de líders il·liberals en estats com Àustria, França o Holanda. Aquests esdeveniments posen en dubte la sostenibilitat de l’ordre internacional en el qual Macri buscava (re) integrar a l’Argentina.

No obstant això, l’aposta del govern argentí no decau. En els darrers mesos, com a conseqüència tant de la feina de la Cancelleria argentina com de factors exògens al país, les relacions amb Europa demostren tenir un potencial futur exitós. Abans de tot, no hi ha dubte que el gir de 180 graus que adopta la Casa Rosada és una entrada d’aire fresc per als europeistes de Brussel·les. Els elogis rebuts pel dirigent argentí i les reunions mantingudes en la seva gira europea en el mes de juny del 2016 són l’evidència d’un optimisme moderat dins de la Unió Europea. Tanmateix, no es pot oblidar que una porció de l’atenció que rep l’Argentina ve provocada no només pel rellançament d’una política més amigable amb Europa, sinó també de la seva major rellevància donada la profunda crisi política i econòmica que afecta la principal potència de l’Amèrica Llatina, el Brasil.

argentina1

Malgrat això, la influència de la crisi brasilera no pot enfosquir les oportunitats que se li presenten a l’Argentina. En primer lloc, el canvi de govern a Buenos Aires ha portat nous aires a les molt postergades negociacions d’un acord entre Mercosur i la Unió Europea. Actualment, l’Argentina és el major impulsor d’aquest acord dins del bloc del sud. Per altra banda, l’arribada de Trump a la presidència dels Estats Units fa impossible qualsevol reactivació del TTIP, obrint la porta a la Unió Europea per invertir més capital polític en l’acord amb el Mercosur. La correlació d’aquests factors porten a la represa de les negociacions i a l’inesperat anunci de la ministra d’Afers Exteriors argentina Susana Malcorra que es buscarà un acord definitiu abans d’acabar el present any. Certament, s’intentarà preservar els avenços en aquesta coincidint amb la pròxima reunió ministerial de la Ronda de Doha de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) que se celebra a Buenos Aires al desembre del 2017.

Tanmateix, aquests bons auguris no poden amagar les dificultats inherents del que seria un dels principals triomfs del govern de Macri en política comercial. L’espinós assumpte de la política agrícola continua essent un dels majors obstacles per assolir un acord. És indubtable que per arribar a bon port, ambdues parts hauran de fer concessions. A més a més, el procés de ratificació de l’Acord Integral d’Economia i Comerç entre el Canadà i la Unió Europea (CETA en les seves sigles en anglès), exemplifica que els blocs han de lidiar amb les repercussions negatives que aquesta genera a escala domèstica en cada un dels estats. Així mateix, la recent decisió del Regne Unit d’abandonar la Unió Europea deixa fora a un important promotor del lliure comerç de la taula de negociacions i, aquest factor, està centrant l’atenció de Brussel·les. Observant aquestes variables, la negociació d’un acord UE-Mercosur afronta noves dificultats, encara que assolir-lo sembla ser possible (així almenys ho veuen les autoritats a Buenos Aires). A més a més i en relació a una futura ratificació de l’acord, aquesta serà un batalla i un debat molt encès que haurà d’aconseguir la seva aprovació en els nombrosos parlaments nacionals d’ambdós blocs.

En segon lloc, les bones relacions entre Europa i l’Argentina es projecten no només en la dimensió comercial, sinó també en l’àmbit polític. El traspàs de la Presidència del G-20 de Berlín a Buenos Aires està generant diversos canals de diàleg entre ambdós governs dins dels quals cal destacar la visita de la Cancellera alemanya Angela Merkel a l’Argentina en el mes de juny. Així, aquests assoliments de la Casa Rosada estan destinats a enfortir la confiança internacional en l’Argentina i presentar el país com un actor global que exerceix de facilitador del diàleg i d’acords en la política internacional. En aquesta direcció, no hi ha cap dubte que consolidar aquest paper serà tot un repte per a Macri. Per assolir aquest objectiu, no ajuden els nombrosos canvis que s’estan produint dins del Palau de San Martín com les renúncies del vicecanceller, qui estava al càrrec de la relació amb el G-20, i de la influent secretaria de Relacions Econòmiques Internacionals, que posen de manifest un malestar intern que dificultara el normal funcionament de la Cancelleria argentina. Recentment, la renúncia de Malcorra i la possible sortida de l’actual vicecanceller, Villagra Delgado, reforcen la noció d’un govern poc estable. Al mateix temps, queda per veure com Macri exercirà una Presidència del G-20 que ha d’afrontar una agenda de temes extensa que van des del lent creixement econòmic global fins al canvi climàtic.

argentina2

Un tercer aspecte a destacar i com es menciona amb anterioritat, des de l’arribada a la presidència de Macri són diversos els caps d’Estat i dirigents europeus que visiten el país tant per donar suport a les polítiques del govern argentí, com per negociar potencials inversions. Així, les visites oficials dels llavors Primer Ministre italià, Matteo Renzi i del President francès, François Hollande, els presidents de Bulgària, Eslovènia, Itàlia i Suïssa, el Primer Ministre de Montenegro o de l’Alta Representant de la Unió pels Afers Exteriors i Política de Seguretat, Federica Mogherini, fins en tres ocasions, i els propers viatges de Merkel i del Primer Ministre portuguès, António Costa, mostren una intensa agenda presidencial. Aquestes gires de màxims dirigents europeus van acompanyades per àmplies delegacions d’empresaris i funcionaris de segona escala que serveixen per avançar amb la nova imatge que desitja el govern de la coalició política “Cambiemos” i amb les promeses de nombroses inversions. No obstant això i prenent en consideració que encara és aviat per estimar-ho, fins al moment no s’evidencia un augment en el nivell d’Inversió Estrangera Directa (IED) a l’Argentina.

Un quart factor dins de la relació amb la Unió Europea és la voluntat de la Casa Rosada d’ingressar a l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). La gran majoria d’estats europeus dins d’aquest grup són de gran importància pel govern argentí que busca el seu suport per convertir-se en membre de l’organització. A més a més, el triomf d’Emmanuel Macron en les presidencials a França significa molt més que això pel govern de Macri. Es dóna la circumstància que el nou president francès va ésser company a la universitat del funcionari argentí a càrrec de gestionar l’ingrés del país a l’OCDE. En cas d’aconseguir-ho, l’Argentina se sumaria a la llista d’espera juntament amb Colòmbia i Costa Rica per acompanyar a Xile i Mèxic com a membres llatinoamericans de l’OCDE. Així, la seva pertinença a l’entitat no solament significaria una certificació de la prestigiosa organització i accés al suport que aquesta proporciona, sinó també la consolidació del paper de l’Argentina en el món com a actor actiu en l’economia internacional.

També s’hauria de destacar que els resultats de les eleccions a Àustria, Holanda i, en especial, França, porten aire fresc per al govern argentí. L’onada de populisme i xenofòbia a Europa sembla haver sofert un estancament momentani. Mentrestant, a l’altra banda de l’Atlàntic, el triomf de Trump als Estats Units descol·loca a l’administració Macri que apostava obertament per la candidata demòcrata. Actualment, l’estat que havia estat el principal impulsor de la Globalització i de les institucions democràtiques des de l’any 1944 passa a ser governada per un imprevisible populista que critica el lliure comerç i manifesta poc interès per mantenir-se dins dels marges imposats per les institucions republicanes. Aquest fet provoca que el nou líder en la defensa de les institucions democràtiques i l’ordre internacional liberal es trobi a Europa, mentre que el major defensor de la Globalització sigui la Xina.

En aquesta direcció, el govern de Macri sembla haver captat aquest moviment tectònic internacional diversificant les seves apostes i intentant aprofitar al màxim les oportunitats que se li presenten. Així, només el temps podrà mostrar el resultat d’aquesta estratègia davant dels actors més importants de l’escenari internacional.

Gino Pauselli i Gonzalo Casais

Gino Pauselli és professor assistent i investigador a la Universidad de San Andrés de Buenos Aires en la qual obté la seva Llicenciatura en Relacions Internacionals (2010). Twitter: @ginopauselli

Gonzalo Casais és membre del Grupo Joven del Consejo Argentino para las Relaciones Internacionales (CARI) i professor assistent a la Pontificia Universidad Católica Argentina en la qual obté la seva Llicenciatura en Relacions Internacionals (2016). Contacte: gonzalojcasais@gmail.com

Foto 1: Mauricio Macri (E), President de l’Argentina, amb Donald Tusk (D), President del Consell Europeu, a Brussel·les, 04/07/2016 (Font: Presidència de la Nació).

Foto 2: La cancellera alemanya, Angela Merkel (E), amb Macri (D) a Berlín, 05/07/2016.

Foto 3: Macri (E) i el seu equip reben a Federica Mogherini (D), Alta Representant de la Unió pels Afers Exteriors i Política de Seguretat, a la Casa Rosada de Buenos Aires, 29/05/2017 (efe).