logo-capesic-3

El Brasil i les complexitats de la crisi d’un gegant sorollós

Home Entrades El Brasil i les complexitats de la crisi d’un gegant sorollós
El Brasil i les complexitats de la crisi d’un gegant sorollós

El Brasil i les complexitats de la crisi d’un gegant sorollós

capesic Amèrica Llatina i el Carib 05/07/2017 Comments

Pels observadors externs a l’escenari brasiler i aliens a la dimensió política i social del Brasil, els esdeveniments dels últims dos anys manifesten un ambient polític aparentment inconstant, inestable, saturat de pujades i baixades i amb un fort component d’imprevisibilitat. Tal percepció, que no és incorrecta, pot generar encara més curiositat a un espectador raonablement ben format, donat que el Brasil passa, al llarg del darrer mandat presidencial de Luiz Inácio “Lula” da Silva (2007-2010), per una de les etapes més exitoses des del punt de vista econòmic, de la seva visibilitat internacional i de l’aparent estabilitat de les seves institucions polítiques. En un primer cop d’ull semblen processos contradictoris i, justament per això, no es poden entendre d’una manera harmonitzada en una anàlisi basada en el curt termini. Així, s’ha de mirar més enllà del que es publica als mitjans de comunicació d’avui en dia.

En aquesta direcció i per una millor comprensió de la naturalesa de la crisi política brasilera i dels possibles escenaris futurs, l’autor realitza una observació en “escales d’anàlisi”. Amb aquesta aproximació, es pretén conjugar com a mínim tres perspectives temporals que permeten ajudar a entendre les dificultats per les quals travessa el gegant d’Amèrica del Sud i poder regional en aquests temps de gran incertesa: 1) una perspectiva a llarg termini en relació a factors estructurals de la societat brasilera; 2) una altra a mitjà termini relatiu a les característiques del sistema polític i de partits del país, consolidats després de l’aprovació de la Constitució del 1988; 3) i, finalment, una perspectiva més a curt termini basada en l’impacte de les investigacions contra la corrupció com les de “Lava Jato” en l’actual escenari polític brasiler.

LA MODERNITZACIÓ D’UNA SOCIETAT ESTRUCTURALMENT TRADICIONAL

En els darrers 60 anys el Brasil passa per un profund procés de modernització de la seva economia marcat per la forta industrialització i urbanització d’un país fins aleshores fonamentalment agrari i rural. Aquests canvis no són el resultat de grans ruptures polítiques o socials, sinó que es generen dins d’un complex procés de modificació basat en reformes progressives planificades per les elits socials de l’Estat. Precisament per això, la notable sofisticació de l’economia al llarg de les dècades no neutralitza certs elements essencials en el funcionament del procés de presa de decisions del país, basat en dinàmiques tradicionals, personalistes i clientelars típiques de les societats senyorials del període post colonial de l’Amèrica Llatina.

Així, es modernitza l’economia, s’amplia l’activitat industrial i la producció de riquesa interna de l’Estat (encara que en menor mesura la seva distribució). No obstant això, l’estructura tradicional de la societat continua estimulant processos de presa de decisions limitats a l’esfera de les elits regionals, fonamentat en l’intercanvi de favors i en la personalització de les ajudes públiques, moltes vegades al marge (o per sota) de les regles formals i de les lleis. L’arribada de la democràcia en el període 1985-88 – reinstaurada no com a resultat d’una ruptura, sinó d’un procés de transició controlada pel règim militar sortint– no és capaç d’eliminar els esmentats condicionants de la política brasilera. Precisament, aquests factors estructurals en la formació dels processos de presa de decisions polítiques al Brasil són els que ajuden a entendre el compromès, públic i sistemàtic apropament de líders del Congrés, Presidents de la República i jutges dels tribunals superiors a grans grups empresarials i els seus magnats. És més, això explicaria el motiu pel qual la mateixa societat brasilera demostra estar poc sorpresa davant dels continuats escàndols generats per la barreja entre l’esfera pública i privada en l’àmbit dels esdeveniments polítics.

En el context d’aquesta dinàmica, es posa en dubte la mateixa legitimitat dels instruments tradicionals de representació política i d’accés als serveis públics típics de les democràcies liberals. En els negocis i, fins i tot, en la vida privada dels ciutadans, les complexitats de la burocràcia poden ser “superades” per mitjà de l’accés directe a un líder o facció política amb poder d’influència. Aquest fet esdevé un estímul perquè els grups empresarials utilitzin aquesta via de forma massiva en el seu dia a dia al Brasil. Així, la disponibilitat financera es creua amb les necessitats de recursos per les campanyes electorals que s’han de dur a terme en districtes electorals de dimensions tan grans com la mateixa França. La corrupció troba forts incentius per convertir-se en endèmica o per ser tàcitament tolerada per importants sectors de la societat.

Així mateix, la governabilitat en les altes esferes de la política també exigeix capacitat al líder- en aquest cas, al President de la República – per atendre interessos varis procedents de petits i grans cacics del Parlament. Aquests estan integrats en un sistema de partits i faccions atomitzat que es manté així, justament, per garantir les demandes de les diferents voluntats existents en les regions més allunyades d’un país molt ampli. Per això, governar el Brasil significa no només atendre a constants, fragmentades i famèliques demandes polítiques, sinó també aquelles que són de caràcter personal.

EL SISTEMA POLÍTIC I DE PARTITS DEL BRASIL, L’ECONOMIA I EL SEU IMPACTE SOBRE EL GOVERN DE DILMA

En part per satisfer les citades característiques de la política brasilera, la Constitució del 1988 permet la configuració d’un sistema de partits atomitzat que estimula la formació d’un gran nombre de partits polítics amb capacitat d’obtenir escons en el Congrés Nacional. El sistema electoral proporcional amb llistes obertes, amb redistribució dels residus de vots i sense llindars de representació fa possible que un ampli nombre de forces polítiques aconsegueixin representació parlamentària, encara que aquestes no representen línies programàtiques o ideològiques clares. Per exemple, actualment existeixen prop de 35 partits polítics registrats al Brasil, dels quals 26 tenen com a mínim un escó a la Cambra de Diputats. Com a conseqüència d’això, el President escollit es veu forçat a construir aliances complexes i arribar a acords excessivament amplis en el Congrés per poder governar que, en la majoria de casos, exigeix la partició de càrrecs i posicions rellevants en l’esfera federal. L’èxit en la gestió d’aquesta estructura de partits i representació exigeix gran habilitat i sensibilitat política en aquells que han d’ocupar el Gabinet Presidencial.

Foto_Brasil2

En aquest sentit, tant els Governs de Fernando Henrique Cardoso com el de Luiz Inácio “Lula” da Silva (encara que en aquest últim cas s’obren investigacions en relació a la compra de vots en l’escàndol de “Mensalão”, entre altres) assoleixen gestionar-lo amb les seves dificultats. Tanmateix, aquesta articulació no és exitosa durant la Presidència de Dilma Rousseff i ràpidament aquest fet es transforma en el factor clau que provoca el seu aïllament i posterior caiguda. Així, donades les mencionades característiques personalistes i clientelars de la política brasilera, el sistema demanda del President flexibilitat i disposició per escoltar, atendre i promocionar a líders del Congrés i d’alguns reductes electorals del país. Entre els habituals del dia a dia en els passadissos del Congrés Nacional de Brasília, es percep progressivament l’absència d’una coordinació política entre el Govern de Dilma i el Parlament i el gran desinterès de la Presidenta per mantenir una bona relació amb aquest i els seus principals líders. Els nombrosos episodis de desavinences entre la Presidenta i els seus aliats i els congressistes són públics i coneguts a Brasília.

Així, al llarg dels 5 anys del Govern de Rousseff (2011-2016) es crea una atmosfera d’extrema hostilitat a la capital del Brasil que desemboca en una insatisfacció general de partits i actors polítics acostumats als avantatges de les relacions entre el Congrés i la Presidència de la República de les etapes precedents. Mentre l’economia pot ser sostinguda i mantinguda per fer front a les necessitats del procés electoral del 2014 (quan Dilma fou escollida de nou Presidenta), l’ambient polític es conserva raonablement suportable. Malgrat això, la política econòmica a l’etapa final del mandat de Lula da Silva per fer front a l’impacte de la crisi global iniciada l’any 2008 (basada en l’estímul de la demanda interna, en l’increment de la intervenció de l’Estat i en el foment del crèdit a empreses i famílies) pateix seriosos desajustaments en el transcurs de la segona legislatura del Govern de Dilma. En aquesta direcció, es va adoptar una desmesurada planificació de la intervenció de l’Estat i es cometen greus errors en els intents de mitigar els efectes globals de la caiguda de la demanda de commodities tradicionalment oferides pel Brasil en els mercats internacionals (sobretot en l’asiàtic).

Un cop el Brasil entra en recessió, les tensions polítiques s’incrementen i esdevenen notables públicament a principis de l’any 2015 durant el segon mandat de Rousseff. Aquest escenari ve precedit i s’agreuja quan l’estructura tradicional de les relacions al marge de la llei entre empresaris i polítics al Brasil apareix en l’opinió pública amb la difusió dels avenços de l’Operació “Lava Jato” iniciada l’any 2014 i que, encara avui, indaga pràctiques per rentat de diners i compra de polítics per part d’importants empreses – amb la informació disponible en aquest moment – del sector de la construcció i de l’alimentació del país. Així, Dilma perd el suport polític del principal partit de la seva coalició, el centrista “Partit del Moviment Democràtic Brasiler” (PMDB), del seu Vicepresident Michel Temer. A això cal afegir la pitjor crisi experimentada pel Brasil en dècades, que el Govern es troba plenament afectat per les investigacions de “Lava Jato” i que s’organitzen massives manifestacions de protesta als carrers. Aquests fets provoquen que Dilma Rousseff sigui apartada definitivament del poder a l’agost de l’any 2016 a través d’un llarg procés d’impeachment que respon bàsicament a imperatius polítics.

Foto_Brasil3

EL GOVERN TEMER I L’IMPACTE DE L’OPERACIÓ “LAVA JATO”

Les investigacions de l’Operació “Lava Jato” inicialment afecten amb més força a la formació política de centreesquerra del “Partit dels Treballadors” (PT) de Lula i Dilma, en el poder des de l’any 2003 i que ja tenia consolidades les seves relacions clientelars amb grans grups empresarials del país. No obstant això, posteriorment es descobreixen presumptes pràctiques de corrupció que també impliquen a una gran part de l’espectre polític brasiler, entre ells si troben els líders del PMDB (principals artífexs de la caiguda de Dilma) i l’ara President Michel Temer.

En aquest sentit, l’anàlisi en profunditat dels dos Governs del PT i del PMDB evidència que ambdós s’assenten en connexions i aliances de poder similars (per no dir equivalents), molt típiques de la relació estructural entre les elits polítiques i els grans grups empresarials del Brasil. I en gran part així succeeix perquè el sistema polític brasiler – com s’explica al llarg de l’anàlisi – es construeix per funcionar amb aquestes regles. Això ajuda a comprendre el fet que, fins i tot amb el progrés de les investigacions de “Lava Jato” que porten a congressistes i empresaris poderosos a la presó, alguns polítics sota investigació continuïn actuant per mitjà de pràctiques fortament sospitoses.

El cas més emblemàtic és el del mateix President Temer qui és gravat parlant de presumptes suborns amb Joesley Batista, empresari brasiler propietari de l’empresa d’alimentació JBS, el frigorífic més gran del món. La difusió de la gravació feta pels mitjans de comunicació genera un nou escàndol que sembla convertir la crisi brasilera en una novel·la sense aparent final. Després de la publicació del contingut de les citades conversacions entre Temer i Batista, una part del seu grup polític intenta aïllar al President. No obstant això, Temer manté un considerable suport parlamentari que el protegeix i li permet seguir defensant la seva idea d’un Govern que garanteixi les reformes econòmiques considerades necessàries per importants sectors empresarials i polítics del país.

Tanmateix, la permanència de Temer en el poder no depèn només d’ell, sinó també de la decisió del Suprem Tribunal Federal del Brasil (que disposa de la competència per jutjar al President), de l’actuació de la Fiscalia Federal i els seus delators, de possibles noves informacions relacionades amb l’Operació “Lava Jato”, del manteniment del suport dels seus aliats polítics, dels grans mitjans de comunicació, de les manifestacions als carrers, entre altres. Així i actualment, Temer es troba amenaçat directament per la denúncia de la Fiscalia General presentada davant de la Cambra de Diputats que està fonamentada en el contingut de les gravacions de JBS. Malgrat això, és necessari tenir en compte que Temer encara posseeix majoria parlamentària i és precisament la Cambra qui ostenta la competència per aprovar – per 2/3 parts dels seus membres – la continuació del judici contra el President en el Suprem Tribunal Federal. Així, s’haurà de seguir amb molta atenció el que resta de mandat, de manera presumible, del seu Govern en aquest període de forta inestabilitat en la política brasilera.

Foto_Brasil4

ELS EFECTES DE LA CRISI BRASILERA EN L’ECONOMIA, LA SOCIETAT I LES RELACIONS INTERNACIONALS DEL BRASIL

Com es menciona amb anterioritat, el Brasil es troba immers en la seva pitjor crisi econòmica en dècades i un canvi de Govern no seria suficient per alterar aquesta dinàmica. Entre els anys 2015 i 2016, Brasil experimenta una contracció econòmica acumulada del 7,2% del seu PIB. El país no patia dos anys seguits de caiguda des del període 1930-31 com a conseqüència del Crack de Wall Street de l’any 1929. Així, tots els sectors econòmics registren caigudes amb l’afegit que en el primer trimestre del present any 2017 el Brasil assoleix un 13,2% d’atur. Aquesta tendència encara es manté amb el Govern de Temer, malgrat que no generi majors nivells de conflictivitat social i tensió gràcies a l’ampli sistema de protecció social i Estat del Benestar desenvolupats al llarg dels darrers 15 anys. En aquest escenari, pren força el discurs que apunta a la necessitat de reformes econòmiques de caràcter liberal. De fet, l’actual Govern vol impulsar un pla per disminuir la grandària de l’Estat, reduir el seu paper intervencionista en matèria econòmica i de major control de la despesa pública.

En aquesta direcció i malgrat l’actual crisi política i de paràlisi en el procés de presa de decisions, existeix l’expectativa que una part de les mesures legislatives presentades en el Congrés i vinculades a accions de control de despesa del sector públic, ajustos fiscals i de flexibilització de la legislació laboral acabin per ser aprovades. No obstant això, el mandat de Temer en cas de poder finalitzar-lo seria relativament curt, ja que conclou a finals del 2018 i, per tant, la consolidació de les reformes impulsades dependran dels moviments polítics derivats de les eleccions presidencials del 2018. A més a més, la dimensió del mercat interior del Brasil i el seu paper en el sistema comercial internacional promourà estímuls per a la seva recuperació econòmica (notablement gràcies als tradicionals sectors exportadors del país), encara que la velocitat d’aquest restabliment dependrà de l’èxit en l’execució de les mesures econòmiques i de l’estabilitat de la seva política.

En el relatiu a les relacions internacionals i a la política exterior del Brasil, es fa necessari prendre en consideració que la magnitud de la crisi brasilera porta a la potència regional a prioritzar la gestió de l’agenda interna. A més a més, amb l’arribada de Temer al Govern es visualitza una tendència d’allunyament dels principis en política exterior del PT d’alineament polític amb les potències emergents i els BRICS. En aquest punt, Temer adopta un discurs favorable a una agenda de caràcter més comercial, àmplia i diversificada en la política exterior brasilera. Tanmateix, els grups polítics actualment en el Govern saben que els continuats esdeveniments i escàndols de corrupció al Brasil tenen un impacte molt negatiu en regions com Europa o països com els Estats Units i podrien generar inconvenients pel país. Per aquest motiu i com a moviment tàctic, el Brasil fa un pas enrere i deixa el lideratge de les negociacions d’acords comercials com el del Mercosur amb la Unió Europea en mans de l’Argentina. En aquesta dimensió, les eleccions de l’any 2018 seran també les que proporcionaran una idea més clara dels principis bàsics i generals que guiaran la futura política exterior del Brasil i les seves relacions internacionals a escala regional a l’Amèrica Llatina i a escala global.

Finalment, sobre l’impacte més profund de la crisi en la societat brasilera convé no perdre de vista la conjugació dels tres nivells d’anàlisi suggerits al principi per l’autor. El Brasil segueix experimentant un lent procés de transformació política que haurà de continuar confrontant els factors estructurals negatius propis de la naturalesa de la seva societat. Així, a curt termini no s’observaran molt probablement grans canvis en el funcionament del sistema polític brasiler. No obstant això, sí que és veritat que l’Operació “Lava Jato” representa un fort cop a la forma tradicional de fer política al Brasil. De fet, les autoritats judicials i membres de la fiscalia que lideren les investigacions reflecteix un canvi generacional dins de la societat brasilera que podria estimular els debats relacionats amb les reformes de caràcter polític que hauria d’adoptar el Brasil.

Tanmateix, resulta necessari remarcar que les característiques del sistema polític i del sistema de partits del país encara responen a importants interessos locals i, per aquest motiu, són més probables reformes puntuals relatives al seu funcionament que grans ruptures institucionals. Com un “Gegant eternament ajagut en esplèndid bressol” (com assenyala la lletra de l’himne nacional brasiler), el Brasil és una societat de moviments lents i prolongats, encara que a vegades sorollosos.

Márcio Olímpio Fernandes

Márcio Olímpio Fernandes és analista en política brasilera i política internacional a la consultoria Quorum amb seu a Brasília (Brasil). Márcio obté una Llicenciatura en Ciències Polítiques per la Universitat de Brasília (2008) i un Màster en Història Contemporània, especialitzat en Economia i Relacions Internacionals, per la Universitat de Coímbra (2012). Twitter: @Marcio_Olimpio

Foto 1: Ple del Congrés Nacional que aprova l’inici del procés d’impeachment contra Dilma Rousseff, 17/04/2016 (Valter Campanato / Agència Brasil).

Foto 2: Michel Temer (E), Dilma Rousseff (C) i Luiz Inácio “Lula” da Silva (D) durant la presa de possessió de Dilma com a Presidenta del Brasil a Brasília, 01/01/2011 (AFP).

Foto 3: Diputats i diputades a favor i en contra del procés d’impeachment contra Dilma Rousseff en el Congrés Nacional, 12/04/2016.

Foto 4: L’actual President del Brasil, Michel Temer, 19/04/2017 (portal.andina.com).