logo-capesic-3

El dilema d’Itàlia: possibles escenaris després de les eleccions generals

Home Entrades El dilema d’Itàlia: possibles escenaris després de les eleccions generals
El dilema d’Itàlia: possibles escenaris després de les eleccions generals

El dilema d’Itàlia: possibles escenaris després de les eleccions generals

capesic Europa 12/03/2018 Comments

La dada principal de les recents eleccions generals a Itàlia, prevista només parcialment pels sondejos, és el col·lapse de les forces institucionalistes i l’auge de les anomenades forces contra l’establishment. Tant el Partit Demòcrata (PD), com Forza Italia aconseguiren els pitjors resultats electorals de les seves respectives històries. En canvi, el Moviment 5 Estrelles (M5S) es converteix amb molta diferència en el primer partit en l’escenari polític italià, la Lega assoleix triplicar els seus resultats i Fratelli d’Italia els duplica amb escreix (consulta dels resultats de les eleccions a la web del Ministerio dell’Interno aquí).

Així, resulta evident que els votants italians han expressat un fort desig de renovació de la classe política a Itàlia i la seva insatisfacció amb l’actual situació social i econòmica. Aquest estat d’ànim, ja rellevant l’any 2013, esdevé dominant en les eleccions del passat dia 4 de març. Això es constata observant com els vots rebuts pel M5S, la Lega i els partits menors que representen el “vot protesta” superen en 50% del total. No obstant això, és important ressaltar dos factors: el primer, la participació se situa en el mínim històric per unes eleccions generals i aquest fet perjudica la major part dels partits institucionalistes i de centre. El segon, a Itàlia el vot cada vegada és més post ideològic i, per tant, el comportament electoral resulta més canviant (per exemple, el PD ha passat en el transcurs de cinc anys del 25% dels vots, al 40% fins al 18% actual). Per tot això, les clares tendències detectades en les eleccions es podrien revertir en les pròximes. En conseqüència, projectar tendències a llarg termini esdevé cada cop més arriscat.

Altrament, entre les dinàmiques més interessants trobem l’expansió geogràfica del vot i de la base electoral de la Lega. No només ha tornat a ser la primera força política al nord d’Itàlia, sinó que també ha obtingut un important suport a les regions del centre i resultats molt significatius al sud. Això, tenint en compte que el gir nacional del partit és recent i incomplet (formalment encara s’anomena “Lega Nord per l’Indipendenza della Padania”, malgrat que en el pròxim congrés ja canvien de nom). A més a més, la debilitat del projecte de Silvio Berlusconi i Forza Italia sembla ser irreversible i la Lega disposa d’un gran potencial per assolir un major creixement en el futur. Per altra banda, el M5S adquireix una presència molt rellevant en tot el país, encara que la seva fortalesa es troba al sud i a les illes. El resultat d’això és un clar domini del M5S sobre qualsevol altre partit. Però és bo recordar que a les regions del sud és on els electors tenen un comportament electoral més volàtil. En aquest sentit, el suport al partit de Luigi di Maio i Beppe Grillo es podria erosionar ràpidament en el cas de no satisfer les expectatives de l’electorat del sud, sensible sobretot amb el tema de la feina i la creació de llocs de treball.

Elecciones_Italia_Foto2a

Tanmateix, els resultats de la votació, condicionats per l’escenari tripolar i la llei electoral, no són concloents. Així, Matteo Renzi (PD) i Berlusconi van establir aquesta llei electoral amb el propòsit d’evitar majories per, posteriorment, poder crear la seva pròpia gran coalició transversal. Encara que el col·lapse dels dos partits, PD i Forza Italia, impedeixi una gran coalició entre el centre polític, la llei electoral si assoleix l’objectiu de prevenir una majoria. La coalició de centredreta, malgrat disposar d’un suport electoral de gairebé el 38%, li manquen uns 50 diputats i 15 senadors per sumar les majories en el Parlament. Fora d’aquesta coalició, els pocs partits polítics que han aconseguit representació parlamentària i que aquests se situïn cap a l’esquerra, dificulta que algun d’ells es pugui afegir. En aquest sentit, els molts escons que li falten a la coalició del centredreta i les poques esperances de trobar-los en els anomenats representants “responsables” o “trànsfugues” d’altres partits, impossibilita assolir un nombre de diputats i senadors que garanteixi una majoria.

Per contra, el M5S tindria la possibilitat d’agregar les forces del centreesquerra al seu projecte i així formar un govern de majoria. De fet, tant el partit de l’esquerra italiana, Liberi e Uguali (LeU), com una de les minories dins del PD amb el suport d’una part dels ideòlegs vinculats a l’esquerra, han expressat la seva voluntat de fer-ho. En aquest sentit, el M5S és percebut com un moviment que bascula cap a l’esquerra, mentre que l’espectre polític d’un govern encapçalat per Matteo Salvini (Lega), sobiranista i populista, no és vist amb bons ulls, en absolut, per part de la mateixa esquerra italiana. Fins i tot és molt suposar que el mateix President de la República, Sergio Mattarella (membre del PD) pugui valorar favorablement un govern d’aquest tipus.

No obstant això, Matteo Renzi protagonitza un cop d’efecte en intervenir per evitar aquesta coalició amb el partit de Luigi di Maio. Primer, presenta la seva dimissió com a líder del PD denunciant maniobres dins del partit d’aquells que pretenen fer possible un acord amb el M5S. Però seguidament anuncia que es queda en el seu càrrec fins que s’acabin les fases de consultes i es constitueixi un nou govern per assegurar-se que el PD es manté a l’oposició. Aquest fet ha obligat a gairebé tots els màxims dirigents del Partit Demòcrata a desmentir a Renzi i declarar el seu rebuig a un possible acord amb el M5S. Així, aquesta opció d’entesa, malgrat no estar totalment descartada, sembla menys probable. L’escenari que si podria produir-se, és un vot favorable per part del PD a di Maio, però sense arribar a formar una coalició i que l’habilités a governar en minoria. Això podria provocar un desgast dins del M5S. De moment, la posició oficial del PD, en una situació de desordre intern, sembla ser la de no acceptar cap acord amb ningú.

Elecciones_Italia_Foto3

Per altra banda, l’escenari d’un acord entre el M5S i la Lega esdevé dèbil. Encara que una part dels respectius votants podrien acceptar aquesta opció i, a més a més, existeixen alguns punts programàtics compartits (com la reforma dels Tractats de la Unió Europea), les diferències entre ambdues parts són molt majors que els aspectes en comú. Així mateix, el M5S està expandint la seva base de votants cap a l’esquerra i la Lega, al mateix temps, cap a la dreta. Per això, aliar-se en aquesta etapa significaria bloquejar una prometedora fase expansiva en el seu suport electoral. La Lega podria acabar agrupant tot el centredreta, però sembla molt difícil d’imaginar que Berlusconi i di Maio acceptin formar part d’una mateixa majoria. En aquest sentit, un acord entre el M5S i la Lega només podria plantejar-se en el cas de formar un govern de propòsit amb la finalitat de portar a Itàlia a unes noves eleccions anticipades i, a ser possible, amb una reforma de la llei electoral que afavorís les majories. Aquest possible govern de transició podria ser també una expressió de la Presidència de la República, un govern tècnic o mixta tècnic-polític amb una àmplia majoria transversal i uns objectius limitats.

En l’últim escenari plantejat, amb l’ajuda del President Mattarella, tant Berlusconi com la direcció del PD podrien intentar provocar divisions dins de la Lega i del M5S per aconseguir una majoria de centre. Encara que a Itàlia els curiosos i imprevisibles canvis de colors d’alguns dels seus parlamentaris no són un fenomen nou i, malgrat l’existència d’una ferotge minoria contra Salvini dins de la Lega dirigida per l’antic governador de la Llombardia, Roberto Maroni (un aliat gairebé segur de Berlusconi), provocar actualment escissions significatives en els dos partits guanyadors i en una fase de creixement resultaria difícil per qualsevol de les parts. Fins i tot en el cas d’aconseguir-ho, podrien afrontar un càstig sever en les pròximes eleccions. Un exemple d’aquest fet es troba amb Angelino Alfano, antic dofí de Berlusconi, que va protagonitzar l’escissió que ha sostingut el govern de centreesquerra. Això l’ha convertit en un polític impopular en el país i, com a resultat, ha abandonat la política sense tan sols poder participar en les eleccions.

Daniele Scalea, President del think tank italià Istituto di Alti Studi in Geopolitica e Scienze Ausiliarie (IsAG)

Foto 1: Cambra de Diputats d’Itàlia (Font: Alessandro Imbriaco/Contrasto).

Foto 2: Giorgia Meloni (Fratelli d’Italia), Silvio Berlusconi (Forza Italia), Matteo Salvini (Lega) i Raffaelle Fito (Noi con l’Italia) durant el manifest unitari del centredreta italià a Roma, 01/03/2018 (Font: Lapresse).

Foto 3: Luigi di Maio (M5S) a Pomigliano d’Arco, Campania, Itàlia, 08/03/2018 (Font: Agenzia Ansa).