logo-capesic-3

El quart govern d’Angela Merkel: una coalició de perdedors a la recerca d’un projecte comú

Home Entrades El quart govern d’Angela Merkel: una coalició de perdedors a la recerca d’un projecte comú
El quart govern d’Angela Merkel: una coalició de perdedors a la recerca d’un projecte comú

El quart govern d’Angela Merkel: una coalició de perdedors a la recerca d’un projecte comú

capesic Europa 19/03/2018 Comments

Des de la conferència de Munic de l’any 2014, la política exterior de la República Federal d’Alemanya s’ha desenvolupat sota el lema de “més responsabilitat alemanya” en els afers en seguretat i política internacional. Per dur a terme aquest plantejament, Alemanya ha assumit un paper més visible en l’acord nuclear amb l’Iran, en el conflicte sobre Síria i a Ucraïna i en altres afers a escala mundial, com la política internacional sobre el clima, entre altres. Aquesta disposició ha estat més evident en la crisi migratòria de l’any 2015 quan Alemanya obre les seves fronteres a l’entrada de gairebé un milió de migrants, tema que fins ara domina els debats nacionals i europeus. Però aquest signe de “més responsabilitat” repercuteix també en una major controvèrsia sobre les decisions en política exterior cap a l’interior de la societat alemanya. En són un bon exemple les manifestacions massives en contra del TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership) o el rebuig a la presència de refugiats en terres alemanyes que ha fet aparèixer amb ímpetu moviments i partits que demanen “recuperar la pàtria”, recolzats per pors i preocupacions que van des de la suposició d’una probable major criminalitat fins a actituds obertament xenòfobes.

LES NOVES PRIORITATS: MIGRACIÓ, ASIL I EL FUTUR DE LA UNIÓ EUROPEA

La nova coalició de govern formada pel CDU/CSU i l’SPD que assumeix les seves funcions el dia 16 de març de l’any 2018 és un reflex d’aquestes inquietuds de l’electorat, que havia desembocat en una massiva pèrdua de vots dels seus partits en les eleccions del 19 de setembre del 2017. Que la formació de la coalició entre democristians (CDU), socialcristians (CSU) i socialdemòcrates (SPD) hagi tardat més de mig any en realitzar-se, és una altra expressió d’aquesta situació en la qual els dos grans partits esdevenen, precisament, els perdedors en les urnes, caient un 14% el seu suport electoral en relació a la força que tenien anteriorment. Per tant, afrontar els temes sobre migració i asil en l’espai europeu ha arribat a assolir una prioritat molt alta dins de l’agenda, especialment, en la recerca de solucions basades en la solidaritat europea. En aquest sentit, els conflictes amb alguns estats veïns de l’Est d’Europa (Polònia i Hongria) al voltant d’aquest tema són evidents, així com una posició comuna amb Itàlia que busca trobar opcions perquè es comparteixi les càrregues socials, logístiques i polítiques de l’afluència de migrants arribats des de Líbia i altres estats del Mediterrani. La recerca de polítiques de deportació més efectives i una major celeritat burocràtica en el procés de presa de decisió sobre peticions d’asil polític són alguns dels temes que seran tractats a curt termini en l’agenda europea, així com les decisions per mantenir els controls fronterers interns basats en la suspensió de les regles de Schengen.

Al mateix temps, tots els partits han hagut de realitzar una revisió de les seves posicions davant de les grans pèrdues electorals, també respecte a l’agenda i situació de la política internacional. Concretament, sobre l’amenaça a l’ordre internacional liberal i la precarietat de la relació transatlàntica amb el govern del President dels Estats Units, Donald Trump. Així, la falta d’entesa en temes de Defensa en el marc de l’OTAN, en les negociacions de les relacions comercials amb els augments de les tarifes sobre l’acer i l’alumini i, possiblement, als cotxes fabricats a Alemanya, ha generat un debat sobre la futura direcció a prendre en la relació. A més a més, una decisió explícita per part del govern de la coalició ha estat lligar futurs augments de recursos per a la política de Defensa, al corresponent augment dels fons per a la cooperació al desenvolupament (Ajuda Oficial al Desenvolupament). Malgrat això, es manté viu el debat dicotòmic entre mesures civils i militars en l’acció exterior alemanya i la falta de la deguda reforma per assolir la seva integració a escala de planificació, execució i avaluació en les missions internacionals d’estabilització i manteniment de la pau.

Alemania_Foto3

CAP A UN ACORD AMB MACRON

La solució trobada per part d’Alemanya a aquest repte de revitalitzar un ordre internacional precari és l’èmfasi en Europa, buscant donar passes cap a una coordinació de posicions davant de les idees presentades pel President de França, Emmanuel Macron, en relació a les reformes de la zona Euro i el funcionament de la UE. En aquest sentit, crida l’atenció que en l’acord de la coalició, el primer capítol porti el títol d’“Una nova reactivació a favor d’Europa”. No obstant això, la preferència francesa per buscar un aprofundiment de la Unió Europea no troba un ple suport per part de la nova coalició liderada per Angela Merkel. Aquesta es manté a certa distància enfront de temes com el d’un pressupost d’inversió comú europeu amb un ministre de finances europeu, encara que la coalició reconeix que Alemanya està disposada a augmentar les seves aportacions a un pressupost europeu, conseqüència inevitable i directa del Brexit i la concomitant pèrdua d’ingressos procedents del Regne Unit.

Més acceptació podria generar la proposta d’un Fons Monetari Europeu, a condició que s’aconsegueixi garantir els drets de control d’aquest pel parlament alemany. Però la Cancellera Angela Merkel, en el seu quart mandat com a cap del govern, haurà d’afrontar molts problemes i reptes com el de poder generar l’entusiasme social, tan necessari, per revitalitzar a una Europa internament dividida que, al mateix temps, haurà de ser capaç d’assumir una major responsabilitat a escala internacional i en la seva política exterior. Dissenyar tal estratègia pot ser molt factible en coordinació amb Macron, però es necessitarà també guanyar i organitzar el suport dels altres 25 estats membres del projecte europeu perquè, a més a més, la seva implementació sigui viable amb el concurs d’una UE més unida i integrada.

Dr. Günther Maihold, vicedirector del think tank alemany German Institute for International and Security Affairs Stiftung Wissenschaft und Politik (SWP).

Foto 1: Olaf Scholz (E), líder de l’SPD, Angela Merkel, Cancellera i líder del CDU (C), i Horst Seehofer (D), líder del CSU en el transcurs de la firma de l’acord de la gran coalició a Berlín, Alemanya, 12/03/2018 (Font: Fabrizio Bensch/Reuters).

Foto 2: Angela Merkel (E), Cancellera alemanya, i Emmanuel Macron (D), President de la República Francesa, després de la reunió del consell de ministres francoalemany a París, França, 13/07/2017 (Font: www.france24.com).