logo-capesic-3

Síria entre la guerra i la pau sota Bashar al-Assad

Home Entrades Síria entre la guerra i la pau sota Bashar al-Assad
Síria entre la guerra i la pau sota Bashar al-Assad

Síria entre la guerra i la pau sota Bashar al-Assad

Gabriel Garroum Pla Orient Mitjà 01/04/2018 Comments

INTRODUCCIÓ

En el mes de març es va celebrar el setè aniversari de l’inici del conflicte a Síria l’any 2011. Arribats en aquest punt, considero que és pertinent dir que Síria s’ha convertit en poc més que un producte de consum massiu pel públic en general. Sembla haver-hi, doncs, una espècie de “cansament sirià”, en part produït per l’elaboració constant d’anàlisis “abstractes” en els quals estats, qüestions de seguretat, normes, legislació internacional, interessos i geopolítica actuen com peces d’escacs sobre un taulell desproveït de persones reals.

Entre els mesos d’octubre i novembre del passat any 2017, vaig tenir l’oportunitat de visitar Síria, el país on va néixer el meu pare, lloc on tinc incomptables records personals i familiars i també el meu principal focus d’investigació. Durant aquest viatge, el primer que he pogut realitzar des de l’inici de la guerra, vaig visitar Alep (on tenim la casa familiar) i Damasc, amb breus desplaçaments al poble cristià de Maaloula i al port de Latakia. El que segueix a continuació és una anàlisi que, tot i ser breu, busca explorar les dinàmiques de governança en el territori controlat per Assad i, encara més important, les diverses formes en què aquestes pràctiques interaccionen amb la població local i viceversa.

ALEP: UNA CIUTAT PERDUDA

La meva primera parada del viatge fou la ciutat d’Alep. Segons les investigacions per satèl·lit de l’Institute for Training and Research (2016) de les Nacions Unides, més de 33.000 cases han estat destruïdes a causa la guerra en una ciutat que ha vist com gran part dels seus barris del sud i est quedaven completament arrasats i la seva impressionant Ciutat Antiga reduïda a runa.

fullsizeoutput_222

Així, la nostra casa, un pati àrab tradicional, es troba parcialment destruïda al barri del Jdeideh de la Ciutat Antiga d’Alep, prop de la famosa plaça al-Hatab. Podria dir-se que la completa destrucció de la plaça al-Hatab i els seus voltants, quan forces rebels varen omplir d’explosius tot un conjunt de túnels i els van dinamitar l’any 2015, esdevé un epítom de què ha passat en molts altres llocs de la ciutat: espais completament arrasats, inhabitables i, en molts casos, inimaginables. Ens trobem, per tant, davant d’una (re) configuració que busca definir una nova relació entre la gent, l’espai que travessen i el govern. Aquesta nova articulació sociopolítica no només té lloc enmig d’una àrea devastada, sinó que aquest mateix espai ha observat l’aparició de nous actors.

Per exemple, una passejada pels voltants de la famosa Ciutadella d’Alep et permet copsar (i sentir) la presència de Rússia en el conflicte sirià a través d’un element ben quotidià: una pintada dient “lliure de mines” en rus. A més d’aquesta interjecció de la presència internacional en el conflicte, el govern sirià està intentant articular una narrativa centrada en la reconstrucció de la ciutat mitjançant pancartes, banderes i també hashtags. “Alep: un tros de cel”, “Alep: la calidesa del lloc” o “#Believe In Aleppo” són només alguns dels missatges que el govern d’al-Assad està procurant llançar a través de l’espai públic. En aquest sentit, quan hom pregunta als ciutadans d’Alep al respecte, aquests es mostren ambivalents: per una banda, això s’interpreta com un intent de retornar l’esperança a una ciutat tremendament castigada per la guerra. Però, per l’altra banda, amaga i borra del debat públic les múltiples històries i patiment que han hagut de suportar la gent d’aquesta ciutat, generant, en canvi, un “aquí no ha passat res”.

fullsizeoutput_22a

De fet, enmig del barri de majoria cristiana d’Azizieh, el qual s’ha anat anomenant progressivament com Alep Oest, una pancarta enorme mostra les cares d’Assad, Putin, Nasrallah (el líder d’Hizbul·là), Khamenei i, fins i tot, una bandera xinesa, “celebrant” la victòria final de les forces governamentals a Alep en el mes de desembre de l’any 2016. Una mica més al nord, ja al barri de majoria kurda de Sheikh Maqsoud, la bandera siriana “comparteix” sobirania amb la bandera de les Unitats de Protecció Popular (YPG). Dos checkpoints distints i dues banderes diferents territorialitzen el control i gestionen la seva població. Les diferències socioeconòmiques, religioses o ètniques que abans es presentaven difoses sobre el teixit urbà d’Alep, s’han vist territorialitzades a través de fronts de guerra, checkpoints i barricades.

EXPLORANT LES CAPES DE DAMASC

El contrast entre Alep i Damasc és impactant. Més enllà dels nivells de destrucció de cada una de les ciutats, mentre que a Alep està plena de caixes i missatges de l’Agència pels Refugiats de Nacions Unides, a Damasc pots identificar el logo del Comitè Internacional de la Mitja Lluna Roja bàsicament a tot arreu. Així, la ciutat de Damasc s’ha vist afectada per la guerra de manera diversa. Malgrat haver-se deslliurat dels combats en el seu centre, Damasc apareix com una ciutat presa per les forces de seguretat i en amenaça permanent. En aquest sentit, es poden observar tanques, detectors d’explosius i controls arreu, especialment, en el barri diplomàtic d’Abu Rummaneh, a la plaça dels Omeies i en els diversos hotels de luxe dels voltants. De fet, no hi ha millor manera de copsar aquesta “atmosfera de seguretat” que passejant per Bab Touma, un barri de majoria cristiana de la Ciutat Antiga de Damasc, només a 20 minuts de l’aleshores encara barri rebel de Jobar. L’entrada a Bab Touma, conegut tradicionalment pels seus bars, residents estrangers i modernitat, és ara un checkpoint extremadament fortificat, “decorat” amb imatges de màrtirs, cotxes fets explotar i munició.

Paral·lelament, dins de Bab Touma les imatges d’al-Assad estan presents per tota la zona i la mobilitat de la gent té lloc de manera especialment controlada a causa dels diversos carrers que s’han convertit en zones prohibides i bloquejades físicament. Aquesta experiència de governamentalitat total es completa amb el so dels caces de combat sobrevolant el mateix barri que es dirigeixen a bombardejar posicions rebels properes. En conseqüència, dos sistemes de governança, per la mateixa entitat política, separats només per 20 minuts a peu. Violència total d’una banda i un sistema de governança no exempt de violència de l’altra. Cal recordar que el 23 de març del 2018, les forces d’al-Assad van assegurar-se la rendició de la bossa rebel de Jobar durant la campanya militar per a capturar Ghouta iniciada el dia 18 de febrer del mateix any.

IMG_5022

Per altra banda, ben a prop de la fantàstica mesquita dels Omeies, un dels llocs més venerats pels musulmans sunnites, es pot trobar un parell de carrers tradicionalment habitats per musulmans xiïtes, així com la mesquita de Sayyidah Ruqayyah que conté la tomba de la filla petita d’Husayn ibnn-Ali. Just a l’entrada d’aquesta petita zona, hi ha un checkpoint controlat i gestionat per Hizbul·là. En aquest sentit, els carrers estan plens de marxandatge del “Partit de Déu” (banderes, samarretes, braçalets) i icones xiïtes. A continuació, a l’entrada de la mesquita de Ruqayyah, dos homes armats d’Hizbul·là protegeixen el lloc. Preguntant a la gent d’aquesta àrea sobre per què no hi ha tropes regulars del govern sirià, moltes de les respostes són taxatives: “Percebem molta inseguretat i no confiem amb ningú més. Ni tan sols en el govern”. Sens dubte, Hizbul·là s’ha convertit en un actor molt poderós a la Síria controlada per al-Assad, especialment després que la seva intervenció al teatre d’operacions sirià salvés més d’una batalla a favor de les forces governamentals.

Al mateix temps, l’àrea al voltant del conegut Mont Qassioun, una dels icones de la capital siriana, també revela les múltiples ferides de la guerra. Així, l’accés a les carreteres que travessen el Qassioun és molt limitat i militaritzat i els pobles que es varen declarar rebels es troben deserts en el millor dels casos. En aquest sentit, aquells grups rebels que acceptaren la rendició van ser enviats a la zona rural d’Alep amb condicions molt dures; per altra banda, aquells que no van acceptar-ho van ser forçats a traslladar-se a Idlib, un patró que s’ha anat replicant al llarg del conflicte.

fullsizeoutput_263

Aquesta externalització cap a forces irregulars no només és palpable als checkpoints que es troben regularment a la carretera que uneix el Líban amb Damasc, i Damasc amb Alep, sinó també a aquells pobles sirians que varen demostrar que Assad sol no podria combatre tots els fronts rebels estesos pel país. Un d’aquests exemples és Maaloula, un poble de majoria cristiana 45 kilòmetres al nord-oest de Damasc, els habitants del qual encara conserven l’arameu. L’esmentat poble va ser ocupat per Jabhat al-Nusra (l’antiga branca d’al-Qaeda a Síria) durant l’any 2013 i només quan Hizbul·là va entrar de ple dins de la guerra civil l’abril del 2014, va tornar a mans d’Assad. L’hotel Safir, abans un fantàstic establiment de quatre estrelles ple de turistes, és avui en dia poc més que un esquelet ple de forats després de ser utilitzat pels jihadistes d’al-Nusra com a centre d’operacions al poble. Així mateix, a la principal plaça de Maaloula, una bandera d’Hizbul·là juntament amb una altra bandera de Síria donen la benvinguda a aquells que amb sort varen poder escapar de la massacre i recorden, al mateix temps, als que van sobreviure que a partir d’ara la lleialtat s’ha de duplicar.

CONCLUSIONS

En el context donat i la situació actual exposada, l’autor considera que el valor afegit d’adoptar una aproximació centrada a analitzar la governamentalitat en l’àmbit local és la seva capacitat per mostrar com s’articula el poder, com aquest gestiona una població concreta i, encara més important, com va teixint la relació entre discursos i pràctiques sobre el terreny. A més a més, aporta força indicacions i evidències sobre com es dibuixa i podria ser el futur a Síria. Clarament, el territori que es troba sota control d’al-Assad no és l’únic espai en el qual podem explorar com discursos i pràctiques intenten governar una població. Així, aquest és un exercici que es pot dur a terme a qualsevol altre espai de Síria controlat per alguna altra entitat política.

No obstant això, i partint de la base que no només al-Assad ha estat capaç de recapturar gran part del territori del país, sinó també que un escenari proper sense Assad és bastant improbable, explorar espais com Alep i Damasc ens permet calibrar si Síria està simplement tornant al status quo ex-ante, o si es poden apreciar diferències positives en la relació entre govern i població més enllà de la guerra. Aquest últim escenari podria esdevenir l’únic camí per a un país en el qual la seva població ja ha patit prou violència.

Gabriel Garroum Pla

Foto 1: Carrer que condueix a la Ciutadella d’Alep, octubre 2017 (Font: Gabriel Garroum).

Foto 2: Cartell de propaganda, escombraries i un grafiti en rus a les proximitats de la Ciutadella d’Alep, octubre 2017 (Font: Gabriel Garroum).

Foto 3: Dones mirant el panell de “#Believe in Aleppo” davant de la Ciutadella, octubre 2017 (Font: Gabriel Garroum).

Foto 4: Entrada al barri de Bab Touma a Damasc, novembre 2017 (Font: Gabriel Garroum).

Foto 5: Parada de venda de productes d’Hizbul·là i simbologia xiïta prop de la mesquita d’Ummayyad a Damasc, novembre 2017 (Font: Gabriel Garroum).

Tots els Drets Reservats per Gabriel Garroum Pla.