logo-capesic-3

“Global Britain”, Defensa i Gibraltar

Home Entrades “Global Britain”, Defensa i Gibraltar
“Global Britain”, Defensa i Gibraltar

“Global Britain”, Defensa i Gibraltar

capesic Estratègies de seguretat nacional, Europa 21/04/2018 Comments

Des del referèndum del Brexit de l’any 2016, el govern conservador de Theresa May ha buscat tirar endavant la campanya de la política de la “Global Britain”. No obstant això, com remarcava el Comitè d’Afers Exteriors del Parlament del Regne Unit recentment, no s’han produït canvis significatius en el seu resultat que reflecteixin aquesta política que implica al govern sencer. Malgrat que en teoria és una política que acapara tot el govern, existeixen quatre departaments principals que la dirigeixen: el ministeri d’Afers Exteriors, el departament de Desenvolupament Internacional, el departament de Comerç Internacional i el ministeri de Defensa.

Tanmateix, hi ha una lleugera contradicció en la direcció de la política de la “Global Britain”. Els seus dos principals actors, el ministeri d’Afers Exteriors i el de Defensa, estan sent sotmesos a severes mesures d’eficiència i, en el cas del darrer, sembla que no han acabat. Aquesta és una perspectiva especialment preocupant en el moment històric en el qual ens trobem. No només perquè la Defensa aporta la capacitat del “hard power” que assegura i expandeix una política exterior més àmplia, per exemple, proporcionant la principal protecció per la “Global Britain”, sinó també perquè l’actual realitat estratègica és cada cop més complexa. En altres paraules, l’escenari internacional en el qual vol operar la “Global Britain” és cada vegada més inestable – pensem en una Rússia que ressorgeix, en una Xina assertiva, o en l’amenaça dels diversos actors terroristes que no disminueix.

Amb gairebé 7 anys de fortes retallades marcades en l'”Strategic Defence and Security Review 2010″ (SDSR 10), no és una gran sorpresa que el retirat Lord Admiral George Zambellas repliqués recentment amb l’argument que les Forces Armades havien tocat fons en termes d’eficiència; i encara a mitjans de l’any 2017 el govern del Regne Unit, un cop més, va decidir impulsar una nova revisió. Aquesta arriba a menys de dos anys de l’aplicació de l’SDSR 15 que no assoleix ni la meitat del camí en la seva implementació – des de l’any 2010 les revisions s’haurien de fer cada cinc anys. Així, la nova revisió publicada el 28 de març del 2018, la “National Security Capability Review”, va ser dirigida per Sir Mark Sedwill, assessor en seguretat de la Primera Ministra, i inicialment estava plantejada per cobrir tot l’espectre del govern, Defensa inclosa. Malgrat això i després d’un gran nombre de filtracions, la NSCR es divideix, separant i encarregant únicament la revisió de Defensa, el “Modernising Defence Programme”, per ser publicada a mitjans del 2018.

Les filtracions que condueixen a aquesta revisió separada fan aflorar la posició del govern. Una de les revelacions més destacades és la que esmenta la reducció o, fins i tot, l’eliminació de les capacitats amfíbies de l’Armada Reial Britànica que implicaria: posar fora de servei tant l’HMS Albion com l’HMS Bulwark, així com algun o tres vaixells de desembarcament classe Bay de la Royal Fleet Auxiliary (RFA) i la major part del Cos de Mariners Reials. Una altra filtració, suggeria una reducció més gran dels efectius de la força regular de l’Exèrcit Britànic – ja en davallada des de l’any 2010 que passen dels 112.000 membres fins als 82.000 actuals. També s’anunciava una suposada disminució de l’ordre de compra del caça F-35B de cinquena generació. Qualsevol d’aquests passos podria debilitar l’essència de la política de la “Global Britain” i esdevenir un desastre per la totalitat de la política exterior del Regne Unit, com també per la seva seguretat nacional.

Gibraltar_Foto2

Cada una d’aquestes previsions és notablement descoratjadora per Gibraltar. Pels principiants, una força de combat britànica desplegada de forma inconsistent i buida deixa Gibraltar, localitzada en una posició estratègica envejable, incòmodament vulnerable – tant pels interessos de Gibraltar com pels del Regne Unit. Gibraltar aporta un nombre destacat de beneficis estratègics, el principal dels quals és que presideix un punt de trànsit crucial en les línies marítimes de comunicació entre el Regne Unit amb el seu Est – també de les línies de comunicació russes entre els seus ports del nord i els del sud al Mar Negre. A més a més, constitueix un pont entre la cada cop més inestable regió del Sahel i Europa. Si l’escenari es deteriorés, podria fer de Gibraltar un objectiu atractiu, encara que per mèrit propi, per alterar les línies marítimes de comunicació, o per privar al Regne Unit d’aquesta útil Base d’Operacions Avançada. I la pròpia “Global Britain” s’incorpora més extensament a això. En paraules de la Premier Theresa May, la “Global Britain” pretén “arribar a tot el món”, això significa incrementar el comerç amb els altres estats a qualsevol part del planeta, en particular a l’Orient Pròxim i Mitjà, si els darrers indicadors de les missions comercials són correctes. Més importacions i exportacions per la Gran Bretanya passant per aquest punt crucial dóna a Gibraltar un gran valor.

A més a més d’aquest factor estratègic, Gibraltar posseeix una inseparable i, certament, lògica connexió amb les Forces Armades britàniques, donats que 250 anys dels seus 314 com a territori britànic s’han desenvolupat com a fortalesa militar. Fins recentment, els gibraltarenys han crescut immersos en la tradició militar amb la proximitat constant i sempre present dels vaixells de la Marina Reial britànica en el port i la presència del seu personal uniformat per la ciutat, per no citar el soroll dels motors dels Tornados fent passades pel cel de Gibraltar. De fet, el ministeri de Defensa, com qualsevol ciutat que esdevé guarnició, és l’essència de l’herència britànica de Gibraltar, sent el sentiment britànic gairebé sinònim de l’uniforme escarlata característic del seu exèrcit. Però més enllà de remarcar l’herència britànica de Gibraltar, també és el valor representatiu d’aquesta contra la llarga ombra d’Espanya i la seva continuada reclamació de la sobirania sobre la Roca – agreujada pel Brexit. El valor simbòlic del compromís britànic cap a Gibraltar que proporciona el ministeri de Defensa és, per tant, més important que mai. Així, reduccions més àmplies dins de les forces armades, incloses menys visites de la força naval i aèria, i la disminució constant de la presència de la seva caserna general – aquesta està minvant fins a proporcions mínimes – podria privar a Gibraltar de la manifestació més tangible del compromís britànic cap a la ciutat.

En un nivell més imprecís, una disminució més gran de les forces armades del Regne Unit – no només en relació a Rússia o la Xina, sinó també davant l’aclaparador increment de la despesa militar dels estats de l’Orient Mitjà – tindrà un impacte en la posició del Regne Unit en l’escenari internacional. Així i com a indicador aproximat, les capacitats en Defensa són certament un baròmetre de la influència diplomàtica. Una reducció d’aquestes, per tant, podria complicar a llarg termini les capacitats i habilitats del Regne Unit per donar suports tant en l’escenari internacional com en el sistema de les Nacions Unides. Això suposa un problema ampli per Gibraltar davant les reclamacions d’Espanya sobre el territori britànic.

El que s’exposa il·lustra que la perspectiva d’un deteriorament més gran de les capacitats de les Forces Armades podria tenir repercussions, fins i tot, sobre temes que comparativament són menys visibles. No obstant això, la realitat sembla que ha afectat al govern conservador pro austeritat. Així, la recentment publicada NCSR 18 aporta un impuls molt necessari i amb menys lligams per la política exterior i de seguretat i en com aquesta ajuda a assolir objectius d’altres polítiques, especialment en el comerç. Podria la pròxima aparició del “Modernising Defence Programme” mostrar la mateixa materialització? Si és així, existeix l’esperança que la “Global Britain” pugui – almenys un cop es doti de més contingut – ser exitosa pel Regne Unit i els seus territoris a l’exterior.

Jeremy Sacramento

Jeremy Sacramento actualment està estudiant un MSc en Seguretat i Dret Internacional a la Southern Denmark University. Abans, obté un Màster en Polítiques Públiques per la King’s College London i un BSc en Relacions Internacionals per la Universitat de Surrey. És col·laborador habitual del diari Gibraltar Chronicle. Twitter: @JAPSacramento

Aquesta anàlisi es publica prèviament en anglès al diari Gibraltar Chronicle i a la web UK Defence Journal.

Foto 1: El nou portaavions HMS Queen Elizabeth de la Marina Reial a Gibraltar, 09/02/2018 (Font: UK Ministry of Defence).

Foto 2: La Roca de Gibraltar (Font: Sputnik).