logo-capesic-3

La consolidació del poder d’Hizbul·là sobre el Líban

Home Entrades La consolidació del poder d’Hizbul·là sobre el Líban
La consolidació del poder d’Hizbul·là sobre el Líban

La consolidació del poder d’Hizbul·là sobre el Líban

capesic Orient Mitjà 18/05/2018 Comments

Les eleccions legislatives al Líban van acabar el 6 de maig, però les seves conseqüències no seran contingudes durant els quatre anys de legislatura parlamentària que finalitza en el mes de maig de l’any 2022. A escala nacional, la nova llei electoral, les coalicions polítiques sense ideologia, les campanyes electorals basades en el sectarisme i l’alt grau de corrupció han influenciat aquestes eleccions. A escala regional, el Líban celebra uns comicis legislatius per primer cop des de l’inici de la guerra civil a Síria l’any 2011. Aquests també van acompanyats per la sòlida presència iraniana a l’Estat veí, incloent-hi a membres d’Hizbul·là i dels seus aliats, enfront del descens dràstic de l’eix que rep el suport de les monarquies del Golf. Finalment, les eleccions s’organitzen en un dels períodes més delicats a la regió des de l’any 1967, que podria provocar l’esclat d’un conflicte total entre Israel i l’Iran a Síria, el Líban o alguna altra part de l’Orient Mitjà.

Segons alguns analistes i polítics libanesos, aquestes eleccions són bastant diferents en relació a les anteriors. Malgrat que en el moment d’escriure l’anàlisi el ministre de l’Interior no ha facilitat els resultats i percentatges de vot definitius, la majoria de partits polítics i mitjans de comunicació disposen de resultats provisionals molt similars. Així, només el 49,2% de la població amb dret a vot va anar a votar, fet que suposa un descens d’aproximadament cinc punts respecte a les darreres eleccions legislatives celebrades l’any 2009. A primera vista, aquest augment de l’abstenció és un senyal de la insatisfacció dels votants libanesos amb les elits i els partits polítics governants.

Al mateix temps, els resultats estan envoltats de fortes acusacions de frau i moltes irregularitats han estat registrades en el transcurs de les votacions, malgrat ser unes eleccions reconegudes internacionalment. Així, s’han documentat, tant per part de membres i organitzacions de la societat civil local com internacional, sobtades caigudes del sistema informàtic, la ràpida desaparició i aparició d’urnes o la inaccessibilitat de les forces de seguretat libaneses en alguns centres de votació a àrees remotes.

Lebanon_Foto2

No obstant això, si s’analitzen els resultats de les eleccions, es constata que els 128 escons del Parlament del Líban, el qual està distribuït per sistema en parts iguals entre cristians i musulmans, els tornen a ocupar els partits polítics tradicionals i sectaris i les seves elits. Només un representant fora d’aquests amb el suport de la societat civil aconsegueix guanyar un escó. Per la banda cristiana, les Forces Libaneses encapçalades per Samir Gaegae dobla la seva representació parlamentària passant de 8 a 16 escons, el Moviment Patriòtic Lliure de Gebran Bassil i els seus aliats amb personalitats molt conegudes i independents guanyen dos escons més assolint-ne 29. Per la part musulmana, el Moviment Futur del Primer Ministre Saad Hariri perd aproximadament una tercera part del seu suport, quedant-se amb 21 escons. Les davallades de vots més importants s’han produït als seus dos principals feus sunnites de Beirut i Trípoli. Tanmateix, en el bloc dels musulmans xiïtes, la coalició d’Hizbul·là (13 escons) i el Moviment Amal (16 escons) obté 29 representants. Aquesta coalició de la “resistència” xiïta assoleix gairebé tota la representació en l’arc parlamentari del xiisme. Això significa que Hizbul·là i els seus aliats, des de personalitats independents favorables al govern sirià d’al-Assad – entre les quals hi ha representants sunnites contraris a Hariri – fins al Moviment Amal, passant pel Moviment Patriòtic Lliure, tenen el control del Parlament libanès.

Tanmateix, el principal poder d’Hizbul·là mai ha estat relacionat amb el seu nombre d’escons al Parlament. Òbviament, controlar una altra institució oficial suposa un valor afegit, no només per Hizbul·là i els seus aliats, sinó també per l’eix pro iranià en la regió, inclosa Síria. Certament, el poder d’Hizbul·là deriva de les seves fortes capacitats militars, dels milicians ben entrenats i organitzats, de la seva intervenció militar directa regional, de la seva independència econòmica, de la mobilització als carrers, del suport regional i exterior, de la seva coordinació amb els aparells de seguretat del Líban i el control sobre les decisions internes del país.

De fet i abans de les eleccions, alguns analistes i mitjans de comunicació dubtaven de la capacitat d’Hizbul·là, i també del Moviment Amal, de guanyar la majoria dels escons xiïtes, especialment als districtes de Baalbek i Hermel (a l’est i nord del Líban). Però els resultats de les eleccions mostren tot el contrari. Cal esmentar que la participació electoral no ha estat tan elevada com s’esperava – de la mateixa manera que a la resta del Líban – però en sentit oposat al que li passa a Hariri, el bloc de la “resistència” no perd suports en els seus feus xiïtes al sud del Líban i en els districtes de Baalbek i Hermel. En aquest context, la victòria d’Hizbul·là té un significat diferent del de la resta de partits polítics per tot un seguit de motius:

En primer lloc, a diferència de la majoria de partits polítics libanesos, Hizbul·là és un partit ideològicament guiat per la religió. Això significa que els seus membres i aquells que li donen suport tenen obligacions religioses i existencials en el moment de protegir i sostenir la seva creença, el seu partit i el seu lideratge.

Segon, Hizbul·là no és un partit polític tradicional. Realment, disposa d’un sistema de seguretat social molt ben estructurat, una branca militar i institucions ben organitzades. Així també, Hizbul·là és conegut pel seu poder de mobilització basat en les xarxes socials i de seguretat que ha creat. De fet, Hizbul·là gestiona les seves pròpies escoles, hospitals, fons de beneficència i, fins i tot, tribunals de justícia.

Lebanon_Foto3

Tercerament, l’estructura de la nova llei electoral, la qual està basada en la representació proporcional, atorga a Hizbul·là i els seus aliats el control parlamentari. La naturalesa del sistema proporcional juga a favor seu i com a resultat aconsegueix assegurar amb èxit, conjuntament amb el Moviment Amal, el control dels escons xiïtes, així com una representació decent per personalitats favorables al govern sirià.

En quart lloc, a escala regional i més específicament a Síria, l’anomenat eix de la resistència que inclou a Hizbul·là, fins ara surt victoriós. Malgrat l’elevat nombre de baixes del seu personal militar a Síria i el malestar d’una part dels seus seguidors, Hizbul·là encara ha tingut èxit en presentar el seu partit com una poderosa força intragovernamental i regional que ha salvat el Líban, especialment a la comunitat xiïta, de l’amenaça del salafisme jihadista representat per l’Estat Islàmic i l’antic Front al-Nusra (la que era la branca d’Al Qaeda a Síria). En el transcurs de la campanya electoral, Hizbul·là demana obertament als votants que escullin entre els seus candidats o els terroristes radicals. Cal mencionar que la intervenció militar d’Hizbul·là a Síria s’executa en contra del consens libanès el qual es ratifica en la Declaració de Baabda l’any 2012.

Finalment i com a últim motiu, l’increment de la tensió entre l’Iran i Israel a Síria ha obligat a Hizbul·là a estar en màxima alerta. En aquest sentit, els mitjans de comunicació favorables al “Partit de Déu” estan manifestant que en un possible conflicte entre iranians i israelians, Hizbul·là si involucrarà definitivament. Així, els votants d’Hizbul·là no tenen cap altra opció que donar el seu suport a aquells que els protegeixen.

No obstant això, per Hizbul·là, el Líban ja està sota el seu control total des dels fets del dia 7 de maig de l’any 2008. En aquesta data, el seu personal militar juntament amb milícies pro sirianes van envair l’oest de Beirut per atacar els grups i partits encapçalats per Hariri i pròxims als Estats Units i a l’Aràbia Saudita. Així, els resultats de les recents eleccions legislatives no canviaran el fet que el Líban está, d’alguna forma, sota la influència iraniana. L’únic valor afegit d’aquestes eleccions per Hizbul·là és que disposaran del poder legítim de vetar lleis. A partir d’ara el ”Partit de Déu” no haurà de recórrer a les armes per tal d’assolir guanys polítics. El fet de controlar la majoria del Parlament els permetrà dominar el govern. A més a més, tenint en compte que Michel Aoun, el President de la República Libanesa, és un fort aliat d’Hizbul·là, això significa que controlen el poder legislatiu, l’executiu i el presidencial.

En aquest cas, venen dies durs pel Líban. Els enfrontaments entre l’Iran i Israel, les tensions entre iranians i saudites, la nova política exterior de l’administració Trump a l’Orient Mitjà i, especialment, l’Iran i els seus aliats podrien conduir a l’esclat d’una guerra regional en la qual el Líban es trobaria al bell mig del conflicte.

Hani Anouti

El Dr. Anouti és analista per l’Orient Mitjà i la regió Euromediterrània. Obté el seu Doctorat en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra (2018). Prèviament, completa els seus estudis de Màster en Afers Internacionals i Diplomàcia (2011) i de Llicenciatura en Ciències Polítiques (2007), especialitzat en Relacions Internacionals, a la Lebanese American University a Beirut. Twitter: @HaniAnouti

Foto 1: Hassan Nasrallah, líder d’Hizbul·là, en una intervenció televisada davant dels seus seguidors a Baalbek a l’agost de l’any 2017 (Font: AFP).

Foto 2: Saad Hariri, Primer Ministre del Líban i líder del partit Moviment Futur, durant un acte de campanya electoral a Trípoli, Líban, 01/05/2018 (Font: Reuters).

Foto 3: Seguidors d’Hizbul·là en una manifestació en contra de la decisió de l’administració Trump de traslladar l’Ambaixada dels EUA a Jerusalem a Alma al-Shaab, al sud del Líban, a la frontera amb Israel, 28/01/2018 (Font: Mahmoud Zayyat / AFP).