logo-capesic-3

Les relacions transatlàntiques: reforçades i tenses a la vegada sota l’administració Trump

Home Entrades Les relacions transatlàntiques: reforçades i tenses a la vegada sota l’administració Trump
Les relacions transatlàntiques: reforçades i tenses a la vegada sota l’administració Trump

Les relacions transatlàntiques: reforçades i tenses a la vegada sota l’administració Trump

capesic Estats Units i Amèrica del Nord, Europa 03/06/2018 Comments

Es comenta àmpliament que les relacions transatlàntiques sota la presidència de Donald Trump són tenses, malgrat els progressos assolits en certes àrees com Defensa i Seguretat.

Recentment, el President Trump i els seus aliats europeus han discrepat en temes com les relacions comercials, la política respecte a l’Iran o el canvi climàtic. En el mes de maig, l’administració Trump anunciava la imposició de nous aranzels sobre les importacions d’acer i alumini procedents de la Unió Europea (UE), aplicables també al Canadà i Mèxic. Això representarà un increment dels drets de duana del 25% sobre l’acer i d’un 10% en relació a l’alumini. La UE, de la mateixa manera que els governs canadenc i mexicà, va obtenir una exempció temporal; i malgrat aconseguir alguns progressos en les negociacions amb la UE, el Secretari de Comerç dels Estats Units (EUA), Wilbur Ross, declarava que aquests no eren suficients per garantir una altra exempció temporal o una permanent. Per la seva part, la UE respon a això amb un pla per imposar drets de duana per valor de 7,1 bilions de dòlars sobre les exportacions dels EUA, amb l’objectiu de recaptar aproximadament 1,6 bilions de dòlars.

En el mateix mes de maig, el President Trump anuncia la seva decisió d’abandonar l’Acord Nuclear amb l’Iran (Joint Comprehensive Plan of Action – JCPOC), un pla acordat entre set estats firmat l’any 2015 amb l’objectiu de limitar la capacitat del programa nuclear iranià durant més d’una dècada a canvi de l’aixecament d’algunes sancions internacionals imposades a la República Islàmica, entre elles les que afecten el sector financer i a les exportacions de petroli. Així, els EUA tornaran a imposar sancions severes a l’Iran, mentre avaluen nous càstigs. L’administració nord-americana també podria sancionar a aquells estats europeus que facin negocis amb l’Iran. No obstant això, Alemanya, França i el Regne Unit – els tres estats europeus signataris de l’acord – han declarat conjuntament que seguiran donant suport al pla i lamenten la sortida dels EUA d’aquest.

transatlantic_Foto2

En una topada prèvia amb Europa, el President Trump va decidir en el mes de juny de l’any 2017 la sortida dels EUA de l’Acord Climàtic de París de l’any 2015, un pacte firmat per 196 actors inclosa la UE, per lluitar contra el canvi climàtic. El President nord-americà afirmava que l’acord imposava normes injustes contra les empreses i treballadors dels EUA i que desitjava negociar un millor document pel seu país. Pocs minuts després d’anunciar la seva decisió, els líders d’Alemanya, França i Itàlia publicaven una declaració conjunta en la qual afirmaven que l’Acord Climàtic era “irreversible” i no podia ser negociat de nou.

En Defensa i Seguretat, l’administració Trump inicialment provoca el malestar dins dels estats de la UE que són membres de l’OTAN, amb la retòrica bel·ligerant sobre l’aliança col·lectiva de seguretat transatlàntica. Així, el President nord-americà abans i després de la seva arribada a la Casa Blanca declarava constantment que tots els estats membres de l’OTAN tenien l’obligació d’assolir l’objectiu del 2% del PIB destinat a despesa en Defensa, o en cas contrari els EUA deixarien l’aliança. Progressivament, el seu to canvia i passa del “aconseguir l’objectiu de despesa o”, al “tots ens hem de comprometre a incrementar la despesa en Defensa en nom de la seguretat transatlàntica, amb la qual els EUA està implicada”. En una reunió amb el Secretari General de l’OTAN, Jens Stoltenberg, celebrada en el mes de maig, el President Trump reafirma el compromís nord-americà amb l’aliança declarant: “L’OTAN ha treballat molt estretament amb els EUA. La nostra relació és realment bona”.

Així, la conclusió seria que mentre les relacions transatlàntiques no estan en el seu punt àlgid, tampoc es troben en mínims i existeix un espai per la negociació i cooperació continuada, especialment en Defensa i Seguretat.

NATO Secretary General visits the United States of America

Dit això, la definició de “transatlàntic” s’està transformant en la mesura que la Unió Europea cada cop apareix menys com un únic bloc i més com un conjunt d’estats amb ideologies variades i, conseqüentment, posicions polítiques diverses. En aquest sentit, el “bloc autoritari”, també conegut com el Grup de Visegrád, amb l’Hongria del Primer Ministre Viktor Orban, la Polònia governada pel partit “Dret i Justícia”, i la República Txeca i Eslovàquia (que es dirigeixen cap a posicions autoritàries), divergeixen amb l’Europa Occidental en les estructures de govern i la majoria de polítiques com immigració o canvi climàtic, per exemple.

Al mateix temps, els estats de l’Europa Occidental estan ocupats amb les seves pròpies divisions internes tant en polítiques com en ideologia: Itàlia acaba de formar un govern de coalició populista i d’extrema dreta entre els partits “Moviment 5 Estrelles” i la “Lega”; “Alternativa per Alemanya” (AfD en les seves sigles en alemany), l’extrema dreta alemanya, es converteix en el tercer partit més votat i la principal força de l’oposició en el Bundestag després de les eleccions legislatives de l’any 2017; Espanya afronta el problema del moviment independentista a la regió de Catalunya. Finalment, el Regne Unit esdevé el primer estat que decideix abandonar la UE després de la celebració del referèndum del Brexit en el mes de juny de l’any 2016.

El President Trump que en alguns sentits dóna suport a l’aïllacionisme i a l’autoritarisme, apareix més alineat amb els líders populistes i de l’extrema dreta d’Europa que no pas amb el bloc de la democràcia liberal tradicional, el mateix que està portant a la caiguda de la UE com a institució. Per això, es pot argumentar que mentre les relacions transatlàntiques són tenses amb un cert segment d’Europa, amb l’altre o altres estan millors que mai.

Per últim, és interessant mencionar que en qüestions de Defensa i Seguretat resulta menor la separació entre ideologies i polítiques dins d’Europa: la majoria dels estats estan d’acord en la necessitat de destinar més recursos i atenció a la política de Defensa, una posició sobre la qual el President Trump li dóna suport fermament. Però aquesta tendència no es troba limitada només a les relacions transatlàntiques. Molts estats arreu del món -incloent Rússia, la Xina o Veneçuela- posen molt d’èmfasi en la importància de la qüestió militar i la necessitat d’enfortir la política de Defensa. Quan es tracta de política de Defensa i Seguretat, cap Estat vol quedar-se enrere.

Kaitlin Lavinder

Kaitlin

Kaitlin Lavinder és analista especialitzada en seguretat nacional i les relacions transatlàntiques establerta a Washington, DC. Completa un MA en Economia Internacional i Estudis Europeus a la Johns Hopkins University School of Advanced International Studies (SAIS). Ella treballa prèviament com a reportera sobre seguretat nacional i analista en afers europeus a The Cipher Brief i pel Departament d’Estat dels EUA a l’Ambaixada de Berlín. Twitter: @KaitLavinder


Foto 1: El President dels EUA, Donald Trump (E), i el President francès Emmanuel Macron (D), en una conferència de premsa conjunta a París, 13/07/2017 (Font: NBC News).

Foto 2: El ministre d’Exteriors iranià, Mohammad Javad Zarif (2n E) es reuneix amb les seves contraparts britànica, Boris Johnson (D), francesa, Jean-Yves Le Drian (C), alemanya, Heiko Maas (2n D) i l’Alta Representant de la UE per Afers Exteriors i Política de Seguretat, Federica Mogherini (E) a Brussel·les, 15/05/2018 (Font: AFP).

Foto 3: El Secretari General de l’OTAN, Jens Stoltenberg, en una trobada amb el President dels EUA, Donald Trump, el vicepresident, Mike Pence, el Secretari d’Estat, Michael R. Pompeo, el Secretari de Defensa James Mattis, i el conseller en seguretat nacional, John Bolton, entre altres, a Washington, 17/05/2018 (Font: web de l’OTAN).