logo-capesic-3

Les Comunitats Catalanes a l’Exterior en la Política Exterior de Catalunya a l’Amèrica Llatina

Home Entrades Les Comunitats Catalanes a l’Exterior en la Política Exterior de Catalunya a l’Amèrica Llatina
Les Comunitats Catalanes a l’Exterior en la Política Exterior de Catalunya a l’Amèrica Llatina

Les Comunitats Catalanes a l’Exterior en la Política Exterior de Catalunya a l’Amèrica Llatina

capesic Amèrica Llatina i el Carib, Catalunya 26/06/2018 Comments

INTRODUCCIÓ

La política exterior de qualsevol país gira al voltant de quatre grans eixos: l’establiment de relacions polítiques bilaterals i multilaterals, l’establiment de relacions econòmiques amb altres països i empreses, la projecció i promoció internacional del país i l’atenció de les necessitats tècniques i de suport que requereixen els ciutadans residents a l’exterior. Aquesta política es du a terme a través d’una estructura orgànica establerta a l’exterior, i el seu abast i extensió depèn de la vocació internacional i de la capacitat de l’Estat que desplega la política exterior.

Per la seva vocació internacional, Catalunya, malgrat no ser un membre de ple dret de la comunitat internacional, ha anat desenvolupant una política exterior que progressivament ha tractat els quatre grans eixos esmentats. Com a conseqüència de les limitacions polítiques i pressupostàries del Govern, i la necessitat de prioritzar àrees geogràfiques, aquesta política exterior s’ha projectat de forma molt dèbil als estats de l’Amèrica Llatina, una regió emergent amb forts vincles històrics, culturals, polítics i econòmics amb Catalunya.

No obstant això, les Comunitats Catalanes a l’Exterior (CCE en endavant) repartides en 14 països Llatinoamericans implementen una acció exterior que ha anat abastant part dels quatre grans eixos de la política exterior, encara que poc coordinada amb la política exterior institucional i sense que els successius governs hagin sabut aprofitar-la per enfortir i ampliar la projecció i la incidència d’aquesta.

Actualment, es disposa d’una xarxa de 120 CCE arreu del món, 35 de les quals a l’Amèrica Llatina, algunes d’elles centenàries, i totes, legalment constituïdes i amb una forma jurídica vàlida a cada un dels estats on s’ubiquen. Les CCE són entitats privades reconegudes per la Generalitat, en gran part dependents de les seves subvencions però sense tenir-hi una vinculació orgànica. La llarga trajectòria, la diversitat d’integrants, la tradició associativa i la voluntat integradora han fet que les CCE gaudeixin d’un fort arrelament en les societats d’acollida, fet que genera forts vincles personals, professionals, acadèmics, comercials i culturals allà on tenen presència.

Sens dubte i per aquesta sèrie de motius, un dels reptes que hauria d’abordar la Conselleria d’Acció Exterior en el nou cicle polític és la redefinició estratègica del paper de les CCE a fi d’aprofitar la seva experiència i potencialitat i, d’aquesta manera, enfortir l’abast de l’acció exterior del Govern. Seria un greu error que la política exterior governamental no aprofités i coordinés les estructures, trajectòria i capital humà i social del qual disposen les CCE a l’Amèrica Llatina. Aquest aprofitament i coordinació és convenient, no només pels lligams històrics amb la regió, l’enorme quantitat de catalans que hi resideixen o pels pocs recursos econòmics que suposaria pel Govern, sinó també i sobretot, per l’ampli ventall d’oportunitats que pot oferir una de les regions del món amb les economies més emergents.

Abans de començar a descriure les accions i els mecanismes a través dels quals es podria vehicular la política exterior del Govern a través de les CCE, cal tenir en compte alguns factors importants: com s’esmenta anteriorment, s’ha de tenir present que actualment les CCE són associacions privades reconegudes legalment als estats on s’ubiquen i no tenen cap vincle orgànic amb la Generalitat. Un altre factor important és que gran part de les seus de propietat de les CCE a l’Amèrica Llatina han estat finançades amb diners públics de la Generalitat, de la mateixa manera que gran part de les seus de lloguer són sufragades amb els diners provinents de la convocatòria anual de subvencions de la Generalitat a les CCE, subvencions que també cobreixen part dels costos de funcionament ordinari i de les activitats que duen a terme les CCE.

També cal considerar que ens trobem davant de perfils de CCE molt diferents respecte a la seva estructura, trajectòria, o el seu capital humà i social. En aquest sentit, cada CCE a l’Amèrica Llatina disposa d’unes característiques específiques en relació a la seva massa social o l’estructura disponible. Així, és important que en primer terme es realitzi una recerca i anàlisi del perfil de cada CCE, identificant les seves potencialitats i mancances. Un instrument interessant per dur a terme aquesta anàlisi és la metodologia que aplica el Programa de Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD) pel blindatge d’inversions. Aquesta metodologia identifica de forma participativa les amenaces externes, les vulnerabilitats internes i les capacitats de l’organització sobre la qual se centra l’estudi. D’aquestes anàlisis, se n’obtenen unes taules amb la finalitat que els mecanismes que s’apliquin en cada cas corresponguin a les necessitats reals i les possibles inversions es duguin a terme de forma eficient. L’aplicació d’aquesta metodologia identificant aquests factors en cada una de les CCE i grups de residents a l’exterior organitzats, pot facilitar el disseny de la política exterior del Govern per tal d’ampliar el seu abast, corregint aspectes que es creguin necessaris i fent eficients les accions concretes que es pretenguin coordinar.

CCE_Foto1

PLA ESTRATÈGIC

La majoria d’actuacions que es descriuen a continuació dins d’aquest document estratègic ja han estat desenvolupades per algunes de les CCE establertes a l’Amèrica Llatina. Al mateix temps, aquestes formen part de les actuacions que qualsevol Estat desplega a través de la seva xarxa d’ambaixades, consolats i centres de promoció cultural a l’exterior. Per tant, en el futur disseny i desplegament de la política exterior del Govern seria pertinent tenir en compte l’aplicació d’alguns mecanismes que es descriuen en l’apartat Mecanismes per vehicular la política exterior institucional a través de les CCE de l’Amèrica Llatina”, i que permetria, a un cost molt reduït, ampliar l’abast de la política exterior de Catalunya a la majoria d’estats llatinoamericans.

Les accions que es podrien desplegar a través de les CCE a l’Amèrica Llatina, s’agrupen en els quatre grans eixos de la política exterior: polític, econòmic, promoció i projecció internacional i suport als ciutadans residents a l’exterior.

  •  EN L’EIX POLÍTIC:

Facilitar visites institucionals del Govern.

Les CCE poden posar a disposició del Govern, o d’altres institucions públiques, els contactes polítics dels quals disposen, així com la seva estructura i coneixement sobre les dinàmiques polítiques locals, amb l’objectiu de facilitar visites institucionals o missions diplomàtiques concretes.

Representació oficial en esdeveniments protocol·laris.

Tots els governs organitzen esdeveniments polítics, culturals o recepcions oficials en els quals les missions diplomàtiques ubicades a cada país són convidades. Aquests esdeveniments serveixen per enfortir els llaços polítics o comercials amb altres estats. Per tant, seria de vital importància la presència de representació catalana en aquests esdeveniments, per exemple, concedint l’estatus de Cònsol Honorari a algun membre de la CCE.

Elaboració d’informes sobre la situació política del país.

Les CCE disposen d’un bon coneixement de les realitats polítiques i socials dels estats on estan establertes. La majoria de consolats i ambaixades del món elaboren periòdicament informes sobre la situació política dels països on s’ubiquen per informar en primera persona i a través de fonts fiables als corresponents ministeris d’Afers Exteriors. En els informes esmentats, hi solen constar alguns apartats relacionats amb la visió que es té, en el país d’acollida, sobre l’Estat que representen, així com algunes recomanacions d’actuacions que faciliten i milloren les relacions polítiques entre els dos estats sobirans.

Elaboració d’una relació dels principals generadors d’opinió del país.

La majoria de CCE tenen la capacitat d’elaborar un llistat dels principals mitjans de comunicació de l’Estat d’acollida, així com de determinades persones influents en l’àmbit polític i comunicatiu, que poden ser de gran interès en el desplegament de les relacions polítiques que Catalunya pretengui establir a cada Estat de l’Amèrica Llatina.

Relació de contactes de catalans o catalanòfils en posicions estratègiques.

La gran presència de catalans a l’Amèrica Llatina i el fort arrelament de les CCE als països d’acollida han propiciat que diferents catalans, descendents de catalans i catalanòfils, ocupin posicions influents tant en institucions públiques com en empreses privades o mitjans de comunicació. Algunes d’aquestes persones poden ser de gran utilitat estratègica en el moment d’establir relacions polítiques o comercials favorables als interessos de Catalunya.

  • EN L’EIX ECONÒMIC:

Elaboració d’informes periòdics sobre la situació econòmica del país.

Una de les funcions que desenvolupen els consolats i ambaixades és l’elaboració d’informes periòdics sobre la situació econòmica del país a on estan desenvolupant la seva activitat. La informació obtinguda ajuda a definir estratègies de cooperació econòmica entre estats, l’establiment de convenis bilaterals o multilaterals, així com la captació d’inversions estrangeres o l’accés d’inversions d’empreses nacionals al país d’acollida.

Orientació i assessorament a empreses catalanes.

Des de les CCE es pot oferir assessorament directe a empreses catalanes amb voluntat d’invertir al país d’acollida o a l’hora d’establir relacions econòmiques amb altres empreses ubicades al país. Així mateix, es pot assessorar en tots els aspectes legals o tècnics relatius a exportacions i importacions.

Elaboració de fitxes tècniques dels principals esdeveniments comercials del país.

Tots els estats organitzen fires i/o exposicions relacionades amb sectors econòmics específics. Algunes disposen d’un prestigi i rellevància internacional que les fa molt atractives per a les empreses catalanes. Les CCE poden elaborar unes fitxes tècniques dels principals esdeveniments comercials de cada país amb l’objectiu de facilitar la informació a les conselleries pertinents.

Actuació com a contraparts en projectes de cooperació internacional al desenvolupament finançats des de Catalunya.

Algunes CCE estan situades en estats considerats prioritaris per l’Agència Catalana de Cooperació Internacional al Desenvolupament, per la qual cosa poden operar com a contraparts. També, molts ajuntaments grans i mitjans, així com consells comarcals, disposen d’àrees que desenvolupen projectes de cooperació internacional en països on les CCE tenen presència.

Promoció turística de Catalunya.

Algunes CCE estan en punts estratègics per captar potencials turistes interessats a visitar Catalunya. En aquests casos, les CCE poden disposar de punts d’informació turística dins les seves seus, disposar d’estands promocionals en fires de promoció del turisme o fins i tot exercir d’intermediaris entre agències de viatges.

CCE_Foto4

  • EN L’EIX DE PROJECCIÓ I PROMOCIÓ DE CATALUNYA:

Convenis de col·laboració entre universitats catalanes i del país d’acollida.

A través del contacte amb les conselleries corresponents i amb les oficines de relacions internacionals de les universitats, les CCE poden facilitar l’establiment de convenis de col·laboració i intercanvi entre estudiants, docents i investigadors d’universitats punteres a l’Amèrica Llatina, ja sigui per captar talent, cooperar en l’àmbit acadèmic o per assolir acords en recerca i investigació.

Elaboració de fitxes tècniques d’esdeveniments culturals del país.

A la regió de l’Amèrica Llatina organitzen esdeveniments culturals de rellevància internacional, en els quals cada any hi ha la presència d’una cultura convidada. Les CCE poden facilitar a la Conselleria d’Afers Exteriors, la de Cultura i a l’Institut Ramon Llull unes fitxes tècniques dels esdeveniments, en les quals constin les seves característiques generals o els contactes dels organitzadors.

Realització de cursos de català.

L’Institut Ramon Llull ha aconseguit una xarxa important de lectorats de català repartits per universitats de tot el món. Malgrat això, en molts estats de la regió l’oferta de cursos per aprendre català és inexistent o centrada únicament en alguna de les ciutats. En coordinació amb l’Institut Ramon Llull, les CCE podrien ampliar significativament l’oferta de cursos oficials de català a ciutats i estats on fins ara no hi ha hagut presència de l’ensenyament del català. Aquest és un element rellevant de soft power.

Esdeveniments de promoció i difusió de la cultura catalana.

La majoria de CCE desenvolupen activitats de difusió de la cultura catalana, sigui en l’organització de festes tradicionals catalanes o esdeveniments culturals propis. Tanmateix, seria rellevant incentivar a les CCE a programar en espais culturals de referència de cada país difonent la música, el cinema, l’art contemporani o la literatura catalana. Un altre element de soft power.

  • EN L’EIX DE SUPORT TÈCNIC ALS CIUTADANS RESIDENTS A L’EXTERIOR:

Facilitació de tràmits.

En cas de reconvertir algunes CCE de l’Amèrica Llatina en consolats honoraris, consolats o ambaixades, els permetria dur a terme els tràmits propis de qualsevol missió diplomàtica, sigui realitzant l’expedició de passaports o salconduits, prestar serveis de registre civil, legalització de documents o bé prestar assistència, per exemple, en casos de detenció o de repatriament de cadàvers, entre altres.

Assessorament migratori i programes de retorn.

Durant l’última dècada, desenes de milers de catalans s’han desplaçat a l’Amèrica Llatina cercant millors oportunitats laborals. Les CCE de la regió ja van crear el 2014 la Guia d’Orientació Sociolaboral a l’Amèrica Llatina, en la qual consta tota la informació útil en matèria laboral i migratòria dels 18 estats llatinoamericans més dinàmics. Malgrat això, caldria actualitzar periòdicament les guies publicades l’any 2014. D’altra banda, les CCE també poden ser agents per orientar els programes de retorn impulsats per la Generalitat per tal de recuperar el talent que ha marxat del país.

Recomanacions de viatge.

Cada any, milers de catalans visiten estats de l’Amèrica Llatina o hi fan un intercanvi acadèmic. La majoria de consolats europeus actualitzen constantment un llistat de recomanacions adreçades als turistes que visiten el país on estan ubicats i que els permeten reduir riscos. Des de les CCE a l’Amèrica Llatina es podrien actualitzar periòdicament les recomanacions per als catalans que visiten la regió, que inclogui, entre altres aspectes, informacions legals del país, serveis mèdics o advertències sobre zones o situacions conflictives.

Publicació de beques per a estrangers per estudiar al país.

La majoria de països de l’Amèrica Llatina disposa d’un programa de beques per a estudiants estrangers per cursar-hi part dels estudis de llicenciatura, màster i/o doctorat. Les CCE podrien facilitar la informació de les convocatòries al Departament d’Universitats, a les oficines de relacions internacionals de les universitats catalanes o a l’AGAUR per tal que en facin difusió.

CCE_Foto2

MECANISMES

Alguns dels mecanismes per vehicular la política exterior institucional a través de les CCE de l’Amèrica Llatina:

Concessió d’estatus de consolats honoraris, consolats o ambaixades a algunes CCE.

En funció del disseny de la nova política exterior del Govern, podria ser rellevant concedir algun tipus d’estatus diplomàtic a algunes de les CCE a l’Amèrica Llatina. Per exercir la funció de representació en actes oficials al país d’acollida o la funció per realitzar tràmits com l’expedició de passaports és necessari que les CCE que es considerin estratègiques gaudeixin d’un cert estatus i vinculació orgànica amb el Govern. En alguns casos, com a Ciutat de Mèxic, Buenos Aires, Montevideo o Caracas, les dimensions i la ubicació de les seus, permetria començar a operar com a missió diplomàtica amb la cessió o lloguer d’alguna part de la seva seu.

Incorporació de personal de la Generalitat a CCE estratègiques.

Per algunes de les accions proposades pot ser necessària la incorporació de personal de la Generalitat a les CCE que es considerin estratègiques. La majoria d’accions poden ser cobertes amb una o dues persones amb perfils acadèmics i professionals propis de les tasques a desenvolupar. Per aquest mecanisme, seria necessari l’acord amb les CCE implicades per a la cessió d’alguna dependència de la seu per desenvolupar-hi les seves funcions.

Reformulació de les subvencions anuals a les CCE.

Anualment, l’Àrea de CCE publica una convocatòria de subvencions per a les CCE que inclou 5 grans línies: funcionament ordinari, organització d’activitats culturals, ensenyament de llengua catalana, suport a la nova migració i ajuts socials a membres de les CCE. Seria pertinent obrir una sisena línia de subvenció relacionada amb actuacions d’acció exterior predeterminades per cada CCE per realitzar les actuacions que es considerin oportunes per part del Govern.

Establiment de contractes programa o acords de col·laboració puntuals entre Govern i CCE.

En els casos que es consideri adient, es pot establir un contracte programa entre algun departament del Govern i alguna CCE perquè aquests últims desenvolupin durant un temps determinat algunes actuacions d’acció exterior que es considerin estratègiques. Aquests tipus de contracte programa haurien de detallar les accions, els terminis i resultats esperats, i la dotació econòmica necessària per complir amb les accions previstes.

Establiment de programes de formació per a persones rellevants o socis de les CCE.

En alguns casos, seria d’utilitat dissenyar uns programes de formació per alguns socis o persones rellevants dins de les CCE a l’Amèrica Llatina amb l’objectiu que puguin desenvolupar algunes de les accions que es considerin oportunes pels interessos de Catalunya.

Reformulació i ampliació de les beques ACC.

Cada any, a través de la Secretaria d’Afers Exteriors i Unió Europea es convoquen les beques ACC per a realitzar estades de 9 mesos en una CCE. La recepció d’un becari per part de les CCE sol suposar un impuls important en la seva activitat i organització. Malgrat això, el nombre de beques és molt limitat (tres per l’Amèrica Llatina) i les tasques que duen a terme solen ser difuses. Seria apropiat l’ampliació del nombre de beques ACC i establir plans d’actuació més concrets pel treball que hagin de desenvolupar els o les becàries.

Facilitació de pràctiques professionals en CCE.

La majoria de graus i màsters de les universitats catalanes plantegen la possibilitat de realitzar pràctiques professionals relacionades amb la seva àrea d’estudi en alguna empresa, associació o institució pública. A través de l’Àrea de CCE de la Generalitat es podria facilitar a les universitats catalanes una relació de possibles pràctiques professionals en CCE que podrien estar relacionades amb àmbits d’actuació plantejats en aquest document estratègic.

Establiment d’una Comissió de Coordinació de l’Acció Exterior.

Fins ara, els diferents actors públics que despleguen la política exterior han tingut una coordinació molt limitada respecte a l’acció exterior que duen a terme les CCE. L’establiment d’una Comissió de Coordinació que agrupés les CCE facilitaria la vehiculació de la política del Govern a través d’aquestes entitats, ampliant considerablement l’abast del seu desplegament. A tall d’exemple, la coordinació amb l’Institut Ramon Llull podria facilitar la incorporació de Catalunya com a cultura convidada en grans esdeveniments culturals en estats de l’Amèrica Llatina, o la coordinació amb les Oficines de Relacions Internacionals de les universitats catalanes permetria promocionar les beques de màster i doctorat que es convoquen en els estats o ampliar el nombre de convenis amb universitats estrangeres.

Reforç del Consell de Comunitats Catalanes a l’Exterior.

El Consell de CCE és l’òrgan col·legiat entre Govern, partits polítics amb representació parlamentària i representants de cada una de les xarxes geogràfiques en les quals s’organitzen les CCE, que fins ara només es reuneix un cop l’any. L’ampliació de les seves competències seria vital per a la coordinació de les accions exteriors entre Govern i entitats catalanes a l’exterior, així com en l’enfortiment de les xarxes geogràfiques. A Llatinoamèrica li corresponen dues xarxes geogràfiques: la del Con Sud i la de Mèxic, Amèrica Central i Carib.

Reforç de les relacions amb ciutadans catalans residents a l’exterior.

La Llei 8/2017, del 15 de juny, de la comunitat catalana a l’exterior ja contempla la figura dels ciutadans residents a l’exterior, que no estan organitzats en cap forma jurídica i en els quals se’ls atorga una sèrie de drets i deures. Actualment, existeixen dues grans plataformes virtuals que agrupen a milers de catalans residents a l’exterior; “Catalans al món” i els grups de Facebook de catalans residents a l’exterior. Pel que fa a la primera, ja s’hi ha coordinat accions com la divulgació d’informació pel foment del vot exterior. Pel que fa a les desenes de grups de Facebook que agrupen a milers de catalans, seria encertat elaborar una relació dels grups de catalans residents a l’exterior i el contacte dels administradors amb l’objectiu de facilitar la transmissió d’informació rellevant per part del Govern. Així, les xarxes socials serien un altre element a incloure en el plantejament estratègic per transformar les CCE en actors rellevants dins de la política exterior de Catalunya a l’Amèrica Llatina.

Martí Coromina Quintana

Martí Coromina Quintana és llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat de Barcelona (2009) establert a Mèxic. En Martí és membre del Casal Català de la Península del Yucatán a Mèxic. Actualment, treballa com a consultor pel Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD). Twitter: @martivic1


Foto 1: Mapa de les Comunitats Catalanes a l’Exterior (Font: exteriors.gencat.cat).

Foto 2: XIV Trobada Cultural de les CCE de Sud-amèrica a Mar de Plata (Argentina), 24/09/2016 (Font: www.govern.cat).

Foto 3: Logo de la Xarxa de CCE del Con Sud d’Amèrica.

Foto 4: Celebració de la Via Catalana a Buenos Aires (Font: Fabián Braña / Nació Digital).