logo-capesic-3

La Geopolítica de l’Aigua en les relacions Xina-Índia: El conflicte del Yarlung-Zangbo/Brahmaputra

Home Entrades La Geopolítica de l’Aigua en les relacions Xina-Índia: El conflicte del Yarlung-Zangbo/Brahmaputra
La Geopolítica de l’Aigua en les relacions Xina-Índia: El conflicte del Yarlung-Zangbo/Brahmaputra

La Geopolítica de l’Aigua en les relacions Xina-Índia: El conflicte del Yarlung-Zangbo/Brahmaputra

Miquel Vila Moreno Àsia, Seguretat energètica i impacte climàtic 29/09/2018 Comments

L’accés i el control sobre els recursos naturals ha sigut un element central en els conflictes internacionals. En l’escenari asiàtic, l’aigua potable està prenent una importància estratègica de forma progressiva. La Xina ha de fer front a seriosos problemes en la distribució de l’aigua potable com a conseqüència de la seva gran població i el seu costós procés d’industrialització i modernització amb un important impacte mediambiental. No obstant això, la Xina disposa d’un avantatge determinant sobre els seus veïns perquè la majoria dels grans rius asiàtics neixen dins de les seves actuals fronteres.

L’increment de la població, la urbanització, el canvi climàtic – que comporta un augment de les sequeres i la desertització – estan desafiant la provisió de l’aigua dolça al llarg del planeta. Segons el document de treball del Panell d’Alt Nivell sobre l’Aigua, només el 2,5% de l’aigua del planeta pot ser consumida pels éssers humans i, per l’any 2030, la població mundial podria patir una escassetat del 40%. A més a més, la distribució dels recursos hídrics i la població no estan equilibrades, situació que es veu agreujada per l’acció humana. En els nous estats industrialitzats o en vies de desenvolupament altament poblats com la Xina, l’Índia, Nigèria o Egipte, la demanda de l’aigua augmenta, mentre la seva disponibilitat descendeix per culpa de la contaminació i una mala gestió d’aquesta. L’escassetat habitualment convergeix amb altres problemàtiques prèviament existents – com tensions ètniques o religioses – contribuint a l’aparició de nous conflictes internacionals en el segle XXI.

En relació als conflictes de l’aigua centrats en els rius transfronterers, a vegades aquests van més enllà de l’accés a l’aigua potable. Així, altres qüestions com la seguretat energètica o la llibertat d’accés i/o de navegació també es troben involucrats en aquests conflictes. En aquest sentit, quan es parla de l’aigua d’un riu com a matèria prima, sovint emergeix una lògica de suma zero, és a dir, la visió que el benefici d’una part significa una pèrdua per l’altre. En aquest punt és quan els conflictes tenen més possibilitats d’esclatar i són més difícils de gestionar. Així, el control de la Xina sobre els naixements dels majors rius asiàtics pot tenir un fort impacte en les relacions bilaterals amb un dels seus principals rivals geopolítics, l’Índia, amb qui comparteix el riu transfronterer Yarlung-Zangbo/Brahmaputra.

En aquesta anàlisi, l’autor explora la importància dels recursos hídrics de la Xina en les relacions internacionals amb els estats veïns, centrades en el cas de les relacions Xina-Índia i el conflicte del Yarlung-Zangbo/Brahmaputra, tenint en compte, a més a més, no només la posició de la Xina com a estat upstream (país que controla el naixement i el curs alt del riu) que li confereix un avantatge sobre l’Índia, sinó també el fet que el naixement del riu es troba localitzat a la regió conflictiva del Tibet.

LA XINA I ELS SEUS RECURSOS HÍDRICS

Dins de les seves actuals fronteres, la Xina esdevé el sisè Estat amb majors reserves d’aigua del món amb uns 2812,4 km3 anuals. Malgrat això, la seva disponibilitat per càpita per any és de 2100 m3 que correspon a una quarta part de la mitjana d’aigua de la qual disposa un ésser humà al món. L’augment de la població a la Xina ha provocat un increment de la demanda d’aigua en el transcurs de l’última dècada. A més a més, el ràpid procés d’industrialització ha contribuït a la contaminació de les aigües subterrànies de la Xina. Aquest és un problema central per la seguretat alimentària xinesa, tenint en compte un probable escenari d’escassetat i que el sector agrícola fa ús d’un 82% de l’aigua dolça xinesa. A això cal afegir que l’aigua està distribuïda de forma desigual al llarg del territori xinès, sent el sud la zona més rica en aigua, mentre que el nord, contràriament, és on existeix una major demanda, especialment, a les àrees rurals on 300 milions d’habitants han de fer front a la manca d’aigua potable.

Foto_China_India2

Malgrat aquests reptes, la Xina disposa d’un avantatge molt important sobre els seus veïns perquè només l’1% de les seves fonts d’aigua procedeixen d’altres estats. De fet, hauríem de tenir molt present la part de riu que controla cada estat per entendre els conflictes centrats en rius transfronterers. Així, els estats upstream (riu amunt), aquells que disposen de la font del riu dins del seu territori, posseeixen el control sobre els estats downstream (riu avall), aquells en els quals passa una part de la llera del riu, perquè les accions dels primers poden modificar el flux sencer d’aquest. Això garanteix a la Xina la seva independència en la provisió de l’aigua dolça, així com una capacitat d’influència sobre tercers estats que depenen de l’aigua que neix en el seu territori. Per aquest motiu, la Xina és definida com una superpotència “upstream”.

Tanmateix, la font dels principals rius xinesos i asiàtics es troben concentrats en una regió molt específica, a l’altiplà de l’Himàlaia a la província del Tibet. Des del punt de vista de Beijing, el Tibet és una província conflictiva a causa de l’existència d’un prominent moviment independentista, el qual és considerat com una de les amenaces més importants a la seguretat i unitat nacional per les autoritats xineses. Per tant, la lluita contra el secessionisme tibetà no només té a veure amb una qüestió d’integritat territorial i sobirania, sinó que també és eminentment una qüestió de seguretat alimentària gràcies a la rellevància estratègica del Tibet per la provisió de l’aigua dolça per al conjunt de la Xina.

EL CONFLICTE DEL RIU YARLUNG-ZANGBO/BRAHMAPUTRA

En relació a quina posició a pres la Xina sobre els avantatges que es deriven del seu control de les fonts de l’aigua potable en les seves relacions regionals, Beijing ha mantingut generalment una aproximació en política exterior que defensa la plena sobirania xinesa en relació als rius que neixen al seu territori. Així, la Xina no permet que cap actor exterior limiti el seu marge de maniobra sobre els seus rius i ha rebutjat formar part de cap acord multilateral, adoptant la decisió de tractar aquest afer exclusivament de forma bilateral. Per exemple, la Xina no és membre de la Comissió del Riu Mekong, encara que la font d’aquest riu es trobi en territori xinès. No obstant això i fins al moment, Beijing tampoc no ha provat de treure avantatge de la seva posició per pressionar els estats veïns. Al contrari, ha adoptat una posició de cooperació. Tot i això, la Xina percep el riu Mekong essencialment com una font per a generar energia hidroelèctrica i com a ruta de transport. De fet, la Xina té un interès compartit amb les contraparts riberenques del Mekong per no modificar ni el curs, ni el flux de les seves aigües. A més a més, l’asimetria de poder entre la Xina i els seus veïns del Mekong fa que aquests no siguin percebuts com una amenaça que pugui requerir una aproximació més assertiva.

En sentit oposat, un escenari diferent emergeix en el cas de les relacions entre la Xina i l’Índia respecte als seus rius transfronterers. En concret, amb el riu Yarlung-Zangbo – Brahmaputra quan entra dins del territori indi – que és un dels més importants del continent asiàtic. La seva font neix a l’altiplà tibetà i travessa la Xina, l’Índia i Bangla Desh creant, juntament amb el Ganges, la productiva àrea agrícola del delta del Ganges-Brahmaputra. Actualment, les relacions Xina-Índia són certament tenses. Malgrat que ambdós estats treballen conjuntament i cooperen en alguns sectors dins d’estructures com els BRICS o el G-20, existeix una percepció mútua de rivalitat en l’escenari asiàtic, militar i econòmicament. En aquest sentit, la Xina ha implementat una política exterior regional amb l’objectiu d’aïllar a l’Índia a través de l’enfortiment dels seus lligams amb el Pakistan i Bangla Desh durant els últims anys. Per exemple, és prou conegut com l’Índia ha estat aïllada dels grans projectes dins de l’anomenat Belt and Road Initiative (BRI). Per altra banda, en els darrers anys l’Índia ha incrementat la seva cooperació amb Austràlia, el Japó i els Estats Units d’Amèrica en el marc de l’estructura coneguda com el Quadrilateral Security Dialogue, el Quad, l’objectiu del qual és aplicar una política de contenció respecte a la Xina. També, l’Índia ha mostrat simpaties per la idea de l’“America’s Indo-Pacific Economic Vision” llançada per l’administració de Donald Trump el passat mes de juliol i que pretén fer la contra a la BRI xinesa.

Foto_China_India1

Per entendre millor el conflicte sorgit entre la Xina i l’Índia en relació al Yarlung-Zangbo/Brahmaputra cal ressaltar l’origen de la disputa fronterera entre ambdós estats, una de les poques reclamacions territorials que la Xina no ha estat capaç de resoldre de forma pacífica. El conflicte ve donat per l’acord de 1913-1914 firmat per la colònia britànica de l’Índia i una representació d’una autoproclamada autoritat tibetana independent. Aquest tractat va redibuixar la frontera entre l’Índia i el Tibet al llarg de l’anomenada línia McMahon, cedint la regió d’Arunachal Pradesh a l’Índia britànica. No cal dir que ni les autoritats republicanes xineses ni la república popular mai van acceptar l’esmentat tractat signat per un govern tibetà no reconegut. Actualment, el sol fet d’entrar en negociacions que impliquessin qualsevol cessió per part de la Xina, implícitament podria significar reconèixer que en el passat va existir un govern tibetà independent. Per una qüestió d’interès nacional, Beijing no es pot permetre cap moviment que involucri a la província del Tibet i, de fet, fa que aquesta qüestió es converteixi en un obstacle per resoldre el conflicte a curt i mitjà termini. Precisament, el flux del riu Yarlung-Zangbo travessa aquesta frontera en disputa.

En termes materials, per l’Índia, el Brahmaputra representa el 29% de la provisió de l’aigua dolça en superfície, a més a més d’estar relacionat amb el desenvolupament del sector agrícola del delta Ganges-Brahmaputra. Així mateix, és la font del 44% de la seva energia hidroelèctrica. Per això, aquest és un tema crucial en termes de seguretat energètica per un nou Estat industrialitzat com l’Índia. Per altra banda, per la Xina, el Yarlung-Zangbo és important a causa del seu flux, però el seu curs no passa per terres de conreu ni s’utilitza per al transport fluvial. En aquest sentit, el Yarlung-Zangbo és vist com una reserva d’aigua dolça sense explotar que hauria de ser utilitzada en cas de produir-se un escenari d’escassetat. No és sorprenent, llavors, que alguns actors influents com l’Exèrcit Popular d’Alliberament (EPA) i l’ala més nacionalista del Partit Comunista propugnin i donin suport al projecte de transvasament de les aigües del riu Yarlung-Zangbo, per solucionar la falta d’aigua que pateixen milions de ciutadans xinesos. Val a dir que un augment de la tensió entre la Xina i l’Índia segurament ajudaria tant a millorar la influència de l’EPA en la política xinesa, com a incrementar el pressupost de Defensa.

De fet, l’any 2002, la Xina va anunciar un projecte per desviar l’aigua del Yarlung-Zangbo com a part del projecte “Transvasament Sud-Nord”, el qual també desviava el flux dels rius Yangtze, Han i Huai – situats al sud – cap al riu Groc – localitzat al nord. A més a més, la Xina havia planificat la construcció d’una presa per generar energia hidroelèctrica que superaria la gran presa de les Tres Gorges. No obstant això, el cost d’aquests projectes i infraestructures és pràcticament inassumible, fins i tot per la Xina. Malgrat l’anunci d’aquestes obres, ara per ara no s’ha dut a terme cap pas per materialitzar-les. Així, una construcció d’aquestes característiques només és concebible a llarg termini, fet que proporcionaria a l’Índia temps suficient per reaccionar als moviments xinesos a la zona en cas que es donessin. Tanmateix, la Xina sí que ha desenvolupat projectes menors com la presa de Zangmu, a la part alta del riu, que opera des de l’any 2015. A això cal afegir les expectatives de la Xina de construir un total de tres preses similars més, provocant la preocupació del govern indi. A més, tot i haver signat alguns acords per a compartir informació sobre el riu, que s’inclouen en tres memoràndums d’entesa entre la Xina i l’Índia dels anys 2002, 2008 i 2013, les autoritats índies han posat en dubte la veracitat de les dades aportades pels xinesos.

Foto_China_India4

Com a resultat d’això, la Xina i l’Índia han de fer front a una relació conflictiva amb visions divergents en relació a l’ús dels recursos del Yarlung- Zangbo. A més a més, ambdós estats hauran de fer front a reptes relacionats amb l’escassetat d’aigua com a conseqüència de les seves grans poblacions. En un moment de necessitat, ambdues parts hauran de dependre dels recursos del riu per pal·liar la situació d’escassetat. En aquest escenari, sembla que s’acabaria imposant més aviat una lògica de suma zero per sobre de la cooperació. Això significa un altre element més a afegir a una ja de per si complexa relació entre la Xina i l’Índia, en la qual emergeix una rivalitat multifactorial a causa de la intersecció de factors territorials, geopolítics i econòmics.

Com de probable és que el conflicte al voltant del Yarlung-Zangbo/Brahmaputra pugui derivar en una guerra oberta? Molt poc, almenys si parem atenció a les implicacions regionals i globals que tindria aquest conflicte en termes de costos i beneficis per ambdós actors. Cap de les dues parts es pot permetre un flanc exposat que demandi gran part dels seus recursos diplomàtics i militars. Beijing és conscient que no es troba en una posició per llançar-se a desenvolupar un projecte de gran envergadura per desviar el flux del riu que, a més a més, amb tota probabilitat es trobaria amb una resposta contundent de l’Índia.

D’altra banda, un escenari més realista podria ser aquell en el que apareguessin crisis menors i recurrents. La Xina podria perfectament desenvolupar projectes menys ambiciosos que tinguessin un impacte menor, però apreciable en el flux del riu. A través d’aquestes accions, la Xina pot utilitzar el Yarlung-Zangbo per obtenir concessions de l’Índia en negociacions tant bilaterals com multilaterals, per exemple, dins dels BRICS, per reclamar una cooperació menor entre els governs de Nova Delhi i Washington, per pressionar en la qüestió del Pakistan o per forçar a l’Índia a parar el seu suport als nacionalistes tibetans, entre altres temes.

CONSIDERACIONS FINALS

El control sobre les fonts de l’aigua s’està convertint en un afer de seguretat nacional per molts estats altament poblats, la Xina i l’Índia entre ells. Tot i ser considerat un país que pateix escassetat d’aigua, la Xina disposa d’un control estratègic sobre els recursos hídrics del Sud d’Àsia. En aquest sentit, la Xina argumenta que la llera i el flux dels seus rius transfronterers són una qüestió dins de la seva sobirania nacional, encara que tercers països puguin veure’s afectats. No obstant això, Beijing és conscient de l’impacte que les seves accions poden provocar en les seves relacions regionals, un tema que es té en compte en la seva política interior i exterior. Malgrat això, la Xina defensa i reclama els seus drets sobre els rius que neixen dins del seu territori. Aquest és el cas del riu Yarlung-Zangbo/Brahmaputra tal com aquí s’ha exposat.

A curt i mitjà termini sembla que aquest cas pot ser com a molt una font recurrent de conflicte diplomàtica en una relació ja de per si enrarida. Tanmateix, a llarg termini totes les opcions romanen obertes i sobre la taula. Mentre a la Xina la demanda d’aigua se segueixi incrementant i continuï augmentant l’escenari d’escassetat, més veus dins del govern xinès podrien demanar una distribució significativa de l’aigua del Yarlung-Zangbo cap a les àrees on més es necessiti. En els pròxims anys, els analistes haurien de seguir detingudament l’evolució del conflicte del riu Yarlung-Zangbo/Brahmaputra, on es forma una cruïlla en la qual convergeixen la rivalitat geopolítica, la competició pel control de recursos escassos, la lluita pel poder regional i la qüestió del Tibet. Tenint en compte els factors descrits, la volatilitat de la situació probablement pot incrementar-se en el futur, convertint-se en un possible detonant de conflictes majors entre els dos gegants asiàtics.

Miquel Vila Moreno


Foto 1: Les conques dels rius Ganges, Brahmaputra i Meghna (Font: Wikimedia).

Foto 2: Els rius asiàtics més grans (Font: ICIMOD/Council on Foreign Relations).

Foto 3: Mapa del riu Yarlung-Zangbo/Brahmaputra (Font: Indian Express, 2015).

Foto 4: La presa de Zangmu al riu Yarlung-Zangbo (Font: AFP, 2015).