logo-capesic-3

Iberoamèrica a Antigua: ¿bandera del multilateralisme o enfonsament de l’ordre liberal?

Home Entrades Iberoamèrica a Antigua: ¿bandera del multilateralisme o enfonsament de l’ordre liberal?
Iberoamèrica a Antigua: ¿bandera del multilateralisme o enfonsament de l’ordre liberal?

Iberoamèrica a Antigua: ¿bandera del multilateralisme o enfonsament de l’ordre liberal?

capesic Amèrica Llatina i el Carib 16/12/2018 Comments

La infinitat de cimeres de Caps d’Estat i Govern i processos d’integració que s’estenen al llarg de Llatinoamèrica i de la península Ibèrica és coneguda per molts. Tanmateix, en aquestes darreres setmanes, una d’aquestes ha adquirit una atenció especial: La Cimera Iberoamericana. Aquesta agrupa els estats d’Amèrica Llatina amb les seves antigues metròpolis colonials – Espanya i Portugal – més Andorra, la seu de la pròxima Cimera l’any 2020. La XXVI Conferència de Caps d’Estat i Govern es va celebrar recentment a la ciutat colonial d’Antigua, Guatemala, del 15 al 16 de novembre de l’any 2018. La Cimera ofereix una oportunitat única per observar l’estat actual i les relacions dins de la política iberoamericana. Fins a cert punt, la Conferència va ser un reflex del lloc on es va celebrar: Antigua, una bella ciutat colonial declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, rodejada de volcans actius, un dels quals va entrar en erupció pocs dies després de la Cimera. La política iberoamericana conté ambdues, la importància capital de la cooperació internacional i la perillosa fricció de la Realpolitik.

A primer cop d’ull, la Cimera podria ser considerada un èxit, no només per l’amfitrió i els seus participants, sinó també per la comunitat internacional en general. En una època en la qual els principals promotors de l’ordre liberal internacional de postguerra semblen renegar dels seus instruments i beneficis; l’expansió del discurs de confrontació i aïllacionisme al llarg dels Estats Units, del Regne Unit i en segments significatius de la societat a Alemanya, Àustria o Itàlia, entre altres estats europeus, amenacen els acords fundacionals que permeteren una etapa de pau i prosperitat després de la Segona Guerra Mundial. Iberoamèrica es va unir sota el lema d’“Iberoamèrica pròspera, inclusiva i sostenible”, donant suport al multilateralisme, la cooperació internacional i l’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible impulsada per les Nacions Unides en la declaració final.

El fet que una gran regió en el Món mantingui en alt valor, almenys discursivament, el multilateralisme i la cooperació és un alleujament important. Això és particularment evident en una regió com Llatinoamèrica que sembla ser resistent a les amenaces geopolítiques més importants que planen sobre altres regions del planeta. Amèrica Llatina és una regió desnuclearitzada pel Tractat de Tlatelolco, sense grans moviments polítics extremistes o tensions militars significatives. Com a conseqüència d’això, s’ha de valorar la realitat que els líders d’aquestes nacions lligades per l’idioma, la cultura i l’economia es reuneixin al voltant de la mateixa taula per parlar, negociar i cooperar.

Foto_Cumbre2

La Caravana Emigrant de ciutadans centreamericans anant cap a Mèxic, 29/10/2018 (Font: Twitter / Info 7 México).

No obstant això, Llatinoamèrica és probablement la regió que més necessita el multilateralisme i una forta cooperació amb l’objectiu de millorar la vida dels seus habitants. Amèrica Llatina lamentablement posseeix molts dels pitjors registres globals. Així, pot no ser la regió més pobra del Món, però de llarg és la més desigual, amb un coeficient de Gini del 0,466 l’any 2014 segons la Comissió Econòmica per l’Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL). La pobresa afecta al 26% de la població i més de 100 milions de persones viuen en nuclis urbans (el 21% de la població total de la regió). Aquesta situació crea un cercle viciós de pobresa i crim que esdevé un altre dels registres en el qual Llatinoamèrica va al capdavant: només amb el 8% de la població total del planeta, a Amèrica Llatina succeeixen el 33% dels homicidis totals del Món. Existeix una documentada correlació entre pobresa, desigualtat i crim que evoluciona a pitjor amb l’expansió del crim organitzat ajudat per la corrupció existent entre els funcionaris governamentals. Al mig d’aquest panorama descoratjador, no hi ha cap dubte que la cooperació és un instrument indispensable sense el qual el progrés a la regió és insostenible.

Consegüentment, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides han ressonat eficaçment al llarg de la regió i la recent Cimera Iberoamericana és un testament d’aquest desig d’impulsar l’aplicació de polítiques per assolir-los. En concret, la Cooperació Sud-Sud ha estat de gran valor per la regió amb més de 7000 projectes implementats només en els darrers 10 anys. A més a més, la Conferència va permetre arribar al consens necessari per firmar 19 acords internacionals en diverses àrees com educació i justícia. Potser el més important de tot va ser el compromís per un desenvolupament sostenible sota els ODS de les Nacions Unides. Com s’observa, la regió realment està necessitada de desenvolupament econòmic i el canvi climàtic és un factor que provoca efectes molt negatius en aquest. Així, afrontar aquesta temàtica global és clau per millorar la vida de milions de llatinoamericans. En aquest sentit, la Cimera mostra que el paradigma liberal clàssic està en el cert: la cooperació i el multilateralisme poden desenvolupar-se pel benefici general.

Malgrat això, sota aquest prometedor escenari n’apareix un altre més complex i tens, ple de lluites del poder, en el qual s’avalaria el pensament realista. En relació a això, la debilitat institucional dels estats llatinoamericans és ja coneguda, no deixant una altra alternativa que permetre que les afinitats polítiques agafin les regnes dels processos d’integració regional. Les evidències d’aquest fet són abundants com ho demostra el progrés del Mercosur en els noranta quan el principal paradigma era la reforma dels mercats, però es va anant desaccelerant a principis del 2000. El mateix es podria dir dels processos de creació de l’Aliança Bolivariana per als Pobles de la Nostra Amèrica (ALBA) i la Unió de Nacions Sud-americanes (Unasur) les quals van aparèixer amb força durant la primera dècada del segle, però es van estancar d’ença de l’onada de governs d’esquerra a la regió es va debilitar.

Foto_Cumbre

Actualment, la regió es troba fragmentada i polaritzada com a resultat de les diferents afinitats en les relacions entre estats. Per una banda, un nombre de països mantenen la seva aliança d’acord amb el moviment bolivarià d’esquerres de la dècada del 2000 com Veneçuela, Bolívia, Cuba i Nicaragua, entre altres. En sentit oposat, uns quants estats anteriorment aliats amb aquests han sortit del grup com en el cas de l’Argentina, l’Uruguai, el Paraguai i l’Equador. Mentrestant, encara romanen governs amb posicions històricament més liberals com Colòmbia i Xile. Finalment, però no menys important, trobem els casos del Brasil i Mèxic, el primer dirigint-se cap a la dreta, mentre que el segon es mou cap a un programa d’esquerres. El fet és que els dos presidents que representen les dues economies més grans de la regió seran reemplaçats per dues personalitats totalment diferents de les dels seus antecessors.

Com a resultat d’aquesta situació, els temes més espinosos no van ser mencionats en el transcurs de la Cimera, ni molt menys resolts amagant les tensions més perilloses sota l’estora. Per exemple, l’onada d’autoritarisme que en diferents nivells s’estenen en alguns estats com Bolívia, Nicaragua o Veneçuela. La situació política i humanitària, particularment en els estats nicaragüenc i veneçolà, és insostenible i requereix una resposta regional. No obstant això, aquests temes no es van tractar durant la Cimera, amb l’excepció de les absències no sorprenents dels presidents d’ambdós estats, Daniel Ortega i Nicolás Maduro, que van cancel·lar la seva participació en la Conferència. Així mateix, tampoc es va incloure a l’agenda la deriva autoritària d’Evo Morales que busca el seu quart mandat consecutiu com a president de Bolívia l’any 2019. D’aquesta manera, les institucions regionals democràtiques semblen incapaces de sostenir les dèbils democràcies d’alguns dels seus estats membres.

Un altre tema que no va ser mencionat i perjudica el desenvolupament democràtic és la generalització i expansió de la corrupció a la regió. Així, l’Operació Lava Jato al Brasil va descobrir una xarxa de corrupció, pagament de favors i suborns per un total de 750 milions de dòlars pagats pel conglomerat Oderbrecht en no menys de 12 estats llatinoamericans. L’escàndol no només va acabar amb els governs brasiler i peruà, sinó també va obrir la porta a una nova onada de populisme a la regió. Tanmateix, aquest cop el populisme té més a veure amb les injustícies que no tant amb temes estrictament econòmics. Per això, no és cap sorpresa que Andrés Manuel López Obrador, AMLO, a Mèxic i Jair Bolsonaro al Brasil hagin triomfat per damunt dels antics partits polítics en el poder, ambdós utilitzant extensivament la promesa d’acabar amb la corrupció en el transcurs de la campanya electoral. En una regió on les democràcies són històricament fràgils i les urnes mostren una gran desil·lusió i afecte per formes de governar més autoritàries, és un fracàs de la Cimera no haver estat capaç d’afrontar aquests temes democràtics fonamentals.

Foto_Cumbre4

Índex de Percepció de la Corrupció 2017 per les Amèriques (Font: Transparency International).

Finalment, el tema més rellevant obviat a la Conferència va ser el dels moviments migratoris i la notòria Caravana Emigrant de ciutadans centreamericans que es dirigien cap als Estats Units, també coneguda com la Caravana Viacrucis emigrant 2018. Encara que la declaració de la Cimera expressés la solidaritat i el compromís amb els Drets Humans dels migrants, no sembla que aquestes paraules es traslladin en accions. En particular, el (llavors) President mexicà Peña Nieto no menciona en cap moment aquest tema i tampoc com el President nord-americà, Donald Trump, utilitza la Caravana Emigrant per treure’n profit polític. La situació dels Drets Humans d’aquestes persones és preocupant i la realitat és que l’elecció dels estats iberoamericans de no abordar aquest tema només tindrà conseqüències negatives. A més a més, la imatge donada dels emigrants tenen un efecte perjudicial per a la naturalesa inclusiva, democràtica i oberta de la regió, la qual històricament acull a gent de tots els orígens. A causa d’això, clarament aquesta Cimera no ha assolit les expectatives dels promotors de l’ordre liberal.

Els ideòlegs de l’orde liberal internacional veuen en les cimeres internacionals i el multilateralisme un instrument clau per la cooperació internacional i el benefici mutu entre estats en conflicte. Fins a cert punt, la XXVI Cimera Iberoamericana mostra que aquesta escola de pensament té raó. La firma dels acords de cooperació beneficiarà a amplis sectors de la població de la regió i la renovació dels compromisos amb el multilateralisme és benvingut. No obstant això, quina serà realment l’extensió en l’execució d’aquestes mesures? Seran aquestes bones intencions transformades en accions? Si la història és un indicador, la cooperació progressarà pels marges. Els temes “suaus” com cultura, educació o justícia, entre altres, posseeixen implicacions molt positives i tenen més probabilitat per obtenir suport entre els estats per cooperar. Malgrat això, els temes “durs” com democràcia, migració, comerç o corrupció segurament trobaran un camí de cooperació més difícil.

Així, la Cimera Iberoamericana va presentar un interessant panorama de la política llatinoamericana prenent en consideració tant els temes que es van tractar en aquesta, com els que es van ometre intencionadament. S’ha de considerar de forma positiva que la Conferència continuï existint, encara que no es pot oblidar que Iberoamèrica es troba a la perifèria de la política de poder en l’escenari internacional. Potser, les grans potències farien bé d’asseure’s més habitualment agafant l’exemple iberoamericà, malgrat que les recents cimeres mundials han demostrat no ser molt més exitoses. I és que al final, aquestes conferències són només productives si els participants volen que ho siguin, ni més ni menys.

Gonzalo Casais

Foto_Gonza

Gonzalo Casais obté un MA en Economia Política Internacional per la Universitat de Warwick (2018) i una Llicenciatura en Relacions Internacionals per la Pontificia Universidad Católica Argentina (2016), de la qual va ser Professor Assistent posteriorment. Contacte: gonzalojcasais@gmail.com

boton_donativo_cat


Foto de portada: Sessió de treball dels Caps d’Estat i Govern durant la XXVI Cimera Iberoamericana a Antigua (Font: Secretaría de Comunicación Social de la Presidencia del Gobierno de la Rep. de Guatemala).