logo-capesic-3

El viatge de Xi Jinping a la península Ibèrica en clau catalana

Home Entrades El viatge de Xi Jinping a la península Ibèrica en clau catalana
El viatge de Xi Jinping a la península Ibèrica en clau catalana

El viatge de Xi Jinping a la península Ibèrica en clau catalana

Miquel Vila Moreno Àsia, Catalunya, Europa 10/01/2019 Comments

A finals del mes de novembre i inicis del mes de desembre de l’any 2018, el President xinès Xi Jinping va realitzar una ràpida gira per la península Ibèrica, visitant Espanya i Portugal, de camí a la cimera del G-20 celebrada a Buenos Aires (Argentina), dins de la qual, entre altres, es va pactar una treva en la guerra comercial que mantenen els Estats Units i la Xina en una reunió bilateral entre els Presidents d’ambdós estats.

Malgrat que les visites de Xi Jinping a Espanya i Portugal han tingut un ressò modest fora de les fronteres d’ambdós estats, cal tenir en compte que la gira es va realitzar en un context de tensió no només entre la superpotència, els Estats Units, i l’aspirant a ser-ho, la Xina. A això cal afegir, una creixent dinàmica de competència comercial i d’esferes d’influència entre Alemanya i la Xina. Així, cal fer notar que tot i les seves crítiques públiques a les polítiques proteccionistes de l’administració Trump, la major part dels governs de l’Europa Occidental mostren la seva preocupació davant de les pràctiques comercials emprades per la Xina considerant que perjudiquen els interessos econòmics europeus.

En aquest escenari, el govern de Madrid manté una posició de balanceig en relació a la guerra comercial. Aquest fet li va permetre aprofitar la visita de Xi Jinping per reforçar les relacions bilaterals Espanya-Xina que en termes generals sempre han estat molt cordials. Això es va materialitzar amb la firma de fins a una vintena d’acords de cooperació comercial i cultural, bàsicament en els sectors de les telecomunicacions i infraestructures portuàries, i inversions per un valor de 16.000 milions d’euros pels pròxims anys. Així, aquests compromisos, tot i que de forma discreta, reforcen la presència de la Xina al sud d’Europa.

En aquest sentit, l’increment de la presència i influència xinesa a la zona Euromediterrània està esdevenint una qüestió rellevant i de primer ordre dins de l’agenda política europea i en termes geopolítics. En els darrers anys, tant Berlín com Brussel·les han observat com la Xina els ha obert un front a l’Europa Central i de l’Est a través de la Iniciativa Xina-CEE – també anomenada 16+1 – i lligada a la Iniciativa de la Franja i la Ruta, més coneguda pel seu nom en anglès Belt and Road Initiative (BRI en endavant), que agrupa la Xina i els 16 estats d’aquestes dues regions europees – incloent-hi els Balcans. A més a més, Beijing ha cultivat molt bones relacions amb alguns governs d’aquesta àrea com per exemple l’hongarès i altres que mantenen fortes divergències amb les polítiques de la Unió Europea (per exemple, amb la política d’immigració i asil de la UE). Observats els riscos que la creixent influència de la Xina a través de les seves inversions està comportant per la UE a l’Europa Central i de l’Est, no ens hauria de sorprendre que a mitjà termini Brussel·les comenci a veure amb preocupació que Espanya i la resta d’estats del sud d’Europa s’hagin convertit en grans receptors d’inversió xinesa superant la mitjana europea durant l’any 2018.

Fotos_BRI3

Mapa fet per MERICS amb la xarxa d’infraestructures globals de la Iniciativa de la Franja i la Ruta xinesa (Font: MERICS, 2018). Podeu consultar el mapa original al final del text.

No obstant això, cal remarcar que el govern de Madrid no busca convertir-se en la posició avançada de Beijing al mar Mediterrani occidental. Això queda demostrat, com ja s’havia previst, amb la negativa d’Espanya a donar suport a la BRI. Per una banda, la política exterior espanyola segueix uns principis de fidelització i seguiment de les directrius emeses des de Brussel·les i Berlín. Aquesta línia no sembla que hagi de variar en el futur, i més prenent en consideració que el govern de Madrid ha de retornar el suport rebut per part de la Unió Europea i els principals estats europeus respecte a la qüestió catalana durant el mes d’octubre de l’any 2017. Per altra banda, l’economia espanyola no passa pel seu millor moment i els seus indicadors i previsions per l’any 2019 van a la baixa. Consegüentment, el govern de Madrid no es troba en una posició en la qual estigui disposada a assumir el risc de fer el pas per establir una relació especial amb la Xina més enllà de la ja existent en l’actualitat.

Tot el contrari podria passar amb Itàlia, on el govern de coalició format per la Lega de Salvini i el Moviment 5 Estrelles de Di Maio, que va visitar Beijing i Shanghai en els mesos de setembre i novembre del 2018 respectivament, s’estaria plantejant ser el primer Estat del G-7 en mostrar el seu suport explícit a la BRI xinesa i la seva estratègia de connexió eurasiàtica. En aquesta direcció i després que l’empresa estatal xinesa COSCO adquirís el 51% del port d’El Pireu a Grècia, Beijing ha posat els seus ulls en els ports italians de Trieste i Venècia. Tanmateix, després de l’acord assolit amb la Comissió Europea en relació al pressupost italià, aquesta possibilitat no estaria tan clara. Precisament, Portugal, l’altre Estat que va visitar Xi Jinping en la seva gira ibèrica, podria seguir aquest camí d’unir-se a la BRI tal com va deixar entreveure el seu President Marcelo Rebelo de Sousa. Així, la Xina i Portugal van firmar un Memoràndum d’Entesa per la inclusió del port portuguès de Sines dins de la BRI.

Ara bé, en el cas d’Espanya, tot i no donar suport explícit a la BRI, a la pràctica si en forma part com ho demostra l’acord de col·laboració firmat en el marc de la gira de Xi Jinping entre les respectives autoritats portuàries que gestionen el port espanyol d’Algesires i el port xinès de Ningbo-Zhoushan. A més a més, la xinesa COSCO és ben present a les terminals del port de València i el port de Bilbao, així com a les terminals ferroviàries de Madrid i Saragossa entre altres. També cal esmentar que Espanya és membre fundador del Banc Asiàtic d’Inversió i Infraestructures i les recents visites de representants del gegant tecnològic xinès CASIC (China Aerospace Science and Industry Corporation) a Madrid i València buscant aliances amb empreses tecnològiques per invertir-hi.

Des d’una perspectiva catalana, la trobada entre Xi Jinping i el Rei d’Espanya en el transcurs de la seva visita a la península Ibèrica va ser l’únic cop en el qual es va fer esment indirecte a la qüestió catalana. Així, el monarca va remarcar el suport de la Xina a una “Espanya Unida”, comentari aquest que va limitar qualsevol altra valoració de la trobada per part de l’independentisme català. Aquest fet va ser aprofitat per retornar al recurrent discurs de crítica al govern de Madrid per haver-se reunit i rebre el suport del principal mandatari d’un Estat autoritari que vulnera els Drets Humans i du a terme una forta persecució en contra de la minoria musulmana uigur, deixant de banda que la Xina no deixa de ser la primera economia global i que la majoria de Caps d’Estat i Govern del món cerquen trobar-se amb el seu President, pura Realpolitik.

Fotos_BRI2

Port d’Alcanar, Catalunya (Font: Ports de la Generalitat).

En aquest sentit, pels interessos catalans s’haurien de potenciar les valoracions sobre temes més rellevants en la relació de Catalunya amb la Xina. Aquest és el cas de la política portuària lligada a la BRI, ja que no s’ha d’oblidar la gran inversió i presència de l’empresa xinesa Hutchinson Ports Holding a la terminal Best del port de Barcelona. A més a més, actualment Ports de la Generalitat està promocionant el port industrial de gestió indirecta d’Alcanar, amb una posició geoestratègica important. De fet, la política portuària hauria de ser un actiu rellevant dins de la projecció global de Catalunya en un escenari internacional de competició entre les grans potències; i més tenint en compte que el corredor central promogut des de Madrid es presenta com la principal via de connexió de la península Ibèrica per la BRI. Que Catalunya no aprofiti aquests actius dins dels dos escenaris citats hauria de ser un gran motiu de preocupació.

De fet, actualment no existeix ni en el debat públic ni en l’agenda política catalana una aproximació sobre quines podrien ser les oportunitats i possibilitats d’integració dels ports catalans en les dinàmiques comercials de la Iniciativa de la Franja i la Ruta o qualsevol altra iniciativa o escenari per millorar les connexions amb els ports d’Euràsia, com l’alternativa que planteja la Unió Europea. En canvi, el govern espanyol sí que està començant a desenvolupar aquesta política des del Ministeri de Foment, tal com ens mostra aquesta iniciativa de Puertos del Estado”. Una mancança important en clau catalana que urgeix ser abordada prenent en consideració la rellevància que històricament el comerç marítim ha tingut i té per Catalunya i l’impacte evident que aquestes noves dinàmiques tindran sobre els fluxos econòmics i el comerç internacional i les consegüents implicacions geopolítiques.

En definitiva, des de Catalunya, tot i la comprensible i assenyada desconfiança cap al govern xinès d’un part significativa del sobiranisme, s’hauria d’afrontar aquesta situació tenint en compte altres factors, amb una visió estratègica més ponderada que vagi més enllà d’apriorismes ideològics. En el cas exposat, la Xina esdevindrà un actor cada cop més influent i rellevant en la política europea, no només en termes de política exterior, sinó també com a actor amb capacitat d’influència domèstica. Així, el mainstream independentista hauria d’estar preparat per explotar les oportunitats que s’aniran obrint en les diferents dimensions en el context de la relació triangular entre la Xina, la Unió Europea i altres estats europeus en un escenari de competició estratègica global entre els Estats Units, la Xina i Rússia.

Miquel Vila Moreno, Analista Associat per la Xina i la Geopolítica de l’Àsia Oriental

boton_donativo_cat


Foto de portada: El President xinès, Xi Jinping, durant la seva visita a Portugal, 05/12/2018 (Font: RFI portuguès).

Foto 1: Mapa fet per MERICS amb la xarxa d’infraestructures globals de la Iniciativa de la Franja i la Ruta xinesa (Font: MERICS, 2018). Podeu consultar el mapa original aquí.