logo-capesic-3

Un nou govern a Mèxic, ¿Una nova política exterior?

Home Entrades Un nou govern a Mèxic, ¿Una nova política exterior?
Un nou govern a Mèxic, ¿Una nova política exterior?

Un nou govern a Mèxic, ¿Una nova política exterior?

capesic Amèrica Llatina i el Carib 22/01/2019 Comments

Andrés Manuel López Obrador (AMLO), el candidat de l’esquerra, va guanyar les eleccions presidencials a Mèxic amb prop del 53% dels vots el passat 1 de juliol de l’any 2018. El seu eslògan “Juntos Haremos Historia” mostrava un fort vincle amb l’afició del candidat per la història del seu país. Així, el seu govern va prometre implementar la quarta transformació en el llarg procés d’evolució que Mèxic ha experimentat des de la seva independència d’Espanya a principis del segle XIX, la primera transformació; la segona, la reforma secular a mitjans del mateix segle; i la tercera, amb la Revolució mexicana a l’inici del segle XX. En el seu tercer intent per guanyar la Presidència, López Obrador va centrar la seva campanya electoral en la lluita contra la corrupció i un nou disseny de l’Estat del Benestar amb l’objectiu de combatre els orígens de la violència criminal i les desigualtats socioeconòmiques.

Com passa habitualment durant les campanyes electorals mexicanes, la política exterior no va esdevenir un tema central en les propostes polítiques d’AMLO -tampoc per la resta de candidats, tot i que un d’ells tenia experiència com a Secretari de Relacions Exteriors-, malgrat el fet que la relació amb els Estats Units (EUA) era notícia gairebé cada dia gràcies a l’estil i la retòrica del President Trump. De manera interessant, quan els representants dels tres principals candidats van debatre sobre política exterior, es podia percebre l’existència d’un consens en seguir els principis normatius de les relacions internacionals de Mèxic (incloses en la Constitució Federal des de l’any 1988) i la idea de l’ordre mundial que donen suport (liberal i multilateral).

Aquests principis estan recollits a l’art. 89, secció X de la Constitució, però cada política o analista els interpreta i matisa. Segons aquesta disposició, la política exterior és competència del President i la dirigeix seguint els principis d’autodeterminació dels pobles; no intervenció; solució pacífica de les controvèrsies; proscripció de l’amenaça o ús de la força en les relacions internacionals; igualtat jurídica dels estats; cooperació internacional per al desenvolupament; el respecte, la protecció i la promoció dels Drets Humans; i la lluita per la pau i la seguretat internacional.

EL NOU EQUIP D’EXTERIORS

AMLO va nomenar a Marcelo Ebrard com a Secretari de Relacions Exteriors, un experimentat polític que va adquirir els seus coneixements en Relacions Internacionals en una de les institucions educatives públiques d’elit, el Col·legi de Mèxic, i que fou Cap de Govern de la Ciutat de Mèxic entre els anys 2006-2012. També va servir com a Subsecretari a la SRE durant els anys 1993 i 1994. Per altra banda, la designació que realitza el Secretari Ebrard dels seus subsecretaris és una barreja de membres del seu equip més pròxim, com Martha Delgado, una experta en qüestions mediambientals i antiga Secretaria de Medi Ambient de la Ciutat de Mèxic en el transcurs del mandat d’Ebrard com Alcalde, que es fa càrrec d’Afers Multilaterals i Drets Humans; d’experts amb llargues trajectòries diplomàtiques com, en primer lloc, Jesús Seade, acadèmic i diplomàtic centrat en comerç i finances i que va ser l’enviat personal del President López Obrador per negociar el nou Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord i que, justament, ocupa la subsecretaria d’aquesta regió; i, en segon lloc, l’Ambaixador Julián Ventura, amb àmplia experiència en la carrera diplomàtica que gestiona la subsecretaria de Relacions Exteriors centrada en l’Àfrica, Àsia i Europa; i, finalment, de polítics amb perfils més reservats com Maximiliano Reyes, antic membre del Congrés de la Ciutat de Mèxic en la qual va presidir el seu Comitè d’Afers Internacionals, que agafa el comandament de la subsecretaria per Llatinoamèrica, justament la que ha adquirit més protagonisme en les últimes setmanes.

L’AGENDA: FENT LES COSES DE MANERA DIFERENT, PERÒ TAMBÉ FENT COSES DIFERENTS

En el transcurs de la recent reunió anual d’Ambaixadors i Cònsols celebrada a la Ciutat de Mèxic, el nou govern va presentar davant dels seus diplomàtics a l’exterior a bona part dels secretaris que integren l’equip del President AMLO, entre ells els secretaris d’Interior, Seguretat, Economia i Finances. En la trobada, es va establir el nou to de les línies programàtiques de les polítiques mexicanes que han de compartir-se a l’exterior. Algunes d’elles són consistents amb les que ja s’aplicaven anteriorment, com la centrada en l’equilibri macroeconòmic per fer de Mèxic un soci comercial i un destí per la inversió atractiu. Però altres d’aquestes polítiques mostren canvis evidents, per exemple: un nou paradigma en la política migratòria perquè sigui oberta i ordenada. A més a més, el govern d’AMLO va anunciar una retallada profunda de la despesa pública destinada a les altes esferes burocràtiques per implementar un model d’administració pública més austera. Aquesta mesura permet alliberar recursos per aplicar el seu pla de benestar. En aquest sentit, les agències de promoció de comerç i inversió estrangera i de turisme a l’exterior han estat tancades per traspassar aquestes competències a la SRE.

Foto_México3

Marcelo Ebrard, Secretari de Relacions Exteriors, en el seu discurs de clausura a la XXX reunió anual d’Ambaixadors i Cònsols celebrada a Ciutat de Mèxic, 11/01/2019 (Font: Website de la SRE).

Al llarg de la història de la política exterior mexicana, les relacions amb els EUA han estat sempre determinants. Una dècima part de la població mexicana viu a l’Estat veí del Nord (un 30% si es considera no només als nascuts en territori mexicà, sinó també als fills i néts que ho han fet als EUA), any a any més del 80% de les exportacions tenen com a destí els EUA, i d’ençà que va entrar en funcionament el TLCAN l’any 1994, la meitat de la Inversió Estrangera Directa (IED) cap a Mèxic prové dels EUA. Amb èxit relatiu, en el passat diversos governs van utilitzar estratègies d’acció liberal i multilateral en l’escenari internacional amb l’objectiu d’obtenir un espai com a Estat independent. La nova administració és conscient d’aquestes experiències amb l’afegit que a Washington governa des de l’any 2017 un interlocutor difícil de tractar. Malgrat que el President AMLO té fortes opinions, no són comparables a les del seu homòleg nord-americà, Donald Trump, ni en la seva essència ni en la forma. També la seva idea de l’ordre internacional és diferent.

En aquest sentit, la nova Ambaixadora de Mèxic a Washington, Martha Bárcena, de llarga trajectòria diplomàtica, amb idees progressistes i la primera dona a ocupar la màxima representació mexicana als EUA, tindrà la difícil tasca de convèncer al seu Congrés per aprovar el nou tractat comercial de l’Amèrica del Nord i defensar els interessos dels mexicans en un context de creixent discurs d’odi cap a ells. Relacionat amb aquest assumpte, trobem la mesura del President Trump per construir un mur al llarg de tota la frontera mexicana. AMLO ha mantingut una opinió discreta però clara contra aquest pla, argumentant que malgrat ser una iniciativa dels EUA, s’oposa tant al mur com als desitjos de Washington perquè Mèxic pagui aquesta construcció.

Al mateix temps, durant la campanya electoral, AMLO va assegurar que la seva política exterior posaria un èmfasi especial en l’afinitat i proximitat de Mèxic amb Llatinoamèrica i el Carib i en la promoció de relacions d’amistat amb tots els estats del món. Fent això, AMLO trenca amb la tendència de la política exterior mexicana de les dues últimes dècades, que amb l’argument de la defensa dels Drets Humans, criticava les polítiques domèstiques de determinats estats. A més a més, amb un Brasil que enfortia la seva jerarquia regional i les seves aspiracions de convertir-se en un actor global, Mèxic va reforçar la competència regional amb l’Estat brasiler i es va aliar amb el Nord desenvolupat.

El govern de López Obrador comença sotmès a dures crítiques tant des de dins com des de fora de les seves fronteres per haver invitat al President veneçolà, Nicolàs Maduro, a la seva investidura i, posteriorment, abstenir-se de donar suport a la declaració del Grup de Lima que no reconeix el segon mandat de Maduro. Observant els debats sobre aquesta decisió, un podria pensar que la política exterior mexicana podria quedar definida al voltant del conflicte a Veneçuela. A la Ciutat de Mèxic, sembla clar que el principi de no-intervenció en els afers interns d’un altre Estat és una pedra angular en la política exterior d’AMLO i que, amb el temps, pot ser més útil per la societat veneçolana tenir a Mèxic com a interlocutor vàlid, així com a mediador a la regió, que en una posició de continuat alineament amb les severes crítiques al govern de Maduro.

Un aspecte que probablement mesurarà l’èxit o el fracàs de la política exterior d’AMLO és l’enorme repte de la migració procedent de l’Amèrica Central. El nou govern realitza esforços per innovar la seva aproximació cap al Triangle del Nord (El Salvador, Guatemala i Hondures). López Obrador entén que els problemes que originen la migració per motius econòmics i de seguretat (violència, “maras” i crim organitzat) comparteixen un mateix origen: el subdesenvolupament -aquesta perspectiva és també compatible amb la seva diagnosi per Mèxic. Així, aquest pensament dirigeix l’estratègia de la cooperació per al desenvolupament anunciada juntament amb els tres governs dels estats implicats i amb el suport de la Comissió Econòmica per l’Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL). Al mateix temps, Mèxic vol involucrar el Canadà i els EUA perquè aportin finançament a la iniciativa, la qual permetria als potencials migrants quedar-se en els seus països d’origen evitant així creuar Mèxic per arribar a territori dels EUA. Donades les evidències, la relació entre Nord-amèrica i Centreamèrica definitivament marcaran la política exterior d’AMLO.

Foto_México4

Reunió entre Marcelo Ebrard, Secretari de la SRE, i Wang Yi, Ministre d’Afers Exteriors xinès, a la Xina, 10/11/2018 (Font: Website del President AMLO).

Com s’esmenta anteriorment, mantenir bones relacions amb tots els estats del món estableix una pauta diferenciada respecte a l’anterior executiu. A tall d’exemple, això inclou una invitació simbòlica a la investidura d’AMLO que va passar per alt per alguns comentaristes de la política exterior mexicana: la presència d’un representant d’alt rang de Corea del Nord encara que Mèxic l’any 2017 declarés persona non-grata al seu Ambaixador després d’una prova nuclear. A Àsia, Mèxic també busca un major diàleg polític i intercanvis econòmics amb la Xina, especialment en IED. En aquest sentit, resulta revelador el fet que abans de prendre possessió del seu càrrec, el Secretari de Relacions Exteriors Ebrard visita la Xina i declara el valor estratègic d’aquesta relació bilateral per al nou govern mexicà -les autoritats xineses van aprofitar la reunió per insistir en la seva invitació a Mèxic a unir-se com a soci a la Belt and Road Initiative xinesa.

Així doncs, els gestos cap a Corea del Nord, Veneçuela o la Xina i les relacions bilaterals amb aquests estats, ¿són un signe que porti a pensar que Mèxic s’està alineant amb governs que es veuen amb mals ulls pels estats liberals i/o occidentals? Aquest no és el cas. Més aviat, es podria fer la lectura que el govern d’ALMO fa les coses de forma diferent. En sentit oposat, fer coses diferents seria, per exemple, renunciar a les institucions i règims internacionals. I el President López Obrador no ha manifestat aquestes intencions. Al contrari, la seva administració insisteix en el seu compromís amb l’ordre multilateral i, freqüentment, realitza crides als representants de les organitzacions internacionals perquè donin suport als funcionaris mexicans en les seves tasques o supervisin la implementació de polítiques públiques (com aquelles que afecten els Drets Humans o contractació pública).

Pel que fa a les relacions Mèxic-Europa, aquestes podrien il·lustrar la noció de fer les coses de forma diferent: encara no hi ha hagut anunci oficial d’un viatge del President o del Secretari de la SRE a Europa -anteriorment els presidents mexicans feien gires pel continent europeu fins i tot abans de prendre possessió del càrrec-, però els plans de Mèxic dirigits a contribuir al desenvolupament de Centreamèrica tenen molt bona acceptació dins de la Unió Europea. De fet, el Cap de la delegació de la UE a Mèxic comunica el seu interès a convertir-se en socis d’aquesta iniciativa. Mèxic té a Europa els socis polítics més fiables pels seus propis interessos en el desenvolupament nacional i en el de Llatinoamèrica, així com en els fòrums multilaterals per qüestions de governança global.

Actualment, Mèxic i la Unió Europea es troben en la fase final de negociació de l’actualització de l’Acord d’Associació Econòmica, Concertació Política i Cooperació vigent des de l’any 2000. Sense cap mena de dubte, aquest és el document més complet i ampli firmat per Mèxic perquè inclou els pilars polític i de cooperació. Malgrat això, comparat amb el context en el qual va ser firmat l’any 1997, Mèxic ara disposa de més tractats de lliure comerç firmats amb economies més dinàmiques de tot el món. No obstant això, varis dels estats membres de la UE i les seves economies continuen sent els principals socis comercials i d’IED per a Mèxic fora de Nord-amèrica. Considerant que el nou Acord EUA-Mèxic-Canadà (USMCA en les seves sigles en anglès) comporta reptes per les empreses europees establertes ja a Mèxic i que exporten cap aquests mercats, la nova administració de López Obrador hauria de trobar una via per fer un bon ús dels seus socis europeus amb l’objectiu d’equilibrar el gran pes dels seus socis del Nord.

El govern d’AMLO sembla tenir un objectiu clar en la seva política exterior que implica guanyar un espai de maniobra més gran -tant regional com temàtic- al marge dels EUA. El Secretari Ebrard va suggerir que en un món d’incerteses i transformació, els resultats de les eleccions presidencials mexicanes mostraven que Mèxic està guanyant autoconfiança per construir el seu propi futur. Aquesta és una bona idea. Però encara és massa aviat per determinar si existeix un gran canvi o una continuïtat en la política exterior mexicana sota la presidència de López Obrador. Això, es podria començar a definir analitzant els canvis que el govern introdueix en el seu Pla Nacional de Desenvolupament i com aquest és implementat. Tanmateix, una cosa és segura: AMLO domina l’art dels símbols i la representació, el seu equip de la Secretaria de Relacions Exteriors està demostrant que també pot fer-ho.

Zirahuen Villamar

Foto_Zira

Zirahuen Villamar és candidat a Doctor en Ciències Polítiques per la Freie Universität Berlin i membre del Consejo Mexicano de Asuntos Internacionales (Comexi) i del Deustche Gesellschaft für Auswärtige Politik (DGAP) – Consell Alemany per les Relacions Exteriors. També ha exercit com a Professor a la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM). Contacte: z.villamar@fu-berlin.de / Twitter: @zirahuenvn

boton_donativo_cat


Foto de portada: El President López Obrador en la seva pressa de possessió a la Cambra de Diputats, Ciutat de Mèxic, 01/12/2018 (Font: Eduardo Verdugo / AP).